“Al Projecte ‘En Plenas Facultades’ considerem que és fonamental una educació sexual integral amb perspectiva de gènere”

Paula Sandoval García és psicòloga especialitzada en sexualitats saludables, drogodependències, teràpia familiar i de parella. Des de fa un any, és responsable de xarxes socials del Projecte “En Plenas Facultades” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). També, imparteix formació a diferents universitats, en el marc d’aquest projecte, si bé en aquesta entrevista volem incidir principalment en la formació que es fa a l’àmbit de sexualitats. El projecte compta amb el suport financer del Pla Nacional sobre Drogues i del Pla Nacional sobre Sida del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social; de la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya; de la Diputació de Barcelona i de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana, a càrrec de l’assignació tributària del 0,7 del IRPF.

– En aquest projecte, doneu una gran importància a la perspectiva de gènere ia la diversitat sexual. De quina manera abordeu el tema de les sexualitats saludables amb l’alumnat universitari durant el curs lectiu?

L’abordatge el fem des d’una perspectiva global i integral, és a dir, que abastem tant l’aspecte físic com emocional, psicològic, social i cultural.

En l’àmbit de formació, i en el marc del projecte “En Plenas Facultades”, considerem que és fonamental una educació sexual integral amb perspectiva de gènere com a pilar fonamental per poder exercir la plena autonomia, fomentar la igualtat de gènere, impulsant l’apoderament de la joventut.

L’objectiu general que ens plantegem des del projecte és dotar l’alumnat de les eines i els coneixements necessaris perquè pugui viure les seves sexualitats de manera saludable i autònoma.

– En quines temàtiques aprofundiu més en les vostres formacions, en relació amb les sexualitats?

En primer lloc, expliquem perquè parlem de sexualitats en plural i no pas de sexualitat, ja que ho plantegem des del punt de vista de la diversitat. Considerem que hi ha tantes sexualitats com persones al món i, a més, tenim en compte que la sexualitat és dinàmica i canvia al llarg dels anys. No és el mateix la nostra vivència de la sexualitat als 13 anys, per exemple, que als 23, 36 o 50 anys.

Altres temàtiques importants dels cursos són els temes sobre els drets sexuals i reproductius, saber quants són i quins. També parlem sobre el plaer, l’eròtica i el desig, entre altres qüestions.

També aprofundim en la diferència entre adquirir coneixement sobre les sexualitats a través d’una educació sexual integral o per mitjà de la pornografia tradicional, indicant com aquesta darrera invisibilitza aspectes essencials de la sexualitat. És el cas de les emocions que no s’evidencien, tampoc a la pornografia tradicional s’observen carícies ni gestos de cura, i per altra banda, hi ha el tema de l’homogeneïtzació dels cossos que són normatius, i de quina manera repercuteix aquesta imatge social als nostres propis cossos i pràctiques.

En aquest sentit, considerem que és important que els alumnes desenvolupin un pensament crític dels punts de vista heteronormatiu, coitocentrista, binarista i patriarcal de les sexualitats.

– Quina metodologia utilitzeu per fer-ho?

Al Projecte “EPF” utilitzem la metodologia “peer-to-peer” o “educació entre iguals”, és a dir, l’equip tècnic professional del projecte forma estudiants com a agents de salut, i són aquests estudiants els qui traslladen als seus companyes i companys (“d’igual a igual”) els coneixements adquirits i els missatges preventius sobre drogues i sexualitats.

Ho fan tant a la universitat, a través del disseny de les campanyes preventives que apliquen als campus universitaris, com a la seva comunitat. Per exemple, m’ha passat que, després d’impartir una formació, a la trobada següent, l’alumnat m’hagi dit que alguns dels temes vistos durant la formació, han sortit en quedades amb amics i amigues en un bar i és quan veiem la educació entre iguals.

– D’altra banda, és sabut que el món de les sexualitats és ple de mites. Quina tasca feu des de l’EPF, en aquest sentit?

Avui dia hi ha diversos mites sobre les sexualitats. Durant les formacions abordem els mites des d’un punt de vista crític i amb evidència científica.

En primer lloc, quan comença la formació, personalment, m’agrada realitzar alguna activitat per saber quins mites coneix el grup en general per posteriorment posar-los en perill; sumat a aquells mites que, potser, no sorgeixin en aquesta dinàmica, però que és important treure a la llum.

Per donar-te un exemple, un mite que de vegades sorgeix és que les persones amb VIH positiu inevitablement transmetran el virus o el mite de la virginitat.

Des de la nostra posició, clarificar els mites és una tasca fonamental, ja que són conceptes que s’impregnen en el saber popular i que tenen un abast massiu, repercutint en els cossos i en la presa de decisions de les persones, alhora que crea estigmes socials.

Seguint amb l’exemple del VIH, quedar-nos en la postura que la seva transmissió és inevitable, crea un estigma cap a les persones seropositives, quan des de l’evidència empírica s’ha provat que, si les persones fan el tractament amb antiretrovirals, la càrrega del virus disminueix tornant-se indetectable, cosa que, al seu torn, deriva que sigui intrasmissible.

Per això, les campanyes preventives que inclouen la frase “Indetectable=Intransmissible”.

– Com plantegeu des del projecte la prevenció de VIH-SIDA i les malalties de transmissió sexual?

El tema de l’abordatge de les infeccions de transmissió sexual o ITS és molt ampli, si bé, a grans trets, a les formacions abastem el tema de la prevenció de les ITS des d’un punt de vista científic, basat en l’evidència i tenint en compte el plaer.

No només parlem de prevenció en relacions de persones heterosexuals, sinó que també abastem les cures necessàries en relacions entre persones amb diferents orientacions sexuals.

Un altre aspecte que em sembla important és ressaltar que abordem els estigmes socials que poden patir els joves que són diagnosticats amb una ITS, analitzem el perquè d’aquest estigma i les seves possibles conseqüències.

-¿De quina manera introduïu, en els cursos que impartiu des de l’EPF, els temes relacionats amb els drets sexuals i reproductius?

El tema dels drets sexuals i reproductius és un pilar fonamental als cursos sobre sexualitats.

Si bé hi ha joves que saben que hi ha aquests drets, a les formacions es visibilitza la manca de coneixement, ja que potser només en saben d’algun, o directament de cap.

Davant d’aquest panorama, des del projecte anem desenvolupant un per un aquests drets a nivell conceptual, i també aprofundim en les conseqüències pragmàtiques que pot tenir el dret a la vida quotidiana ia l’apoderament de les i els joves.

Ens sol passar que quan l’alumnat desenvolupa la campanya preventiva escull aquest tema, ja que representa per al grup una novetat que és important poder transmetre als seus parells en el context universitari.

-Quins beneficis consideres que pot aportar a les persones joves rebre formació sobre sexualitats saludables?

Els beneficis són diversos, crec que el més important és que l’alumnat rebi un coneixement basat en evidència científica amb perspectiva de gènere que permeti poder prendre decisions de manera autònoma i informada.

Igualment, abordar els drets sexuals i reproductius, la diversitat sexual i els aspectes de les sexualitats, més enllà de l’enfocament biològic/reproductiu, és una formació necessària per evitar i prevenir l’estigmatització i la discriminació.

– Per acabar l’entrevista, què destacaries de les formacions sobre sexualitats previstes aquest primer semestre?

Principalment, el nombre de formacions específiques sobre sexualitats, que per a aquest curs lectiu 2022/2023 serà de 22 sessions als diferents campus universitaris.