La Fundació Salut i Comunitat (FSC) va celebrar el passat dia 4 de maig el 25 aniversari d’aquest programa desenvolupat dins el Centre Penitenciari d’Homes (CPHB) “La Model” de Barcelona. En un acte organitzat a les instal·lacions d’aquest centre, es va posar en relleu la utilitat del servei i la professionalitat de totes les persones que havien fet possible la seva creació i consolidació. El PID és un Programa d’Intervenció amb Drogodependents a la presó gestionat per FSC, subvencionat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
En l’acte, presentat per la subdirectora de l’Àrea d’Inserció Social, Reducció de Danys i VIH-Sida de FSC, Sonia Fuertes, van intervenir Antonio Gutiérrez, director del centre penitenciari; Manel Alcaide, gerent de FSC; Toni Garín, director de l’Àrea d’Inserció Social, Reducció de Danys i VIH-Sida de FSC, i Francesca Spano, coordinadora del PID.
Sonia Fuertes va iniciar l’acte donant la benvinguda a tots els assistents, fent al·lusió a una metàfora referent al fet que les coses impossibles es poden fer possibles amb complicitat, treball en equip, com havia estat el cas del PID, agraint a tots els que havien format part de la seva història en el passat, present, i esperava que també en el futur.
Per la seva banda, Antonio Gutiérrez, director del centre penitenciari, va destacar l’èxit del treball d’aquest servei basat en la professionalitat, des d’una tasca realitzada “amb els peus a terra”, i s’ha referit també a l’objectiu complert de reeducació i rehabilitació de els participants al programa “a peu de pati”.
Manel Alcaide, gerent de FSC, va explicar els orígens de la creació d’aquest programa, coincidint amb la posada en marxa de l’Associació Benestar i Salut (ABS). “Fa 25 anys ens plantejàvem, en aquest centre penitenciari, un imaginatiu i ambiciós Programa lliure de Drogues, encara que en la nostra agenda parlàvem d’objectius intermedis. Es tractava més d’un treball institucional que clínic. En aquells moments era més important concitar complicitats, crear espais d’entesa -Avançar amb lleialtat- d’obsessionar en penes científic-terapèutiques. Hi va haver molta generositat per part de tots i el binomi dins-fora, recursos de la xarxa externa i dispositius intra-penitenciaris van ser adquirint la fluïdesa que avui coneixem”.
En un altre moment de la seva intervenció va assenyalar que se sentia “feliç i agraït. Orgullós del treball dels meus companys, dels de dins i dels de fora, perquè només el treball conjunt ha servit per tornar a milers de ciutadans privats de llibertat una possibilitat de retrobament amb la seva pròpia salut física i mental i amb l’espai social que havien perdut”.
Seguidament, va intervenir Toni Garín, posant en valor un recurs realitzat des de l’esforç, sacrifici i professionalitat, que havia aconseguit mitigar el sofriment de moltes persones, per l’acompanyament professional i la seva oportunitat de permetre un vincle, compartint els mateixos reptes i objectius. “al llarg del temps, totes les persones que han passat pel PID han tingut un esperit de col·laboració, de renovació, d’establir nous reptes, capaços de dur a terme programes sostenibles en el temps. Hi va haver un temps en què ningú volia treballar amb drogodependents, un repte important va ser traslladar a la societat que la presó cal posar-la en circulació, posar en valor la feina que es fa en ella, que surti de l’espai dels murs, socialitzar el treball realitzat a les presons”.
Francesca Spano, coordinadora del PID, va fer finalment un recorregut en el temps de la feina d’aquest servei, a través dels seus moments més significatius, i va parlar de la creativitat i innovació com un dels seus principals eixos d’acció. “El PID és un programa pioner no només perquè va ser el primer programa d’intervenció amb drogodependents en el medi penitenciari a Catalunya, sinó també per la seva manera de posicionar-se davant la població drogodependent privada de llibertat, donant valor a la persona com a part activa i responsable del seu procés de creixement i de canvi, a través de la creació del vincle educatiu entre el professional i els subjectes, capaç de crear ponts entre les persones i el seu entorn social”.
D’altra banda, la coordinadora del PID va destacar la importància que té per al programa el treball amb la resta de professionals del centre penitenciari “amb els que creixem professionalment i aprenem en el nostre dia a dia. Ressaltem també el nostre treball en xarxa amb la participació en la Taula de Participació Social de Segon Nivell (TPS) del CPH ia la Comissió d’Àmbit Penitenciari i ESPECIFICAR Penal de la plataforma Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)”.
Finalment, va presentar el vídeo “Les veus del PID”, preparat amb finalitat de donar veu a les persones que s’atenen en el servei i que no havien pogut estar en aquesta celebració. Vam poder escoltar el testimoni de superació d’alguns participants del programa i veure imatges referents al seu participació en l’activitat d’artteràpia.
L’acte va finalitzar amb un aperitiu preparat per a l’ocasió en un ambient més distès com a colofó d’aquest aniversari.