L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure l’any 2002 el maltractament cap a la gent gran com a problemàtica social i de salut. La competència per fer protocols sobre violència en persones d’edat avançada depèn de cada comunitat autònoma, encara que no totes disposen de protocols. A Catalunya, hi ha el Protocol marc i orientacions d’actuació contra els maltractaments a la gent gran , redactat l’any 2012 pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

Hi ha diversos factors de risc en el maltractament a persones grans. Cal destacar que en molts casos on hi ha formes de maltractament, la persona agressora no n’és conscient, ja que, en aquests casos, la funció de la persona cuidadora constitueix un factor de tensió en la dinàmica familiar. A més, de vegades, la persona cuidadora pateix estrès i acaba cometent algun tipus de maltractament de manera involuntària per manca de ferramentes o recursos.

Així mateix, en part, el maltractament a les persones grans és degut a una causa estructural i és la mateixa societat la que pot exercir una discriminació basada en mites i estereotips sobre la vellesa o en una relació desigual entre homes i dones.

Majoritàriament, el maltractament a persones d’edat avançada té lloc a l’àmbit familiar, on resideixen la majoria. A causa de les desigualtats socials i estructurals, la gent gran també pot patir maltractaments de les seves parelles, en la majoria dels casos, de l’home cap a la dona. Aquesta violència acostuma a donar-se a tot el cicle vital. Per tant, també a la vellesa.

Les famílies cuidadores de vegades adopten aquest rol amb manca d’informació i estratègies per fer les cures de persones amb dependència, ja sigui física o psicològica. Hi ha casos en què la família no disposa d’ajudes tècniques necessàries o suport emocional, provocant que l’atenció que rep la persona gran sigui de forma involuntària i inadequada.

Això no obstant, l’àmbit domèstic i familiar no és l’únic on una persona pot ser susceptible de patir maltractaments. Cal referir-se al maltractament a l’àmbit institucional que és definit com tota acció o omissió relativa a una persona gran resident en una institució que causa perjudici a la persona o que la priva injustament de la seva independència. Podrien ser exemples de maltractament institucional confinaments no autoritzats, contenció mecànica, infantilització en el tracte, despersonalització o privació de la intimitat.

És molt difícil apreciar els senyals de maltractament, perquè la majoria no són observables a primera vista. En aquest sentit i per poder detectar situacions d’alerta, hi ha els indicadors, una eina senzilla utilitzada per valorar les característiques i la intensitat d’un fet per determinar-ne l’evolució. En cas de sospita de maltractaments, els indicadors s’avaluen mitjançant l’observació amb l’objectiu de no intimidar ni la persona cuidadora ni la persona que sospitem que pot patir maltractaments.

D’altra banda, hi ha el maltractament físic, psicològic i econòmic, si bé la negligència és el tipus més comú de maltractament en persones d’edat avançada, definint-se com la manca d’atenció de les necessitats, existint un risc en la seguretat i la salut de la persona. Alguns símptomes de negligència són úlceres per pressió, malnutrició, deshidratació o aïllament.

Alguns estudis apunten que l’obstinació diagnòstica, com la realització de proves per augmentar el coneixement d’una patologia sense que es prevegi una millora i l’obstinació terapèutica, que utilitza mitjans desproporcionats per prolongar artificialment la vida biològica d’un pacient amb malaltia irreversible, podrien considerar-se també com a formes de maltractament.

En la majoria dels casos, la persona maltractada acostuma a ser dona, més gran de 75 anys i amb deteriorament cognitiu o demència. La persona maltractadora, en canvi, no disposa dels recursos materials i/o econòmics per fer front a la cura. Actualment s’ha arribat a la conclusió que les dones poden patir abusos més greus o amb més conseqüències físiques i emocionals.

Cal assenyalar a més que, a causa de l’augment de l’esperança de vida en els darrers anys, moltes vegades la persona cuidadora també és d’edat avançada, tenint en molts casos una lleu discapacitat o dependència que li impedeix desenvolupar el rol de cuidador com ho havia fet fins aleshores.

És de vital importància també la conscienciació, la visibilització i la formació, en relació amb la violència en persones d’edat avançada, per poder-les atendre de manera adequada i, així, tractar d’eradicar la violència cap a la gent gran a la nostra societat.

Hèlia Salleras Padern,
Treballadora social de la Residència i Centre de Dia Els Arcs de Figueres (Girona), servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat de Catalunya.