“Com a voluntaris/es estem aquí per escoltar els usuaris/es, ajudar-los, fer-los riure i que sentin que els volem”

Pere Dolado i Mª Angeles Cuadrado formen part de la gran família de la Residència i Centre de Dia “Les Fonts”, pertanyent a l’Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS), gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Tots dos van tenir a les seves mares en el centre de dia i des de llavors, no han deixat d’ajudar i col·laborar en el servei. Pere, sorià de 68 anys d’edat, és voluntari des de l’any 2012 i Mª Àngels, de 52 anys d’edat, natural de Villasarracino (Palència), és voluntària des de principis de l’any passat. En aquesta entrevista, coneixerem millor la seva activitat de voluntariat.

– Què és el que més us agrada de la tasca que feu?

Mª Ángeles: En el meu cas, cap tasca en concret, m’agrada tot el que faig, i considero que totes les activitats en si són importants, en totes elles em sento molt a gust i en totes ajudo a les persones usuàries d’una forma o una altra, ja sigui portant-les en cadira, animant, donant-los conversa, acompanyant-les al metge o estant amb elles cantant al mig d’un aniversari.

Pere: El poder satisfer necessitats que, de vegades, no poden realitzar els familiars de la persona usuària per diversos motius.

– Pere, en el teu cas en què consisteix la teva tasca com a voluntari?

Generalment, terra col·laborar com a voluntari quan s’organitzen sortides a l’entorn, sortides terapèutiques i cafès tertúlies. A més, tinc disponibilitat per acompanyaments mèdics de tots aquells usuaris / es que no disposen de xarxa de suport sociofamiliar.

– Mª Ángeles, per a tu què vol dir ser voluntària?

Significa ser un suport en activitats que es realitzen al centre i ser útil en els moments que ens necessitin. Sento que com a voluntaris/es estem aquí per escoltar els usuaris/es, ajudar-los, fer-los riure i que sentin que els volem.

– En comú heu de vostres mares han estat usuàries del Centre de Dia “Les Fonts”. Pere, la teva mare Candelas va estar al servei de 2009 a 2010, any en què li van concedir plaça residencial pública en un altre centre. Mª Ángeles, en el teu cas, la teva mare Demetria va estar amb nosaltres/es des de l’any 2009 fins al passat any.

Pere i Mª Ángeles: Així és.

– Us motiva el fet d’haver tingut a les vostres mares en el servei, a l’hora de realitzar aquesta tasca de voluntariat?

Mª Ángeles: Sí, està clar que el fet que la meva mare fos aquí, em va obrir i va facilitar aquest camí.

He de reconèixer que sempre havia tingut el pensament d’ajuda als altres. Quan vaig deixar de treballar i els meus fills es van fer grans, vaig sentir que ja havia arribat el meu moment i al veure que al centre hi havia un Programa de Voluntariat, no vaig dubtar a unir-me.

Com més mans hi ha a l’hora d’organitzar una activitat, més persones es poden beneficiar d’ella, i aquesta ha estat sempre la meva inquietud i el meu objectiu.

Pere: M’uneixo a les paraules de M. Àngels.

– Quant de temps li dediqueu al voluntariat a la setmana?

Pere: En el meu cas, un cop programades les activitats pels professionals del centre, observo quines em encaixen bé per dia i horari. El temps varia en funció d’això.

Mª Ángeles: Com a mínim, li dedico una hora a la setmana, coincidint amb l’activitat de bingo. Hi ha setmanes que, si hi ha activitats lúdiques i d’entreteniment, com sortides d’entorn, aniversari del mes i/o manualitats, arribo a fer unes 3 hores de voluntariat.

– Com és la relació amb els usuaris/es del servei?

Pere: És bona. Conec gairebé tots/es, i per a mi són molt més que residents.

Mª Ángeles: La meva relació és molt bona perquè em veig molt propera a ells/es. Sento que ja hi ha una confiança i que, per tant, tinc aquesta llibertat d’aportar-los el meu temps d’escolta i dedicació. Quan ells/es estan més apàtics o “sense ganes” de fer una activitat, aquesta fortalesa de tenir aquesta confiança mútua, fa que els pugui animar i motivar.

– I com és la relació amb l’equip professional i la resta de voluntaris/es?

Pere: Amb tots els professionals del centre, així com amb la resta de voluntariat, la meva relació és molt bona. En el meu cas, em coneixen des de 2009 i la confiança que existeix ja és mútua després de tants anys.

Mª Ángeles: La relació és excel·lent. Amb ells/es em sento molt a gust i tinc total confiança. De fet, tenim el nostre propi grupet de WhatsApp i de seguida ens preocupem els uns pels altres, pel que fa sorgeix alguna cosa.

Amb els i les professionals em sento molt bé, atès que és un equip jove i dinàmic i m’he sentit molt ben integrada des del primer moment. El fet d’haver estat familiar abans que voluntària, té l’avantatge de conèixer millor als treballadors/es i conèixer el centre i les instal·lacions com si fos la meva segona casa.

– Quin ha estat el millor moment que heu viscut com a voluntaris/es o amb quin record us quedeu de la vostra experiència de voluntariat fins al moment?

Pere: No tinc un record o moment especial, tampoc recordo mals moments. Per a mi, tots i cada un d’ells tenen especial importància, des dels moments més festius fins diàlegs i petites converses.

Mª Ángeles: Em quedo amb el record de la sessió de maquillatge i de pintacares que es va dur a terme al 22 aniversari del centre, amb l’ajuda de l’Escola Pia Santa Engracia. Tinc gravada en la meva memòria les cares i expressions que van posar al veure en imatges captades amb el mòbil, i això no té preu. El que em vaig poder riure… encara que ells/es al principi no volien que els pintessin.

És un plaer sentir també com esperen els dijous l’activitat de bingo, atès que les seves cares són d’ànsia i d’il·lusió, i ja ni t’explico com els toqui els bombons, caramels o algun petit obsequi…

– Què heu après de tot això o quins beneficis té per a vosaltres/es l’activitat de voluntariat?

Pere: Per a mi és summament gratificant dedicar una miqueta del meu temps a realitzar aquesta tasca, em sento bé amb mi mateix fent-la, em reconforta.

Mª Ángeles: M’ha ajudat a valorar i tenir present que he de gaudir del dia a dia. Tots/es serem majors ia tots/es ens agradarà, que quan arribi el moment, a més de per part de la família, ens sentim estimats per altres persones que no són tan properes. A nivell personal, també m’aporta la sensació de sentir-me útil i que hi ha més món fora de casa (tele, cafès amb amigues… etc.).

– Us agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari com a voluntaris/es de la Fundació Salut i Comunitat?

Pere: Sí, vull aprofitar aquesta ocasió per mostrar la meva gratitud a tots vosaltres/es per la tasca que feu. Candeles, la meva mare, va passar algun temps en el servei i des de llavors, estic vinculat a aquest centre.

Mª Ángeles: En el meu cas, també. Animo a totes aquelles persones que estiguin llegint aquesta entrevista, sobretot, si són familiars, a que s’uneixin al grup de persones voluntàries, ja que s’ho passaran molt bé, i seran molt ben rebudes per tots nosaltres/es.

Com a filla de familiar que ha estat al centre, m’agradaria aprofitar aquesta ocasió per expressar la meva gratitud i la meva satisfacció per i per al centre. El temps que va estar la meva mare aquí va ser molt beneficiós per a ella i per a mi com a familiar, per la tranquil·litat que em va generar veure el contenta que ella venia al centre de dia.De fet, tinc demanada plaça pública només en aquest centre. Per tot això, gràcies.