Adolescents, consum d’alcohol i ús de xarxes socials

El consum d’alcohol per part de joves i adolescents torna a ser notícia ja despertar alarma social, a causa d’una nova tendència importada dels països anglosaxons, el “Neknomination”. Aquesta pràctica consisteix en ingerir la major quantitat d’alcohol en el menor temps possible i pujar la “gesta” a les xarxes socials, convidant a altres amics a superar el repte.

La novetat del fenomen, així com els riscos que comporta (ha ocasionat ia la mort de 5 persones al Regne Unit i Irlanda), ha provocat que en les últimes setmanes els adolescents tornin a ser el centre d’atenció i l’objecte de crítiques i generalitzacions.

La gravetat que el consum d’alcohol entre joves ha arribat a adquirir en els nostres dies, sumat al fet que compromet directament o indirectament a tots, ens obliga a aturar-nos i analitzar el fenomen sota la llum de la societat actual.

Primer va ser el “botellón”, ara el “Neknomination”. Tots dos ens remeten a un canvi en els patrons de consum, de l’anomenat “mediterrani” (poques quantitats de begudes alcohòliques fermentades i en contextos socials) al patró anglosaxó o “binge drinking” (molta quantitat, en poc temps, i de begudes d’alta graduació). Les últimes estadístiques disponibles en aquesta matèria coincideixen a assenyalar que és aquest últim patró de consum el que domina entre els adolescents d’avui.

En aquest sentit, s’han consultat estadístiques tant a nivell estatal, l’Enquesta Estatal sobre Ús de Drogues en Estudiants d’Ensenyaments Secundaris (ESTUDES), i l’Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a Espanya (EDADES). D’altra banda, ia Barcelona, l’Enquesta sobre els factors de risc per a la salut dels estudiants de secundària.

Altres fenòmens observats són la reducció de l’edat d’inici en aquest consum, i una concentració del mateix durant la franja tarda/nit del cap de setmana, en els espais on es produeixen les relacions socials dels joves.

Com a conseqüència de la revolució que les noves tecnologies i les xarxes socials han provocat en la nostra societat, els espais destinats tradicionalment a aquest consum han transitat de l’espai públic (carrers o places) o privat (domicilis particulars, bars, discoteques, etc.) Al espai virtual que les xarxes socials ofereixen. El seu èxit entre els adolescents es basa en aquest gir cap a l’exhibició de la intimitat a través de la virtualitat. La teleporqueria, amb els seus “reality shows” i la utilització del sensacionalisme, ho converteix tot en espectacle. Aquesta mateixa agressió a la intimitat s’està donant en l’ús que fan molts adolescents de les xarxes socials. Seria convenient preguntar quines responsabilitats estem delegant els adults en els adolescents perquè es doni tal desregulació i manca d’atenció en l’ús de les xarxes i dispositius tecnològics. En aquest sentit, és remarcable el «buit legal» d’Internet, símptoma de la nostra època.

Mentre que el tan criticat ‘botellón’ reclamava diferents usos de l’espai públic per part dels joves i adolescents, posant de relleu les interseccions i els conflictes entre els usos de l’espai públic i els diferents actors comunitaris, el ‘Neknomination’ restringeix la circulació social dels joves i és transgressiu únicament quan busca pràctiques extremes, alienes als riscos sobre la salut.

Especialment perillós és l’efecte piramidal que genera, en augmentar exponencialment el nombre de candidats a entrar en aquest ‘joc’ a causa de les ‘nominacions’. La pressió del grup i la importància que en aquesta etapa vital cobra el sentiment de pertinença i identitat grupal són factors rellevants a tenir en compte.

D’altra banda, no és arbitrari tampoc que aquests patrons de consum entre adolescents apareguin en el marc d’una societat de consum, on la lògica de la immediatesa i la recerca del plaer regeixen la major part de les nostres accions. L’imperatiu actual és la fluïdesa; el virtual, el vertiginós. Han estat diversos els autors (Silvina Cohen Imach, Sonia Abadi …) que han ubicat el consum de drogues com a símptoma de la postmodernitat, posant sobre la taula nous fenòmens que donen compte d’un malestar: la violència destructiva i autodestructiva, els desordres alimentaris, les addiccions enteses en el seu sentit més ampli, etc.

Ja a la Grècia clàssica, entenien la droga com a medicina o com a verí en funció de la dosi que es prengués i l’objecte del seu consum. La embriaguesa podia ser una experiència religiosa-altres vegades únicament hedonista-(recordem que en la mitologia clàssica era Dionís la figura divina que representava la bogeria ritual i l’èxtasi).

L’educació té aquí un paper fonamental, Freud en el seu moment ia la situava com una medicina preventiva pel seu efecte pacificador, no només subjectiu sinó també social. Al Centre de Dia d’Addiccions de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), apostem per l’educació en les formes d’ús, posant èmfasi en la relació que s’estableix entre el subjecte i les substàncies tòxiques o altres objectes o conductes addictives. A través del programa de joves, s’ofereix una atenció individualitzada i centrada en la particularitat de cada subjecte, podent abordar les dificultats específiques d’aquest col·lectiu tant a nivell individual, grupal i familiar.

Elena Guerrero, educadora del Centre de Dia de la Fundació Salut i Comunitat