Avui vull contar la història d’un somni i de com creure en alguna cosa i lluitar per això, sobreposant-te a les dificultats que trobis en el camí, et portarà tard o d’hora a aconseguir-lo, per difícil o impossible que et sembli.

Quan les casualitats de la vida em van portar al Taller Sociolaboral, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), fa ara 20 anys, vaig saber que aquest era el meu lloc, que aquest era l’espai on volia créixer professional i personalment, ajudant a persones que estaven intentat recuperar-se d’una addicció.

Em va semblar extraordinari que un espai amable i tendre com aquell, utilitzés una manualitat com a pretext per a acostar-se a les persones que havien sofert tant i que estaven intentant recuperar el seu camí, després d’haver-se perdut en ell.

Vaig tenir la sort de tenir un gran mestre que em va ensenyar que la tendresa, l’afecte, l’abraçada i el somriure poden augmentar exponencialment l’efecte del tractament, si aconsegueixes generar un espai d’apoderament, confiança i seguretat. Em va ensenyar a creure que la nostra tasca, encara que petita, podia ser molt important. I això va marcar els meus passos, la meva trajectòria i les meves conviccions, i em va fer creure i lluitar per a aconseguir créixer juntament amb el propi espai.

El taller sempre ha estat un recurs petit de grandària, però gran d’esperit. Va començar fa 30 anys en una sala molt petita i sense ventilació, amb un gran pòster en la paret simulant una finestra i, a poc a poc, va anar guanyant espai, oferint sempre més un ambient de canvi que un gran taller.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Mai va tenir grans expectatives, posant sempre el focus en les persones usuàries, amb poc pressupost, però grans objectius… Va passar per moments molt difícils, poques subvencions, incomprensió de l’activitat terapèutica duta a terme, equip reduït a una persona … i això va fer que estigués a punt de desaparèixer…. Però tota lluita té la seva recompensa i mai vaig deixar de creure en el projecte ni de voler-lo i vaig continuar invertint tota la meva energia en ell.

A poc a poc i amb l’esforç i afecte de les persones usuàries, la confiança dels centres derivadors, la dotació adequada de recursos per part de l’administració, i la confiança que FSC sempre va tenir en aquest servei, vam anar arribant al moment actual, al Centre de Dia “La Crisàlide”, finançat pel Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Avui, “La Crisàlide” és un centre amb instal·lacions renovades, amb espais nous, amb nous projectes interns, amb mirades cap a fora participant en un projecte europeu, amb un equip professional enormement lliurat que sent, igual que jo ho vaig fer en el seu moment, que aquest és un espai molt valuós i que cal continuar treballant per a visibilitzar-lo i per a fer-ho arribar al major nombre de persones possible.

Avui em sento, com em deia ahir una persona usuària del recurs, com una nena amb sabates noves. I és que avui somric i sento que tot el recorregut ha tingut sentit, que l’esforç, la constància, la lluita i el no decaure davant l’adversitat ni davant el dubte, han tingut el seu recompensa…

I aquest és exactament el missatge que donem a les persones que arriben al centre per a fer un procés terapèutic: “Segurament no serà fàcil, però si persisteixes, si lluites, si et mantens constant, si tens clar què vols aconseguir, si no abandones encara que tot et sembli impossible…, sens dubte arribaràs molt més lluny del que puguis imaginar i serem aquí per a acompanyar-te en el teu camí”.

“La Crisàlide”, malgrat les dificultats, continua sent un símbol de lluita i de transformació en si mateixa. Un servei amb una tasca encomanada de la qual no ens podem sentir més orgullosos/as.

Sandra Gasca Cuyàs
Coordinadora del Centre de Dia “La Crisàlide”
Fundació Salut i Comunitat