Conversant durant el confinament amb 3 dones usuàries de serveis de violència de gènere i drogues d’FSC

Alba ens explica que quan finalitzi la situació de confinament, tornarà a intentar fer els seus somnis realitat. Per la seva banda, Sara ens confessa que sent haver discutit en algun moment amb la seva companya de pis però que, en general, el confinament ho porta bé. I Nerea, tots elles reben noms ficticis per mantenir l’anonimat, que un cop finalitzi l’estat d’alarma, vol fer moltes coses. Entre d’altres, sortir tranquil pel carrer, poder gaudir d’un bon cafè en alguna terrassa, passejar per la muntanya, i començar una nova vida, una nova etapa de la seva vida … Són dones que resideixen al “Espai Ariadna” de la Fundació salut i Comunitat (FSC), servei per a dones drogodependents i els seus fills i filles, que pateixen violència de gènere, i en els pisos de violència de gènere i addiccions de el Consorci de Barcelona,gestionats per la nostra entitat.

– Des de quan residiu en aquests serveis?

Alba – Visc al “Espai Ariadna” des del 30 de maig de l’any passat. Em van oferir aquest recurs des d’un centre d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) a què acudia a Barcelona, la qual cosa agraeixo moltíssim.

Sara – En el meu cas, des de l’1 de setembre de l’any passat.

Nerea – Per la meva part, va a fer ara un any que porto en tractament en aquest servei.

– Quin motiu o motius us van portar a residir a ells?

Alba – A causa de la violència que havia patit en relacions de parella, i també per qüestions relacionades amb les drogodependències.

Sara – Em va portar fins aquí la violència de gènere i el consum d’alcohol.

Nerea – En el meu cas, el consum de diverses substàncies i la violència de gènere. El consum perquè era alt, la meva vida era un caos, i ja no podia sostenir més el dia a dia, havia d’anar a un centre d’ajuda … i també a causa de la violència de gènere, ja que tenia bastants seqüeles psicologies, i havia de guarir- .

– Com està sent el vostre dia a dia durant el confinament?

Alba – El meu dia a dia durant el confinament transcorre de la següent manera: m’aixeco, prenc la meva medicació, i després, tinc una sessió de tutoria amb el meu educadora referent, la qual cosa és molt important per a mi. Més tard, realitzo tasques domèstiques (neteja o cuinar el menjar del dia).

Entre setmana, també tinc teràpia amb la psicòloga, és molt necessari en aquests temps!

Sara – En el meu cas, està sent fatal; estic cansada d’estar tancada, però ho porto bé.

Nerea – El meu confinament està sent bastant pla: faig les meves tasques de el pis (netejar, cuinar…), llegeixo, faig les meves rutines i exercicis d’autoestima, parlo amb la psicòloga, prenc la meva medicació… interiorment em trobo animada, activa. Estic a la tercera fase, és a dir a punt d’acabar el meu procés i això em produeix molta força interior per seguir endavant, estic alegre. A més, practico zumba per les tardes i bollywood i això m’ajuda.

– ¿Ha suposat molt canvi en el vostre dia a dia respecte a la situació anterior a l’confinament?

Alba – Sí, la situació actual és força diferent a l’anterior rutina que teníem en el “Espai Ariadna”. Totes les tutories i els grups es realitzen ara a través de Skype, gràcies a les possibilitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

Sara – També ha suposat molt canvi per a mi perquè tenia diverses cites mèdiques i me les van anul·lar totes.

Nerea – Doncs sí, ha suposat un canvi respecte a la situació anterior a l’confinament, ja que abans sortia a fer les meves gestions, a veure a la treballadora social i a l’INEM, concretament a un curs d’habilitats socials força interessant, en el qual treballàvem l’assertivitat, la passivitat, l’agressivitat, les emocions … Per a mi, i el meu creixement personal, era molt important assistir-hi. Ara no pot ser. També, tenia una xarxa social més àmplia, i ara estic sola amb els meus quatre companyes amb les que comparteixo pis. Suposa un gran canvi.

– Com us trobeu anímicament?

Alba – Jo, personalment, em trobo bé, tot i que depèn del dia. De vegades, és necessària medicació “de rescat”, si bé és opcional. A ella recorro quan tinc ansietat, però en general estic estable.

Sara – Em trobo molt bé.

Nerea – Abans em sentia més divertida, alegre … ja que estava lliure, lliure de fer tot el que volgués, excepte consumir. Lliure d’emocions, contenta i satisfeta de el procés que estava duent a terme amb cada gestió i tràmit realitzat, molt feliç d’estar abstinent un any i cinc mesos estant al carrer, encantada de tenir ganes de tornar a viure, gràcies a el tractament. Anímicament, em trobo fort per fora, però he engreixat ja que m’han entrat ganes de menjar durant el confinament, estic amb molta força positiva respecte a les emocions, em sento activa i amb ganes de treballar. Però a les nits pateixo algunes malsons en relació a l’consum i això em posa en xoc , després al matí em poso nerviosa, amb craving, He de demanar “un rescat” a les educadores, si bé a mesura que passa el dia, ja em trobo millor. Malgrat tot això, estic bastant animada i activa al pis amb les meves companyes, emocionalment sóc molt vulnerable i he de anar amb compte amb aquests malsons, ja que són símptomes d’alarma i ja aviat finalitzaré el meu tractament, de manera que he d’estar alerta davant les recaigudes.

– I com us trobeu a nivell físic?

Alba – Podria millorar una mica, fent més exercici, però no sempre estic motivada per a això.

Sara – Per la meva part, molt bé.

Nerea – En el meu cas, aviat tinc una ecografia transtoràcica cardíaca al cor, crec que no serà res, però he de fer-me-.

