Cartes des del confinament

… I ens van confinar a casa per a prevenir contagis. I van passar tres dies, i cinc dies, i set dies; i semblava que la cosa era molt seriosa i anava per a llarg. I ens ho comencem a creure. I comencem a adaptar-nos. A imaginar. A reflexionar, a creure en nosaltres i créixer. I de la crisi vam fer una oportunitat.

Dies després del decret d’estat d’alarma, vam oferir l’oportunitat a les persones que en aquest moment estaven realitzant tractament residencial en els serveis de drogodependències gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de poder confinar-se en els seus domicilis amb els seus familiars de referència, podent rebre la nostra atenció de manera telefònica i virtual, si bé un grup de persones de cada servei es va haver de quedar confinat en els centres residencials.

Concretament, es va tractar d’aquelles persones sense vincles familiars o els llaços dels quals podien suposar un risc en l’evolució del seu tractament; o bé de persones que no tenien un lloc al qual anar, o persones a les quals el centre els proporcionava una seguretat personal que no volien perdre. Van decidir, doncs, quedar-se confinats en les comunitats terapèutiques i en els pisos de reinserció. Era necessari reinventar la proposta de tractament i temps lliure, per a poder cobrir les hores dels dies que teníem per davant.

En un altre lloc, una cinquantena d’estudiants de 2n curs del Grau d’Educació Social de la Universitat de Girona es recloïa també a la seva casa. Però tenien ànim de fer coses, de participar i involucrar-se amb aquelles persones més vulnerables, que per alguna raó estaven reclosa en els centres de tractament, replantejant-se, no sols abandonar el consum de drogues, sinó fer un canvi en el seu estil de vida.

Comencem a pensar en com aquests estudiants, de manera voluntària, podien realitzar un acompanyament a les persones en tractament. I se’ns va ocórrer la idea d’organitzar-nos i realitzar alguna acció conjunta.

Ja en els anys 30, un físic (A. Einstein) i un psicoanalista (Freud), sense haver-se vist en persona, van utilitzar la correspondència per carta com una oportunitat per a debatre sobre problemes de la civilització d’aquells moments. També, en la guerra civil espanyola, les cartes es van convertir en suports per a la difusió massiva de propaganda política. O, recordem també, quan els presoners de guerra van estar reclosos en camps de concentració: la seva manera de comunicar-se amb la seva família va ser via correu postal. Ha estat històricament, per tant, la via principal de comunicació.

Avui dia, gràcies als serveis de missatgeria instantània, hem pogut seguir organitzats i fent accions conjuntes. Així va ser com trobem la via de comunicació de els/as estudiants, mitjançant les cartes, amb les persones en tractament, confinades de manera anònima.

Animats amb aquesta proposta, desenes de cartes van ser escrites i enviades de manera anònima a una professional de l’entitat que les centralitzava i les distribuïa entre els centres gestionats per FSC. Els usuaris/as dels serveis responien a aquell professional del qual només coneixien un àlies. D’aquesta forma, es va establir una relació en la distància i en l’anonimat. I va deixar moments com aquests que volem compartir amb tots vosaltres/as:

Sense saber qui ets, ja em sento prop de tu. A mi m’encanta escriure, descobrir a gent nova i poder aprendre de les persones, ja que totes portem molt dins, un món màgic per descobrir. I penso que aquesta és una oportunitat genial per a poder compartir i intercanviar paraules amb una persona a la qual no conec, però amb la qual podré connectar a través de paraules i sentiments…

 Durant aquests dies, he tingut molt de temps per a pensar i reflexionar. Se’m fa difícil no tenir contacte amb els meus amics i amigues. Realment, estem vivint una situació molt difícil, però sortirem, no creus?…

 Aquí seguim la rutina que teníem. Els educadors, terapeutes i altre personal s’han organitzat per a venir el mínim imprescindible i evitar possibles contagis. Però el millor de tot és que, encara que estan confinats, continuo fent tractament i treballant activament en mi des que m’aixeco fins que em fico al llit…

Avui han passat ja 12 dies i sóc conscient de l’angoixa, les pors, les esperances que tots i totes podem tenir, al cap i a la fi, som persones. Tenim costums i tradicions que van més enllà de les portes de casa i que ara són difícils de complir de portes endins…

No he notat molta diferència des que hem d’estar confinats a casa perquè, pel tema de les meves addiccions, això ja em feia passar moltes hores a casa i sentint-me igual de sola que em sento ara. També tinc sort de poder sortir a fer algun passeig perquè tinc un gos que el mes pròxim farà 11 anys i em fa molta companyia. Estic fent desintoxicació ambulatòria i porto avui 12 dies neta i estic contenta però també molt tova, plorant i sense moltes ganes de fer res, sobretot els primers dies. Tinc la sort de comptar amb el suport d’un equip de professionals que fan teletreball i ens criden per a saber com estem. I ens donen consells de com passar millor aquests dies. El tema és tenir la ment ocupada sense quedar-te enroscat en idees que són negatives o dolen…

M’ha encantat la poesia de Benedetti, arriba a l’ànima. “Com sé en tu poblet?”. Sempre serà millor que en una gran ciutat com és Barcelona, ​​on en aquestes circumstàncies se t’antulla molt gran i grisa. Jo segueixo aquí, en el meu pisito on, malgrat ser un àtic amb sol, per a mi tot són ombres; ombres de records, ombres negres que veig lliscar-se furtives per les habitacions i fantasies on els somnis es converteixen en realitat i la realitat en somni. Sento fastig, ràbia, desesper …. En fi, intento portar-ho com puc: faig estiraments, zumba, m’enganxat a Facebook … llegeixo a estones … cal matar les hores, però tot em cansa. Bé, quan això acabi, és claríssim que tu t’ires a les teves platges i jo saps on? …. A Praga! No em vaig d’aquest món sense tornar a aquesta ciutat de somni…

Agraïm la valuosa col·laboració de l’alumnat de 2n curs del Grau d’Educació Social de la Universitat de Girona, promoció 2018-2022, i dels nostres companys de la Fundació Salut i Comunitat, Gemma Maudes, psicòloga i subdirectora de l’Àrea de Drogues, Gènere i Famílies i Fran Calvo, Doctor en Psicologia, psicopedagog, educador social i director del Pis Terapèutic “Cosmos” de FSC, que han fet possible l’elaboració i difusió d’aquest contingut.