Algunes decisions no són fàcils de prendre. Sobretot, si afecten el que ha estat la teva feina en els darrers 25 anys, un període molt llarg al final del qual, s’acostuma a fer balanç. En el meu cas, aquest balanç coincideix, a més, amb un canvi de dígit important en complir anys, entrant a la seixantena, dècada per plantejar-se nous objectius. Prejubilació? Doncs encara no, però començar a abaixar el ritme, sí. I l’única manera de fer-ho passava per deixar un dels dos rols que exerceixo al SAP, el de directora o el de terapeuta.

Com probablement sabeu, el SAP és un Servei d’Atenció Psicològica que vam posar en marxa una sèrie de companys i companyes de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) fa 25 anys, el 1997. De fet, es compleixen al novembre i espero que ho celebrarem amb tots els luxes. La meva vocació com a psicòloga, per ajudar persones amb problemes amb el consum de drogues, i la meva pròpia experiència en la superació d’una dependència, em van portar a cursar el Màster en Drogodependències de la UB.

Allà vaig coincidir amb Toni Gelida, i ens vam fer bons amics. Com que la ignorància és molt valenta, vaig començar a perseguir Xavier Ferrer, director tècnic de FSC, així com director del màster, perquè em deixés fer pràctiques, voluntariat, o el que fos. Xavier ens va presentar a Constanza Alarcón, presidenta de FSC llavors, que va ser la meva mentora, el meu àngel, la meva quasi-àvia. Constanza ens va cedir el que havia estat el despatx mèdic del seu marit i allà va néixer el SAP, al carrer Sardenya de Barcelona. A mi em van fer directora per descart. Primer ho van proposar a Toni i ell molt llest ho va rebutjar. Aquí us veieu ara, flamant director de l’Àrea d’Atenció a la Dependència i Menors de FSC. I parlant d´aquesta àrea, per aquella època recordo també haver organitzat la trobada entre FSC i una gran empresa de serveis que volia entrar al sector sociosanitari i necessitava un soci tècnic. M’agrada pensar que, amb aquesta reunió, vaig contribuir a la creació del que més tard seria aquesta àrea.

Va començar, doncs, el novembre de 1997 un projecte molt modest, amb l’objectiu d’atendre persones amb problemes de drogodependències i altres trastorns psicològics. Sempre recordaré el primer usuari. Ell no sabia que ho era, és clar. El vam atendre Xavier Ferrer i jo al carrer Sant Germà de Barcelona. No ho oblidaré mai. Entre altres coses, perquè farà uns 10 anys, un diumenge vaig veure casualment una esquela al diari, amb un nom que em resultava familiar, i en llegir-la, em vaig adonar que era ell, havia mort d’un infart fulminant. El que havia d’haver estat una plàcida matí de diumenge, es va convertir en una intensa experiència emocional, a l’enterrament multitudinari d’una persona molt estimada. Quan vaig anar a donar el condol a la seva parella, aquesta persona, trencada de dolor, em va dir “Laura, gràcies, han estat els millors 15 anys de la nostra vida”. Em vaig llençar plorant la resta del matí. Vivències així justifiquen la nostra professió, en alguns moments tan ingrata.

No ha estat un camí fàcil. Hi ha hagut molt bons moments, sempre relacionats amb els èxits de les persones usuàries o amb les cures de l’equip, però d’altres de molt durs, amb grans pèrdues i molta preocupació per donar la millor atenció, mantenint la viabilitat del projecte. El SAP s’ha convertit aquests anys en un gran servei, pel qual han passat gairebé 4.000 persones usuàries i les seves famílies. Al SAP, també es fan les entrevistes d’admissió a les comunitats terapèutiques i serveix de punt de trobada de tot el circuit de tractament de les addiccions de FSC.

Comencem molt austerament al despatx del carrer Sardenya de Barcelona; el 2003, passem a Sant Germà i el 2019 a les magnífiques instal·lacions del Carrer Breda, d’aquesta mateixa ciutat. Però ara el servei ha crescut tant, amb gairebé 700 persones usuàries ateses el 2021, més les seves famílies, i un augment del 25% respecte a l’any anterior, que el doble rol que exercia no es podia sostenir. Després d’algunes converses amb la direcció i la subdirecció de l’àrea (Marta Álvarez i Gemma Maudes, mil gràcies per totes les facilitats que m’heu posat), vaig prendre la decisió de cedir la direcció del SAP i quedar-me amb el rol de terapeuta.

