Una visió des de les cases d’acollida per a dones en situació de violència
Les noves Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) s’han introduït de manera vertiginosa en totes i cadascuna de les àrees de la nostra vida en els últims temps.
Estem connectats i connectades a Facebook, Twitter, Youtube, mySpace o Linkedln, als telèfons mòbils, correus electrònics, reproductors digitals de vídeo i música, etc., augmentant dia a dia la seva popularitat i protagonisme, arribant a estar tan presents en les nostres vides que es perceben com una necessitat “bàsica” i “necessària” per al nostre desenvolupament.
És el moment en què tots els sectors de la societat cal que ens adaptem a l’ús de les noves tecnologies i ens sensibilitzem amb els perills que poden suposar, com ara la desprotecció de les dades i de la privacitat. Les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC) tenen molts avantatges però alhora també generen riscos per la seva pròpia idiosincràsia, i per això creiem que és necessari conèixer molt bé l’entorn on ens movem.
Aquesta nova realitat és complexa i requereix canvis que permetin donar resposta a les noves necessitats que es generen en els serveis d’acolliment que gestiona la Fundació Salut i Comunitat. Les dones acollides en el Servei d’Acolliment i Recuperació i el Pis amb Suport del Segrià per a dones víctimes de violència masclista i els seus fills i filles formen part de la generació 2.0, no donen l’esquena a les tecnologies, les coneixen i utilitzen des d’abans, durant i després de la seva estada en els serveis d’acolliment.
Estant immerses en aquesta societat digital, donada la seva situació actual de vulnerabilitat, les noves tecnologies i la presència en les xarxes socials poden generar en elles més desprotecció, arribant a ser la finestra des d’on els seus agressors mirin i busquin com posar-s’hi novament en contacte.
La distància amb la família i la seva xarxa d’amistat promou que les dones ateses en els nostres serveis utilitzin les xarxes socials i els telèfons mòbils, en ocasions en excés, per tal de no perdre contacte amb els seus, família i amistats, de qui busquen suport.
En els darrers anys, el trasllat territorial, la presa de consciència i la necessitat de protecció física augmentava el sentit de risc i protecció en moltes de les dones que ateníem, i dificultava la seva localització. Aquesta consciència de distància territorial, tot i que continua existint, es neutralitza en el moment en què les xarxes socials són les portades informatives del nostre dia a dia. En el moment en què una dona no s’adona, no té cura, o simplement “penja” un comentari, una foto, o un vídeo en el seu perfil, pot donar pistes de la seva ubicació; pistes a les quals estan sensiblement atents els seus agressors.
És per aquest motiu que des del SAR i el Pis amb Suport gestionats per l’FSC, estem obrint noves línies d’intervenció especialment dissenyades per a què les dones dels nostres serveis, puguin seguir formant part d’aquesta societat digitalitzada, però puguin fer-ho des de la màxima protecció. Per això es va sol·licitar des dels recursos especialitzats que atenem dones en situació de violència masclista una formació/xerrada per a les dones i professionals sobre l’ús, avantatges, riscos, confidencialitat, exposició de la imatge personal… Durant el mes de desembre del darrer any, el cos dels Mossos d’Esquadra va oferir la xerrada “Internet Segura” on van participar les dones. La sessió va estar participativa i la van valorar com a necessària i interessant. És una eina que creiem que s’ha d’anar oferint cada any.
Des dels serveis SAR i el Pis amb Suport treballem a través de la reflexió dels seus avantatges tenint en compte les peculiaritats de cada cas i de les seves necessitats, recordem la facilitat amb què poden ser localitzades depenent de l’ús de les tecnologies, sobretot a través del telèfon mòbil i les xarxes socials com Facebook.
Creiem que no es tracta de prohibir, sinó de conscienciar, sensibilitzar, comprometre’ns i donar eines de formació i informació per tal que cadascuna de nosaltres puguem decidir sobre l’ús que fem de les nostres dades i de l’exposició de la nostra vida privada i la de terceres persones, com ara els nostres fills i filles. En definitiva es tracta que tots i totes aprenguem a fer un bon ús de l’era digital.