El passat mes de desembre vam inaugurar oficialment el Punt de Trobada Familiar de Tarragona, pertanyent al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat. L’acollida per part de tothom ha estat molt positiva, segurament promoguda per una demanda històrica del recurs a Tarragona.
Per als progenitors custodis, el Punt de Trobada Familiar és un lloc on han de venir obligats per dictamen judicial o per sentència administrativa, amb la seva maleta personal plena de pors i angoixes. Han de tornar a reprendre, o de vegades iniciar, les visites entre els seus fills i/o filles amb les seves pròpies exparelles (en la majoria de casos), mentre el conflicte existent entre els adults encara està viu, i moltes vegades, en plena ebullició.
Per als pares i mares no custodis, el nostre servei suposa l’oportunitat de retrobar-se amb els seus propis fills i filles, en un lloc que, a priori, veuen fred i artificial. També, acompanyats de pors i angoixes fonamentades per la il·lusió de veure de nou als seus descendents, però també amb el pànic al rebuig.
La situació prèvia ideal, abans de l’inici de les estades, és que els mateixos pares i mares custodis, expliquin què és el servei d’una manera planera i adaptada a l’edat dels seus fills i filles. La manca total d’informació o la informació a mitges és la pitjor de les solucions. Quan es produeix aquesta situació d’explicació parcial, entra en joc l’imaginari de l’infant, potent instrument que pot minimitzar, o al contrari, maximitzar, l’impacte del retrobament amb la part no custòdia. En aquests casos, les tècniques del servei assessoren els pares i les mares custòdies perquè siguin ells i elles qui reorientin la visió del servei.
Un cop aquesta informació està donada, s’inicia el procés de vinculació amb el progenitor no custodi, en cas que aquest sigui l’objectiu. També, hi ha casos on la vinculació està feta, però el vincle no és el més indicat, o bé es donen situacions on el vincle és l’esperat, però l’existència de conflicte entre els adults és de tal magnitud que és necessària la intervenció del servei.
El procés que a partir d’ara es desenvolupi, actuarà com a columna vertebral de les futures relacions paterno i/o maternofilials. Aquesta situació de retrobament amb el progenitor no custodi i d’acompanyament o no en el procés per part del custodi, pot determinar el futur vincle de l’infant, tant amb la seva mare com amb el seu pare, siguin o no custodis.
Els infants, igual que els adults, arriben al servei amb les seves pròpies motxilles, barreja de diferents emocions i sentiments, pensaments anticipatoris i idees preestablertes. El primer contacte amb la tècnica referent del cas, marca, quasi sempre, la direcció de la relació del nen o nena amb el servei.
Un cop aquesta etapa està assolida, s’inicia el procés marcat judicialment o administrativament. Amb l’assoliment de la vinculació de l’infant amb la tècnica referent del seu cas, garantim, en la majoria de casos, l’existència d’una confidencialitat (a priori) entre ambdós, un canvi de mirada, un canvi d’actitud…
La prioritat d’actuació del servei en tot moment, és el benestar de l’infant en tots els vessants de la seva figura, físicament i emocionalment. La intervenció i la direcció del procés vindrà marcada per la mirada de l’infant, per la seva significació i demanda.
Nosaltres com a equip, com a part del seu equip, l’acompanyem. Totes les professionals tenen trajectòria formativa i professional amb l’atenció a famílies, que facilita el fet de poder empatitzar amb el que significa aquest servei per a les unitats familiars en conflicte.