El 25 de novembre se celebra el Dia Internacional de l´Eliminació de la Violència contra la Dona. En aquesta data, es commemora i recorda totes i cadascuna de les dones que han patit violència per part de les parelles, exparelles o familiars.

És innegable que el masclisme existeix. Les dones pateixen diàriament comentaris i situacions que les humilien i invisibilitzen, cosa que s’accentua quan ens referim a dones d’edat avançada. En aquest cas, es troben doblement discriminades; primer pel fet de ser dones i, en segon lloc, per la seva edat. És tasca de tota la societat revertir aquestes situacions i lluitar per una societat igualitària, en què no es discrimini ningú ni per gènere ni per edat.

Cal destacar també que la violència masclista en dones d’edat avançada queda invisibilitzada en la categoria “+65”, no tenint en compte l’heterogeneïtat que conté. Habitualment, aquests casos tenen lloc a l’entorn domèstic, i la persona cuidadora és la que comet l’agressió, com assenyala la Fundació Aroa (2021).

Tampoc no es pot obviar que un alt percentatge de dones majors de 65 anys han estat maltractades al llarg de la seva vida per les seves parelles actuals, parelles que ara han de cuidar, atenent aspectes com l’obediència dins del matrimoni o les estructures socials patriarcals .

La normalització de la violència masclista es justifica sovint argumentant que és una generació molt estereotipada amb uns rols de gènere molt diferenciats, amb qüestions culturals i generacionals indiscutibles, sense cap altra opció que la resignació i la submissió.

La Fundació Aroa afirma que el 80% de maltractament a persones d’edat avançada es fan cap a les dones. Tot i això, la violència masclista en dones jubilades està molt infradetectada, ja que només es tenen en compte les dades públiques de denúncies. Cal assenyalar que moltes dones criades a l’etapa franquista no van poder ser escolaritzades o no van acabar l’educació bàsica, disposant d’ingressos molt baixos i no arribant al mínim cotitzat per poder cobrar una pensió de jubilació (Creu Roja Espanyola, 2018). La discapacitat i la dependència que genera en molts casos envellir és també un factor de risc, ja que deixa la persona és una situació més vulnerable.

Hi ha diferents formes de violència masclista. En el cas de les dones d’edat avançada, és menys probable que pateixin violència física i/o sexual. Per contra, hi ha més possibilitats que pateixin violència econòmica, violència psicològica o abandó.

La violència econòmica té lloc quan, normalment, la persona cuidadora, utilitza els ingressos estables de la dona per a despeses pròpies. La violència psicològica succeeix en accions com ara la infravaloració, la infantilització, les discriminacions i el xantatge que poden patir les dones per part dels seus marits, fills o altres familiars. L’abandonament passa si hi ha la negligència, la manca d’atenció i de cura, ja sigui a l’espai públic o privat.

La violència de gènere en dones grans està invisibilitzada per diferents motius. Entre ells, l’escassa detecció de la violència per part de les dones, amistats o familiars mateixes. Aquest fet provoca la submissió de la dona, que no arriba a denunciar o, en fer-ho, en pocs casos és derivada als serveis especialitzats, on hi ha poques polítiques públiques específiques a aquests casos.

Com a conclusió, la violència de gènere en dones grans és difícil de ser detectada, ja que vivim en un sistema patriarcal amb uns rols de gènere tradicionals. El fet que la majoria de la violència patida no sigui física dificulta també la detecció d’aquesta. És de vital importància també la formació dels professionals en violència de gènere en edats avançades, ja que habitualment els serveis especialitzats atenen dones joves adultes.

En aquest sentit, la conscienciació, la visibilització, la formació i la sensibilització respecte a la violència masclista en dones d’edat avançada és de vital importància per poder-les atendre correctament i lluitar per l’eradicació de la violència a la nostra societat.

Hèlia Salleras Padern
Treballadora Social de la Residència i Centre de Dia Els Arcs de Figueres (Girona), gestionada per la Fundació Salut i Comunitat, de titularitat de la Generalitat de Catalunya.