Un dels programes que gestiona la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és Cercles de Suport i Responsabilitat, o Cerclescat, un programa impulsat en col·laboració amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu proporcionar suport i supervisió per a la integració social i per prevenir la reincidència de persones que han comès un delicte sexual, en règim obert i en llibertat condicional. Parlem sobre el programa amb la Patricia Bosch, coordinadora de la unitat de suport de Cerclescat, i psicòloga especialista en el tractament de l’abús sexual i la pedofília. La nostra companya de FSC ens fa un retrat del projecte, la importància del voluntariat i la figura de l’agressor sexual.

En què consisteix Cerclescat?

Cercles de Suport i Responsabilitat està dirigit a persones que es troben complint condemna per un delicte sexual i a prop de la seva sortida a la societat. El que el projecte planteja és poder acompanyar-los en aquest procés de trànsit de sortida per oferir-los suport i reduir el risc de reincidència. Cal tenir en compte que es tracta de persones que presenten un risc alt o moderat de reincidència.

Quin és el paper del voluntariat en el programa?

El punt clau és que el projecte pivota en la participació ciutadana. Sense els voluntaris i voluntàries no seria possible. S’estructura en uns grups d’entre quatre o cinc voluntaris o voluntàries, que són conduïts per un coordinador o coordinadora, que ha de passar per una formació especialitzada, i ofereixen un suport a aquesta persona per tal d’ajudar-lo en tot el que necessiti en la seva reinserció a la societat. També hi ha un monitoratge dels factors dinàmics de risc de reincidència.

Qui forma aquest cercle?

El Cercle de Suport i Responsabilitat està format per aquest cercle intern, que seria el coordinador o coordinadora, els voluntaris i voluntàries i el membre central, que és la persona que ha comès el delicte. Però també comptem amb un cercle extern, que són agents de la comunitat que tenen un paper clau en aquest procés de reinserció del membre central. Poden ser professionals de serveis socials, de l’àmbit penitenciari, d’alguna associació del tercer sector, policia, etc.

Quines intervencions duen els voluntaris i voluntàries?

Cal dir que els voluntaris i voluntàries han passat per un procés de selecció bastant exhaustiu, que està acreditat des d’Europa. Cerclescat forma part de l’Associació europea Cercles Europe. Un cop han estat seleccionats, formen part del cercle. Sempre compten amb la supervisió i suport del coordinador o coordinadora que és el professional.

Les intervencions de les persones voluntàries impliquen oferir suport presencial al membre central, en trobades formals, d’oci, formatives, així com suport telefònic i per correu electrònic (l’organització facilita telèfons mòbils a totes les persones participants) en moments de dificultat del membre central.

Quines són les fases per les quals passa el cercle?

En un primer moment, les trobades formals es porten a terme de forma setmanal, i més endavant es combinen amb sortides d’oci, laborals, formatives per cobrir les necessitats del membre central.

Quines són aquestes necessitats de les quals ens parles?

Els membres centrals són persones que acostumen a trobar-se soles, no tenen un suport social i per tant, agraeixen molt aquesta companyia. El projecte, el que ve a cobrir és precisament això, oferint suport a persones que surten de la presó, i que no compten amb entorn social sòlid amb qui compartir les dificultats, els pensaments, les reflexions generals, i en particular, relacionades amb el delicte que van cometre.

El cercle s’erigeix com l’entorn social que els manca. És important saber que l’aïllament és un dels principals factors de risc de reincidència. Així, des del cercle, el que fem és reduir aquest aïllament i per tant incidim també en la reducció del risc de reincidència.

Quina és l’experiència del voluntariat?, què és el que us traslladen?

Nosaltres tenim implementat un sistema de qualitat en el projecte i portem una avaluació semestral de la satisfacció dels voluntaris i voluntàries, així com dels altres participants. I els resultats són molt favorables. També fem un grup focal anual on ens trobem amb una mostra de voluntaris per recollir suggeriments, propostes de millora, etc.

La relació és molt fluida i les persones acostumen a repetir. És un voluntariat d’exigència, llarg, d’any i mig, o dos. A més perquè implica un vincle amb el membre central. En aquest sentit les valoracions acostumen a ser molt positives.

És possible prevenir la reincidència dels agressors sexuals en els nivells dels quals parles?

L’inici Cerclescat es remunta a l’any 2011 amb la participació del Departament de Justícia i la Fundació Salut i Comunitat en un projecte europeu amb altres països que ja portaven anys amb els cercles de Suport i Responsabilitat. L’any 2013, el Departament de Justícia va dur a terme un projecte pilot on va posar en marxa tres cercles. Els resultats obtinguts van ser molt positius, va ser quan el Departament de Justícia va implementar CerclesCat a Catalunya, de la mà de la fundació.

Amb això vull dir que, si consultem els estudis i recerques dels països que fa anys que tenen el projecte en funcionament, doncs els resultats evidencien científicament que el projecte funciona en la prevenció d’aquesta reincidència. A Catalunya, fa menys temps que l’hem posat en marxa, i els resultats que hem obtingut en el grup d’investigació format pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, el Departament de Justícia, la Universitat de Barcelona, i la Fundació Salut i Comunitat encara són incipients.

A vegades als mitjans fan molt de rebombori quan hi ha un cas de reincidència, però no es valora tota la feina que hi ha darrere i que ha evitat altres casos…

Amb el tema dels mitjans s’hauria de fer una feina de sensibilització. És veritat que quan hi ha una reincidència, s’explica i molt. Però no s’expliquen aquells casos que sí que aconsegueixen funcionar adequadament amb el suport especialitzat. D’aquests casos no se’n parlen.

Darrerament hi ha un augment d’agressions sexuals en grup. Què és el que falta per evitar aquestes situacions?

És una pregunta complexa de respondre. En la meva opinió, manca educació de base, i des de l’inici de l’existència (això és des que naixem). Cal trencar amb aquells tabús intocables des de l’educació, la sensibilització i la divulgació.

Com a societat hauríem de plantejar-nos moltes coses, partint de la pregunta: realment som la societat que volem ser? S’ha de canviar el sistema establert des de fa molts anys, modificar les estructures patriarcals, canviar els sistemes de valors (de l’individualisme al gregarisme més solidari), i això passa per un canvi profund que comença en cadascun/a de nosaltres.

Si algú està interessat en el voluntariat, què ha de fer?

Ens pot contactar per correu electrònic (voluntaris.cerclescat.dj@gencat.cat). Un membre del projecte s’hi posarà en contacte i els oferirà participar en una primera xerrada de presentació. El segon pas seria ja participar en el que seria la formació inicial selectiva.

Teniu identificat un perfil de persona voluntària?

El perfil són més dones que homes i el gruix dels voluntaris s’ubica entre els vint i trenta anys. La majoria provenen de l’àmbit social, psicòlegs, criminòlegs, per exemple. El repte del projecte és poder arribar a persones de més de quaranta o cinquanta anys, a homes, i que no estiguin vinculats a l’àmbit social per aconseguir una bossa de voluntariat més heterogènia.

És veritat que com a societat encara manca molta informació i s’ha de fer divulgació amb el que té a veure amb l’agressió sexual. És un tema que avui dia encara genera moltes resistències.

 

Font:
Entrevista realitzada per Xarxanet:
https://xarxanet.org/comunitari/noticies/patricia-bosch-cerclescat-pivota-en-la-participacio-ciutadana-sense-el