La Residència Especialitzada d’Adaptació Psicosocial “Picón de Jarama”, de titularitat de la Comunitat de Madrid, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i l’Associació d’Assistència Integral Lagunduz, ha acollit recentment una interessant reunió, a la qual han acudit representants de diferents entitats. Es tracta de la primera jornada de treball, en relació amb la implantació del “Model d’Entorn Protector i de Bon Tracte als centres de protecció de nens, nenes i adolescents de la Comunitat de Madrid” que la Direcció General d’Infància, Família i Foment de la Natalitat (DGFINN) pretén implantar als diferents centres de protecció que titularitza.

Aquest model, impulsat per la Conselleria de Família, Joventut, i Assumptes Socials i, en concret, des de la Subdirecció General de Protecció a la Infància, ha encarregat a l’Institut d’Innovació, Desenvolupament i Impacte Social que s’encarregue de supervisar les diferents fases de la seva implantació als centres de la xarxa atenció a la infància d’aquesta comunitat.

Tal com el defineix aquest institut, un entorn protector és un espai segur on les persones poden participar, desenvolupar-se i créixer. Està construït des de l’enfocament de drets i basat en donar resposta a les necessitats reals de les persones que hi participen, assumint l’atenció a la diversitat en totes les seves dimensions.

Es tracta també d’un espai on totes les persones implicades són conscients de la seva tasca i compromís amb la protecció real i la cura mutu, i en què es garanteixen els drets de totes les persones. A més d’un espai que aspira a ser més que un context de protecció, potenciant la dignitat de les persones i empoderant-les a través del bon tracte.

A aquesta primera jornada de treball, en relació amb la implantació del “Model d’Entorn Protector i de Bon Tracte als centres de protecció de nens, nenes i adolescents de la Comunitat de Madrid”, en què es va informar sobre les diferents fases de implementació del model, diferenciant entre 3 grans fases clarament identificades, van assistir diferents representants, amb l’objectiu de reflexionar plegats sobre qüestions estratègiques que tenen a veure amb la pràctica quotidiana, però també amb un enfocament d’implantació del model a mitjà termini.

En concret, a la jornada van assistir Consuelo Barbadillo, cap de servei de centres específics de la Direcció General d’Infància, Família i Foment de la Natalitat; Sergio Castelló, subdirector de l’Àrea de la Dependència i de la Infància i Adolescència de la Fundació Salut i Comunitat; Joaquina García i Juan A. Santiago, directora i subdirector de Residència Especialitzada d’Adaptació Psicosocial “Picón de Jarama”, així com personal tècnic i educatiu de la residència.

A més, es van revisar els documents annexos al “Model d’Entorn Protector i Bon Tracte”, així com les diferents eines de seguiment i protocols del mateix. Cal assenyalar que molts es troben ja implantats als mateixos centres de protecció, gestionats per la nostra entitat.

Així mateix, es va incidir en la importància de seleccionar la persona que exercirà la figura de Coordinador/a de Protecció i Bon Tracte, entre els mateixos professionals de la de Residència Especialitzada d’Adaptació Psicosocial “Picón de Jarama”. És un aspecte considerat clau en la implantació del model.

En una segona part d‟aquesta reunió, es va dur a terme l‟elaboració conjunta de la primera versió del “Mapa de Riscos d‟un entorn lliure de violència”. Es tracta d’una eina que permetrà l’anàlisi dels factors que contribueixen a generar un “model de bon tracte 360 º”.

En aquest sentit, la construcció dentorns protectors implica un esforç conjunt per a la determinació de linterès superior del menor en cada cas i context, així com en la definició compartida de bon tracte. Això només es pot aconseguir mitjançant un exercici honest de supervisió (interna i externa) i d’anàlisi dels factors que contribueixen a generar “un bon tracte 360º” i de què es pot millorar (quan no -directament- deixar de fer).

En definitiva, la jornada va permetre posar en comú tots aquests factors i debatre sobre la seva importància específica en el dia a dia del personal tècnic i educatiu, així com trobar ressorts de canvi a tots els nivells (personal, com a equip, com a entitat, com a administració i com a col·lectiu social) en la creació dun entorn que respecti els drets de la infància i promogui un ambient protector físic, psicològic i social, inclòs lentorn digital. De la mateixa manera, es va destacar el paper actiu que ha de tenir el nen, la nena i l’adolescent en el seu procés d’intervenció, pilar bàsic dins del model de la nostra entitat.

Tot això cristal·litzarà en el procés d’implantació del “Model d’Entorn Protector i Bon Tracte als Centres de Protecció de persones menors de la Comunitat de Madrid”, a càrrec del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea –NextGenerationEU .

Per acabar, cal destacar que durant l’etapa de gestió de FSC i el Grup Lagunduz de la Residència Especialitzada d’Adaptació Psicosocial “Picón de Jarama” des de fa un any, prèvia formació de l’equip professional del servei, s’ha pogut implantar un model d’intervenció propi de l’entitat que, juntament amb aquest model de bon tracte, es veurà complementat i millorat. Amb això, s’aconseguirà una intervenció més personalitzada amb cadascun dels nens, nenes i adolescents que s’atenen al servei, tenint sempre com a referència l’interès superior del menor.

La publicació de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència el 5 de juny de 2021, va suposar un pas endavant en la superació d’un “model de protecció” cap a un “model entorns segurs” en relació amb centres de protecció (art. 53.1 LOPIVI) que permet el desenvolupament holístic atenent l’interès superior del cada nen, nena o adolescent. De la mateixa manera, la Llei 4/2023, de 22 de març, de drets, garanties i protecció integral de la infància i l’adolescència de la Comunitat de Madrid, assenyala que és una de les obligacions prioritàries dels poders públics protegir les persones menors dedat.

D’altra banda, a la Comunitat de Madrid i pel que fa al sistema de protecció, d’acord amb la Memòria estadística 2022 de la xarxa de centres de protecció a la infància de la Direcció General d’Infància, Família i Foment de la Natalitat, els motius relacionats amb la violència cap a la infància i l’adolescència són les principals causes d’adopció de mesures de protecció, sumant més del 38,48% dels motius d’ingrés, així és que l’abandonament físic o la negligència apareixen com a segon motiu (14, 17%), la conflictivitat familiar com a tercer (6,75%) i el maltractament físic i abandó emocional com a sisè i setè.