– Com és la situació general de les dones que esteu vivint confinades amb els vostres fills/es en el servei ?, com ho esteu portant en general?

Alba – Les dones amb les que convisc estan bé, encara que de vegades hi ha conflictes de convivència, però és normal. Intentem tenir una bona convivència durant el confinament.

Sara – Ens recolzem unes a les altres. Els meus fills no viuen aquí amb mi.

Nerea – Totes les dones que estem confinades el portem de la millor manera possible. Intentem tenir una bona convivència, tot i que ja ens portem molt bé, som una família, una pinya, ens expliquem com estem, com ens trobem … Ens ajudem quan necessitem ajuda, riem, també ens enfadem … El confinament, la resta de dones, el porten com poden: protegint-se quan surten a comprar, de vegades tenen alts i baixos, preocupant-se pel coronavirus seguint les notícies… Així és la situació general de les dones de casa meva. Una companya meva és marroquina i està fent el Ramadà, ella està complint-durant el confinament i és d’admirar, només volia comentar-ho.

– Esteu realitzant activitats grupals durant aquests dies ?, de quin tipus?

Nerea – Les activitats grupals que vam realitzar m’encanten i no atur d’aprendre d’elles. Tenim la de “Autoestima” que és molt important i valuosa per a mi, aprenem què és ia valorar-nos i estimar-nos més. En l’última classe, l’educadora em va felicitar pels meus progressos i les meves ganes d’aprendre tot sobre la meva autoestima. La veritat és que em vaig quedar parada i alhora, encantada per les felicitacions. Pel que fa a “Prevenció de recaigudes”, s’aborda des de l’enfocament de la prevenció per no recaure en el consum. És essencial en la meva vida aquest grup perquè hi ha la possibilitat de recaure i necessito totes les tècniques, eines, com rutines, tasques, ocupacions … per no recaure en el consum. És essencial. “Violència de gènere” és un grup importantíssim per a totes les dones, ja que es parla sobre el maltractament i les dones maltractades.Jo sóc una dona psíquicament maltractada i aquest grup m’ha ajudat a tornar a pensar en positiu ia tenir eines perquè en un futur no em torni a passar el mateix.

Alba – En el meu cas, participo dos dies a la setmana en activitats grupals amb altres dones. En concret, en els grups de “Autoestima” i de “Prevenció de recaigudes”. A més, també participo en el grup de “reunió de convivència”.

Sara – Fem les activitats via Skype, assisteixo als grups de “Violència de gènere” i de “Prevenció de recaigudes”.

– Com està resultant l’experiència terapèutica, a través de les noves tecnologies?

Alba – En aquesta situació de confinament, les noves tecnologies ens van de meravella, estic satisfeta. Tots els grups i teràpies es realitzen a través de Skype.

Sara – Per la meva part, a més utilitzo el mòbil, ja que de tecnologia no sé molt més.

Nerea – Jo també faig servir el mòbil i, a més, l’ordinador per fer tutories amb el meu educadora referent, i parlar amb el meu psicòloga i la meva psiquiatra a través de Skype. L’ordinador el fem servir per fer reunions generals amb el director o activitats.

– Què destacaríeu d’aquestes activitats grupals ?, quines activitats us agraden més i per què?

Alba – M’agrada molt la dinàmica d’aquestes sessions, s’aprèn moltíssim. ¿Les que més m’agraden? ¡Totes! Les trobo molt necessàries.

Sara – En el meu cas, participar en els dos grups, “Violència de gènere” i de “Prevenció de recaigudes”, és important, tots dos els necessito.

Nerea – Els grups que més m’agraden són el d’autoestima i el de prevenció de recaigudes, perquè el d’autoestima és per a mi essencial com a dona, per a mi mateixa, per estimar-me més, i, sobretot, per valorar-me. És una sessió en la qual creixo internament, m’ajuda a conèixer-me més. Pel que fa a el grup de prevenció de recaigudes, és important per a mi tenir eines per no recaure, i en un futur, recordar-me dels consells que ens ofereixen en les teràpies, i, sobretot, en els senyals d’alarma, per detectar-les.

– Què és el que us agradaria fer un cop finalitzi l’estat d’alarma?

Alba – Un cop acabada la pandèmia, m’agradaria que totes les persones canviessin la seva perspectiva de les coses i valoressin molt més el que és la vida. Quan finalitzi la situació de confinament, tornaré a intentar fer els meus somnis realitat, gràcies al que he aconseguit en aquest servei.

Sara – Anar a l’Església Evangèlica i donar gràcies a Déu.

Nerea – Un cop finalitzi és estat d’alarma, m’agradaria anar a veure el meu pare que porta “tancat” des del principi. També, sortir tranquil pel carrer, arreglar totes les meves gestions, poder gaudir d’un bon cafè en una terrassa, passejar per la muntanya, tot i que ara ja ho puc fer, anar a la meva casa de fora de Barcelona i gaudir de l’estada, començar una nova vida, una nova etapa de la meva vida…

– Us agradaria comentar alguna qüestió més per finalitzar l’entrevista?

Alba – Fets anecdòtics ocorren cada dia, però no recordo ara mateix res més a fer comentaris.

Sara – Sí, que sento haver discutit en algun moment amb la meva companya de pis. I que vull demanar-los a totes les meves companyes perdó.

Nerea – Vull dir que m’ha encantat l’entrevista, que he passat una bona estona gaudint de les preguntes, algunes m’han remogut per dins, altres m’han fet pensar en el meu passat, en algunes he descarregat moltes emocions… En fi, he tractat d’expressar tot el que pensava i m’he sentit còmoda. Gràcies per aquesta estona tan especial que he viscut.