Beneficis del SAVA en persones que estan en un procés de deshabituació de les addiccions i reinserció comunitària

El mes de setembre passat, dos professionals del Servei d’Acompanyaments per a la Vida Autònoma (SAVA), de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), es van acostar al centre penitenciari de joves de la Roca del Vallès, a Barcelona, ​​per impartir un taller sobre hàbits saludables. La proposta de treball que van plantejar, va consistir en una dinàmica en què els participants havien de relacionar diferents hàbits saludables amb la periodicitat recomanada, activitat en què es va donar a conèixer a més els beneficis que s’obtenen en aplicar-los, així com estratègies específiques per aconseguir realitzar i mantenir aquests bons hàbits de vida.

El SAVA és un servei especialitzat en l’acompanyament educatiu de persones en procés de deshabituació de les addiccions, on es treballa específicament en hàbits saludables. Des del projecte Impuls Jove, gestionat també per FSC, desenvolupat en aquest centre penitenciari, es va convidar al SAVA per impartir i compartir eines i coneixements sobre hàbits saludables, experiència en què es van compartir sinergies entre tots dos projectes i que va tenir bona acollida.

Concretament, es va dur a terme una dinàmica, en què es van treballar diferents hàbits saludables (higiene personal, ús de pantalles, presa de medicació, alimentació, etc.), relacionant-los amb la periodicitat recomanada (per exemple, 5 àpats/dia; realitzar una dutxa diària (com a màxim 3 hores d’exposició de pantalles al dia; medicació prescrita per evitar abusos, etc.), explicant-se els beneficis de la seva aplicació i les estratègies per mantenir-los.

Abordar els hàbits saludables amb persones que tenen problemes d’addicció i/o que estan a l’àmbit penitenciari, és una part important del treball educatiu a realitzar i en què cal insistir molt al llarg dels processos de deshabituació i reinserció, afirma Andrea Meana, coordinadora del SAVA.

Així mateix, explica que, “al taller realitzat al centre penitenciari, vam poder observar que els participants coneixien força bé què eren els hàbits saludables i cada quant calia aplicar-los. Això sí, encara que la teoria semblava estar clara, els participants van compartir que dur-los a terme era més complicat; bé per no tenir aquest hàbit o per no donar-hi importància. El mateix passa moltes vegades en contextos no penitenciaris per a la deshabituació de les addiccions; la teoria se sap, però portar-la a la pràctica costa molt més. És habitual que hi apareguin resistències que justifiquen mantenir l’hàbit i no canviar-lo. Un exemple són aquest tipus de comentaris: ‘a mi no m’afecta dormir poques hores’, ‘no necessito esmorzar, només necessito un cafè, entre d’altres’, assenyala la coordinadora del SAVA.

En el marc del context de realització d’aquest projecte, hàbits com adquirir una rutina diària, mantenir una higiene adequada, prendre la medicació segons la prescripció mèdica i realitzar les tasques domèstiques, entre d’altres, són fonamentals per adquirir (o tornar a instaurar) aquest ordre al dia a dia. Si aquests objectius no es treballen, serà complicat que es pugui mantenir una feina, pagar puntualment el lloguer d’un pis i totes aquestes responsabilitats que per quotidianes poden passar més desapercebudes.

“Això significa que els hàbits saludables estan directament relacionats amb la capacitat per mantenir una vida autònoma responsable i saludable, i per això redunden de manera molt positiva en la qualitat de vida de les persones. L’augment de la qualitat de vida en millorar i mantenir uns hàbits saludables és un objectiu que s’aconsegueix a llarg termini, després d’haver aconseguit mantenir aquests hàbits per un període de temps”, matisa Andrea Meana.

En aquest sentit, “treballar els hàbits saludables implica molt més que el treball d‟aquest hàbit en concret. Per exemple, fer un entrenament de resistència a la frustració quan la persona recau en un hàbit poc saludable, revisar què ha passat, proposar una nova estratègia si les antigues no funcionen, etc.”.

Cal assenyalar a més que aspectes com el maneig d’estratègies per a la prevenció de recaigudes, o l’elaboració de la història personal, són més atractius per a les persones que estan en un procés de rebre ajut terapèutic i educatiu, i per això, els hàbits saludables poden no rebre tota latenció que necessiten. La motivació per parlar dels hàbits saludables i marcar-se objectius per treballar-hi, acostuma a ser més baixa. Per això, al SAVA insisteixen en la importància de fer un acompanyament amb professionals sobre aquestes qüestions.

Donada aquesta dificultat afegida, des del SAVA, tenen una sèrie d’estratègies que comparteixen amb les persones que acompanyen. Alguns exemples són l’ús d’una planificació setmanal, posar alarmes al mòbil amb recordatoris, fer servir el calendari del telèfon que estigui sincronitzat amb el correu electrònic o altres dispositius, ús de menús setmanals per elaborar una llista de la compra saludable i realista amb el pressupost, utilització de plantilles per a despeses mensuals, instal·lació d’aplicacions per al mòbil que informen de quant s’ha caminat i que permeten establir objectius, entre altres estratègies.