“A la Comunitat Terapèutica Can Coll de FSC he trobat molt més del que esperava”

J.M.C., de 57 anys, exusuari de la Comunitat Terapèutica “Can Coll”, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha volgut compartir en aquesta entrevista la seva experiència en aquesta comunitat durant 6 mesos per recuperar-se de la seva addicció a les drogues. Aquest servei d’assistència professional té com a objectiu la deshabituació, tractament i reinserció de persones amb dependència a l’alcohol, cocaïna ia nous patrons de consum (drogues de síntesi, etc.), mitjançant un programa d’activitats terapèutiques i ocupacionals. La major part de les places estan parcialment becades pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

– En quin moment de la teva vida vas decidir ingressar a la comunitat terapèutica i per què?

Va ser en un moment en què em trobava absolutament perdut, destrossat, sol i sense ganes de viure. Tota la meva vida m’he dedicat a la seguretat privada.

Llavors, des del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS), a què acudia regularment, em van plantejar què podien significar per a mi sis mesos de la meva vida i això em va fer pensar.

– Coneixies les comunitats terapèutiques abans d’entrar a “Can Coll”, en relació al seu funcionament, finalitat … etc.?

No, no tenia informació sobre aquest tipus de servei. Des del CAS portaven temps oferint-me aquest recurs, però jo no els escoltava. Fora d’aquest context, mai havia sentit parlar d’elles ni tenia cap informació prèvia sobre l’addicció i el que significa i comporta.

– Què ha significat per a tu el pas per aquesta comunitat terapèutica?

A “Can Coll” m’han donat totes les eines per poder polir aquesta persona que sóc ara. Estic molt satisfet. Vaig trobar molt més del que esperava.

– Com ha canviat la teva vida després de passar per “Can Coll”?

En l’àmbit familiar, a poc a poc vaig recuperant la confiança dels meus. Econòmicament, estic content; ja no necessito el mateix que en el passat, així que no em falta res. Ara, el temps lliure ho va ocupar amb passejos, lectura … porto una vida més tranquil·la. La meva vida ha canviat totalment. Ara sento que sóc una persona nova.

– Sabem que t’agrada molt la cuina. Si haguessis de comparar la teva vida amb un menú, ¿quin menú seria?

Com a entrant, seria un plat d’escopinyes i patates perquè recordo que de petit m’agradaven molt i a l’pensar-hi, torno a la meva infància.

Com a primer plat, la meva vida seria una mariscada perquè sempre he viscut en gran, amb luxes i despeses innecessàries.

El segon plat seria pollastre de el dia anterior, menjat fred. Abans d’arribar a la comunitat terapèutica, la meva vida era així: o no menjava o menjava les sobres que quedaven. No gaudia amb res.

Les postres seria un púding. Aquestes postres és molt simbòlic per a mi, ja que a “Can Coll” em van oferir la possibilitat de fer unes postres. Amb aquest púding, em vaig adonar que, en la vida, normalment he fet les coses a la meva manera, disfressant el resultat si calia. Així vaig aprendre que ja és hora de recuperar-se i de viure d’una altra manera.

– Quin diries que ha estat el millor moment de la teva estada en comunitat terapèutica?

El millor dia per a mi, que va representar un abans i un després, va ser un dia que vaig estar en cuina i vaig fer un salmorejo. Mai abans ho havia fet, sense consum previ de drogues. Aquest dia vaig descobrir que era viu. Em va sortir bo i això em va fer sentir orgullós, feliç, la qual cosa va ser una sensació nova per a mi.

Estic molt agraït per la tasca realitzada per l’equip de professionals de l’servei, tant que vull dedicar-los una poesia que he escrit. La podríeu publicar?

– És clar que sí.

La poesia és aquesta:

 

RENÉIXER

A una gran masia he arribat

on hi ha un gran equip

“Can Coll” es diu

La masia no. L’equip.

Amb el cor encongit

Amb les llàgrimes a flor de plor

Amb el meu cos destrossat

Em vaig lliurar a vosaltres

per poder reparar-lo.

Dies d’ombra i llum

Llum de present

Ombres de el passat

Records i plor.

Llàgrimes d’alegria

Llum de el nou dia

D’aquest futur

que m’arribarà.

Gent que va i ve

Gent que no suporta

Gent que no entén

Gent que no es comporta.

De Manteniment a Cuina

Passant pels despatxos

Tot és medicina mental,

de la bona.

Dies de gènere

de prevenció

De gimnàstica, passejos i teràpies.

El més esperat,

el dimarts de devolució.

molt terapèutics

Però del meu nom

ni menció.