“De la Llar i Centre de Dia San José destaco la seva fàcil adaptació a l’entorn, la seva integració al barri”

Amb motiu del X Aniversari de la Llar i Centre de Dia “San José” de Saragossa pertanyent al IASS, gestionat per la nostra entitat, Fundació Salut i Comunitat (FSC), i Valoriza Serveis a la Dependència, Joaquín Santos ha visitat aquest servei, acompanyat per altres autoritats. Ha estat un honor rebre aquesta visita en un any en què se celebra a més el XX Aniversari de l’Institut Aragonès de Serveis Socials, havent-se seleccionat aquest centre d’atenció a persones grans com a referent a Aragó.

– La seva visita a aquest centre coincideix amb el seu X Aniversari. Passats 10 anys des de la posada en marxa d’aquesta tipologia mixta de serveis (Llar i Centre de Dia), quins avantatges segueix oferint, en la seva opinió ?. Considera que és un model a seguir implantant-?

Crec que és un bon model. Són serveis que es poden complementar perfectament en el mateix edifici, que es poden aprofitar de determinats avantatges logístiques i el fet que la gent gran en situació de dependència siguin atesos en un espai compartit amb majors vàlids millora el manteniment de la seva integració social.

– En el cas de la Llar i Centre de Dia “San José”, mirant enrere i veient els resultats obtinguts, què destacaria?

La seva fàcil adaptació a l’entorn, la seva integració al barri.

– Es tracta d’un servei, a més, en què té un paper molt important el voluntariat.

Evidentment. És un espai privilegiat per a crear comunitat. Les llars són espais creats per a facilitar l’activació social de la gent gran, la seva participació en l’entorn i la de l’entorn en les seves vides. Les persones voluntàries que col·laboren per millorar la vida dels seus conveïns mereixen tot el nostre reconeixement com a societat perquè contribueixen a crear societat. Les millors societats són aquelles el teixit social és més espès.

– La seva visita a aquest centre coincideix també amb el XX Aniversari de l’Institut Aragonès de Serveis Socials, quins diria que han estat els principals èxits aconseguits fins al moment per aquest organisme?

El IASS no ha parat de créixer. Tenim en aquests moments un pressupost quatre vegades més gran que el que teníem en néixer, és a dir, molt més del que seria lògic per la seva pura activitat vegetativa. Hem incorporat moltes noves competències entre les quals destaca la gestió de la Llei de Dependència.

– Vostè ha estat funcionari de l’IASS des de pràcticament la seva creació i en aquesta àrea porta més de 25 anys. El seu recorregut en l’Administració entenc que li haurà ajudat a entendre millor les peticions o aportacions del personal tècnic i les dificultats que, des d’un lloc de major responsabilitat, es tenen per fer canvis que des d’un lloc de menor responsabilitat es veuen com més factibles. Quines són les principals necessitats que s’ha trobat a l’institut?

La principal és donar resposta als compromisos que el Govern d’Aragó té contrets amb els ciutadans i ciutadanes aragoneses. És a dir, fer reals i pràctics, en un temps prudencial, tots els drets subjectius reconeguts en el Catàleg de Prestacions.

Potser un segon repte, d’un ordre diferent, consisteix a ser capaços de crear una determinada cultura organitzativa que d’identitat a l’institut per si mateix, que romangui en el temps, en la qual la planificació, l’avaluació, la innovació, la recerca del lideratge siguin elements principals de la nostra forma d’actuar.

– Quina valoració fa de la feina realitzada des de la seva incorporació a la gerència en resposta d’aquestes necessitats?

Crec que hem donat alguns passos molt significatius. Per no estendre massa, crec que hi hauria quatre principals: la posada al dia de l’Ingrés Aragonès d’Inserció, l’aprovació del projecte de Llei de Renda Social Bàsica, la posada al dia de la llista d’espera de places per a la discapacitat i la ruptura de la tendència negativa en matèria d’atenció a la dependència, passant de la destrucció de 5 atencions diàries en el període anterior a la incorporació de 6 noves persones ateses en aquesta legislatura.

– Quins reptes fonamentals se li plantegen a hores d’ara al capdavant de la mateixa?

En línia amb l’anterior: continuar millorant les dades en matèria d’atenció a la dependència, aprovar la Llei de Renda Social Bàsica, abordar la posada al dia de la nostra actuació en matèria de protecció de menors en línia amb el que disposa la Llei d’Infància i Adolescència recentment aprovada.

– Concretament, quins són els seus projectes a curt i / o mig termini ?. ¿Compten amb suficient finançament per dur-los a terme?

Sempre es pot afirmar que no hi ha prou pressupost, però sent realistes he de reconèixer que la Llei de Pressupostos de 2016 ha estat molt generosa amb el IASS. El Govern d’Aragó ha fet una claríssima aposta per la despesa social en aquest any i som un dels sectors en què el pressupost creix clarament.Sóc conscient que això ha estat possible perquè altres àrees del Govern han tingut restriccions. Això és al mateix temps un motiu d’orgull, però ha suposat una enorme responsabilitat compartida per tots els responsables de l’IASS. Hem tingut el segon pressupost més gruix de la nostra història, només per darrere del de 2009 recuperant gairebé tot el retallat en els últims anys. El nostre nivell d’execució en aquests moments és molt elevat, una mica del que estem satisfets perquè significa que hem aconseguit que moltes persones rebin millors atencions. Segurament les 1000 noves famílies ateses pel IAI, les 3000 famílies noves ateses en dependència i les millores en molts altres serveis.

– Quantes persones estan en llista d’espera a Aragó per entrar en una residència? Quin és el temps estimat en assignar un recurs a les persones grans dependents?

No disposem d’una llista d’espera per entrar en residència. Els mecanismes d’aplicació de la llei de dependència, fan que no resulti possible fer un càlcul rigorós.
Malauradament hem de reconèixer que encara s’espera molt per rebre una atenció per a majors dependents. Partim d’esperes que podien superar les 4 i fins i tot els 5 anys d’espera. A Osca i Terol ja hem baixat dels dos anys i mig d’espera, cosa que esperem aconseguir a Saragossa en els propers mesos.

– Són molt diferents les necessitats de les zones rurals a les de les grans ciutats ?. ¿A què es deu que els centres de dia a Aragó no acabin d’omplir-se?

Les necessitats són les mateixes però la capacitat d’organitzar els serveis és clarament diferent. En l’àmbit rural estem proposant al Ministeri modificacions del Catàleg que ens permetin flexibilitzar determinades obligacions, de manera que resulti més fàcil l’organització dels serveis.

El problema dels centres de dia és molt curiós. Crec que té a veure amb diferents factors. Possiblement el principal sigui que hem de millorar la flexibilitat del seu ús, especialment el transport, que resulta logísticament vital.