La decisió per mi estava clara, d’una banda, perquè volia continuar desenvolupant la meva vocació com a terapeuta, i de l’altra, perquè el SAP comptava amb una persona que em podia substituir perfectament en les tasques de direcció i aquella persona era Maite Soler. Una de les terapeutes més veteranes del SAP, molt estimada i valorada per les persones usuàries i l’equip. Amb una gran formació i experiència com a clínica, que estaria recolzada a l’àrea financera del SAP, tan important en un servei de finançament bàsicament privat, per l’administradora del SAP, Sandra Rodríguez. Se li va proposar a Maite i ella va acceptar, així que pren el relleu al seu moment òptim d’energia i il·lusió pel projecte.

Després d’alguns mesos de traspàs, el canvi es va fer efectiu el mes de maig passat. Us deixo unes fotos de l’aperitiu que vam fer al SAP per celebrar-ho, primera reunió de l’equip gairebé completament després de dos anys de pandèmia. Aquest ha estat un dels períodes més durs que ens ha tocat viure, personalment i professionalment, però sentim l’orgull d’haver-ho afrontat, reinventant-nos i atenent, malgrat les dificultats, les persones usuàries que tant han patit i ens han necessitat.

I ara ve el capítol dels agraïments. La llista és interminable i espero no deixar-me ningú. Primer, al nucli dur del que van ser els inicis del SAP, al segle passat, i que van confiar en mi: Xavier Ferrer, Toni Gelida, Miquel Àngel de Lima i Constanza Alarcón. Després, a tot el gran equip del SAP sense la saviesa, l’experiència, l’entrega i el compromís, el projecte no hauria estat possible: Maite Soler, Nuria Vera, Isabel Velázquez, Macarena Zurano, Fiona Empez, Eva Tel, Alicia Clotet, Lorena Rodríguez, Rubén López, Raquel Allepús, Bàrbara Casamor, Alexandre Rivera, Jordi Ferrer, Gerardo Lazcano, Enric Surribes, Paola Castellanos, Marta Nadal, Laura Benítez i la darrera incorporació, Sandra Gasca. Així com a Sandra Garrido, auxiliar de neteja, ia Carmen Garcés i Sandra Rodríguez,

Gràcies també a tot l’equip del circuit de tractament de les addiccions: novament a la directora de l’Àrea de Drogues, Gènere i Família, Marta Álvarez ia la subdirectora, Gemma Maudes; als directors/es de serveis: Jordi Murillo, Marta Lorca, Alicia Clotet, Lidia Jiménez, Sandra Gasca, Míriam Vázquez, Damián Cano i els seus equips respectius.

Per descomptat, el nostre president, Francisco González Sedeño, i tota la direcció de FSC. En particular, a Manel Alcaide, gerent de FSC, a qui mai agrairé prou que fa 20 anys em frenés quan vaig estar a punt de llençar la tovallola, desbordada per la pressió i la responsabilitat. Al personal dels serveis centrals de la Fundació Salut i Comunitat al carrer Ali-Bey: comptabilitat, personal, direcció tècnica, comunicació, informàtica, Esther Molinero, etc., i altres professionals de FSC, amb qui he tingut l’oportunitat de treballar durant aquests anys.

Menció a part mereixen dues companyes de feina que han estat molt més que això, han estat companyes de vida, de les quals ho he après tot: la generositat, el lliurament, la saviesa, l’amistat autèntica. Maite Tudela i Nieves Fernández. Quan la primera em va dir que se n’anava de FSC, em vaig llençar una setmana plorant. Sí, és que jo he estat molt de plorar. Maite Tudela va creure al SAP tant com jo i em va prestar el seu suport incondicional. Com que la Marta i la Gemma li han pres el relleu meravellosament, ho he anat assimilant. El que no sé si algun dia podré assimilar és la marxa de Nieves, que ens ha deixat òrfenes a tot el circuit. Diàriament, quan dubto, em pregunto “què faria Nieves?”. I quan gaudeixo em dic “Va per tu, Nieves”.

I per finalitzar, gràcies a totes i cadascuna de les persones usuàries que han confiat al SAP i de les que hem après diàriament: del seu coratge, motivació, sensibilitat i resiliència. Acompanyar-les a mitigar el seu dolor i en el seu procés de canvi, és el que dóna sentit a la nostra feina i resulta, també per a nosaltres i nosaltres, una experiència transformadora.

Comença ara per a mi una nova etapa professional i personal com a terapeuta del SAP, envoltada dels meus companys i companyes. I també comença una nova etapa per al SAP i per a Maite Soler, amb garantia de continuïtat, de millora i de creixement garantits, ja que, per fi, l’atenció a la salut mental comença a ser reconeguda com una necessitat bàsica de les persones.

Una forta abraçada a tothom.

Laura Sangüesa