Tradicionalment, en els centres d’acolliment residencial per a menors, s’ha treballat majoritàriament des d’un model cognitiu-conductual, entès com una progressió natural i un complement a l’enfocament conductual que es fa servir principalment en la intervenció educativa, a través de les diferents estratègies de modificació de la conducta. Actualment, dins de les tècniques que poden emprar-se, també estan obtenint bons resultats les “teràpies de 3a generació” que aporten noves solucions i que resulten senzilles d’adaptar a la intervenció en el context residencial de menors.

En aquesta ocasió, el nostre company Daniel Urbina, director del Centre d’Acollida de Menors (CAM) d’Ateca, a Saragossa, dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ens trasllada una sèrie d’idees sobre un dels models que major èxit està tenint actualment en el marc de les “teràpies de 3a generació”, sent una teràpia de primera elecció en el cas d’alguns trastorns psicopatològics. Concretament, ens referim al model dialèctic-conductual, que s’està utilitzant en el servei adaptant-lo a la intervenció residencial i que s’està implementant a nivell general en els centres de menors que gestionem.

El CAM d’Ateca és un servei dirigit a nens/es i adolescents que presenten conductes disruptives recurrents que suposen un risc per a si mateixos o per a tercers i que mostrin grans dèficits quant a la seva adaptació social i/o familiar, posant en risc el seu desenvolupament .

Per això, el programa d’intervenció del centre, de caràcter intensiu, multidisciplinar i integral, està enfocat cap a la modificació de conductes disruptives, la regulació d’emocions, l’abordatge terapèutic de la història prèvia disfuncional, la prevenció del consum de drogues i la recerca l’aprenentatge de normes socials que ajudin a la transició a la vida adulta.

Aquest recurs té conveniades un total de 20 places amb l’Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS). Així mateix, manté acords de col·laboració amb altres administracions públiques, en concret amb la Diputació Foral de Biscaia i la Diputació Foral de Guipúscoa.

Tornant al model dialèctic-conductual, cal assenyalar que té grans avantatges pel que fa a la seva validesa, demostrada en innombrables ocasions en la investigació, que avala la seva utilitat clínica en múltiples quadres psicopatològics i que ha donat com a resultat una infinitat de programes d’intervenció basats en l’evidència que ens permeten fer intervencions eficients i sistemàtiques, com assenyalen alguns autors.

Tenint en compte aquest panorama general, ens plantegem la següent pregunta: per a què intervenim amb aquests nens i nenes? El model cognitiu-conductual respondria a aquesta pregunta afirmant que per eliminar o reduir certs problemes i símptomes psicopatològics, així com el malestar, la incapacitat i/o el patiment associats als mateixos. Així entès, podem simplificar aquest model entenent-lo com una intervenció encaminada a l’eliminació del malestar.

En contraposició a aquest model, fent els ulls enrere, en les últimes dècades estan sorgint noves aproximacions, també del nostre especial interès de cara a la intervenció, que posen el seu focus d’atenció més enllà de la mera eliminació de símptomes, i se centren més en la promoció de la salut, tenint en compte tant el paper del comportament com de les variables psicològiques i psicosocials sobre el benestar i la qualitat de vida.

Aquests nous models s’agrupen sota un moviment que es denomina “tercera generació” o “tercera onada de psicologia” que neix amb la finalitat de superar les limitacions de models anteriors. Cal assenyalar que, entre les limitacions més rellevants de les teràpies cognitiu-conductuals destaca l’evidència experimental que dóna suport a la idea que precisament aquests intents de control, reducció o eliminació del malestar, com a objecte d’intervenció d’aquestes teràpies, produeixen en molts de casos i paradoxalment, efectes contraris o de rebot.

No obstant això, aquesta nova generació no s’ha d’entendre com una ruptura o una negació dels models anteriors, reconeixent la seva evident validesa, sinó més aviat com una evolució lògica, o, dit d’una altra manera, com “un moviment que reformula i sintetitza els postulats de les generacions anteriors, qüestionant aquestes tradicions per aconseguir millors resultats” (Hayes, 2004a).

Per tant, entenem aquesta “tercera generació” com una nova forma de fer teràpia cognitiu-conductual, aportant una visió renovada al que ja existia prèviament i posant èmfasi en determinats aspectes marginals fins a la data, com poden ser el concepte del jo, la intervenció centrada en la persona, el viure en el present, l’atenció plena, la importància del context o la consecució d’objectius.

En aquest sentit, cal destacar que, tot i que des del CAM d’Ateca s’està treballant per fer una adaptació pròpia i específica a l’entorn residencial, actualment per a la posada en pràctica d’aquest model, un dels manuals que s’empren és el programa atrapa (accions per al Tractament de la Personalitat en l’Adolescència), desenvolupat amb molt bons resultats en aquest servei a Saragossa, ja sigui a través de la intervenció grupal com en la individual.

Es tracta d’un programa assistencial específic per a l’estudi i tractament d’adolescents amb alta inestabilitat emocional i trastorn de la personalitat límit que va néixer l’any 2009, en el si de l’equip del servei de psiquiatria del nen i l’adolescent de l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón (HGUGM) de Madrid.

Atrapa és el resultat de l’adaptació de la teràpia dialèctic-conductual, original de la Dra. Marsha Linehan i revisada per població adolescent nord-americana pel Dr. Alec Miller. És interessant a més perquè, al llarg del programa, es presenten tant els fonaments teòrics com el material utilitzat (fitxes, presentacions, acrònims, etc.) per al tractament ambulatori intensiu d’adolescents amb inestabilitat emocional greu, que ens serviran com a punt de partida per a adaptar el model a la intervenció residencial, a través dels diferents materials.

Les habilitats de consciència, treballades a través de tècniques com el mindfulness, aporten un model d’intervenció centrat en l’atenció en el present, acceptant i sense jutjar-lo, entenent el passat com una història d’aprenentatge, i atenent al futur des del compromís a una sèrie de valors i metes personals, que en últim terme determinaran la conducta.

A més d’aquesta tècnica, aplicada actualment en els tallers que es realitzen en el servei, també se li dóna una especial importància a una sèrie d’activitats dissenyades amb la finalitat de reduir el malestar i minimitzar la vulnerabilitat emocional. Tots dos conceptes són transversals a activitats i tallers duts a terme en el centre, com poden ser l’oci alternatiu, el desenvolupament creatiu i el dibuix, les assemblees, el taller d’esport o el taller de prevenció de consum de drogues, per esmentar alguns exemples.

Així mateix, de la mà del mindfulness, en els últims temps, ha sorgit el concepte de la compassió que ens ensenya a relacionar-nos amb les experiències vitals difícils d’una manera amable, atenta i comprensiva, de manera que, com assenyalen alguns autors, es deixi enrere l’autocrítica i el “automaltrato”, treballant sobre conceptes com la bondat, l’empatia i l’acceptació, que també estan donant bons resultats en la intervenció que realitzem en els centres de menors gestionats per FSC.