La comunicació no verbal en els processos de reconstrucció de les relacions familiars

Per tothom és sabut que els Serveis Tècnics de Punts de Trobada són espais relacionals destinats a garantir i proporcionar un espai segur a aquelles famílies que, pels seus elevats nivells de conflicte, dificulten el compliment dels règims de visites i de relació entre els infants i els seus pares i/o mares, o família extensa.

Per relacionar-nos, cal que ens comuniquem però la comunicació no és tan sols el que diem, sinó com ho diem, i què expressem sense paraules. En un servei com el nostre aquesta comunicació no verbal es fa molt evident i, en ocasions, podríem dir que fins i tot palpable. Sempre estem comunicant, és impossible no fer-ho, la comunicació és una de les grans bases de la nostra societat, ja que qualsevol comportament i interacció és una forma de comunicació. Per exemple, els silencis que poden semblar sinònim de no comunicació, en moltes ocasions prenen molta més importància i transmeten més que no pas el que es diu amb paraules.

Quan parlem de comunicació no verbal ens referim a aquelles mirades aprovatòries o inquisidores, d’aquelles postures corporals rígides i/o relaxades, d’aquells posats expressius i inexpressius davant preguntes, accions o fets que transcorren durant les visites i trobades entre els infants i els seus visitants, aquelles subtileses que positivament o negativament s’expressen i afecten positivament o negativament les relacions paternofilials.

En el si de les nostres intervencions prenen especial rellevància no tan sols els diàlegs que s’estableixen entre tots els integrants de les famílies que acudeixen al servei, sinó tota aquesta comunicació no verbal que es genera al seu voltant.

Si tenim en compte que un elevat nombre de nens i nenes atesos en els Serveis Tècnics de Punts de Trobada viuen les relacions entre els seus progenitors des del conflicte existent entre ells, les dificultats dels pares i mares de preservar-los d’aquests conflictes els ha dut a haver de relacionar-se en un espai com el nostre.

Tot i que el treball amb les famílies passa perquè puguin entendre en quin lloc estan col·locant els seus fills i filles, i la necessitat de preservar-los d’aquests conflictes, en moltes ocasions les pròpies dificultats i capacitats personals impedeixen que això passi. Si bé en ocasions ens trobem amb famílies que fan esforços per millorar aquests aspectes intentant donar missatges verbals adequats i conciliadors, aquests no van acompanyats amb el que transmeten amb les mirades, les expressions corporals, els gestos, etc.

Per aquest motiu, gran part de les intervencions que es duen a terme en el Servei Tècnic de Punt de Trobada es centren més en el que no es diuen les famílies que no pas en el que es diuen. És a dir, cal treballar profundament perquè s’adonin de com inconscientment els transmeten als seus fills i filles els seus sentiments i emocions, i la ambivalència que generen en ells i en la manera de relacionar-se.

Aquest treball és especialment dificultós ja que les famílies es basen i centren en els missatges literals que s’han dit, en el que els nens i nenes expressen verbalment o en el que ells mateixos, els adults, diuen. Cal dir que no sempre reconeixen aquells missatges que s’han donat amb tanta subtilesa que fa difícil reconèixer-los i que dirigeixen les accions i comportaments dels seus fills i filles sense paraules.

Malauradament, no totes les famílies estan preparades per reconèixer i admetre l’existència d’aquests missatges, i per tant, la dificultat en la tasca de les intervencions tècniques del Servei Tècnic de Punt de Trobada passa, sens dubte, pel reconeixement de com poder treballar aquestes emocions i sentiments que alenteixen el restabliment de les relacions materno i paternofilials de manera sana i adequada. Val a dir que en molts dels casos, la dificultat neix des del més inconscient, ja que els membres de les famílies no sempre són conscients que s’estan comunicant sense paraules.

Per això parlem de processos de reconstrucció de les relacions familiars molt lents i complexos, ja que fins que cadascun dels membres de la família no treballi de manera individual el conflicte i l’afectació que genera en cadascun d’ells, difícilment podran establir-se relacions sanes amb els fills i filles. Si bé poden adquirir un discurs raonable i adequat davant de l’infant, aquest no tindrà on sustentar-se si no va acompanyat del mateix discurs no verbal.

FSC treballa des de fa més de 5 anys per donar suport tècnic i institucional a aquelles famílies que, en els seus processos de ruptura, necessiten un recurs neutral que faciliti les relacions entre menors i altres familiars amb els quals no conviuen habitualment. En la actualitat, gestiona 3 punts de trobada a Catalunya: Punt de Trobada Familiar de Lleida; Punt de Trobada Familiar del Prat de Llobregat en Barcelona; Punt de Trobada Familiar de Sant Andreu i Sant Martí (Barcelona) i 4 Punts de Trobada Familiar a les Illes Balears.