Des de la Coordinadora de Comunitats Terapèutiques (CCTT), Pisos de Reinserció (PPRR) i Centres de Dia (CCDD) per a persones amb drogodependències, plataforma que agrupa els centres residencials de tractament professionals de Catalunya, de la qual forma part la Fundació Salut i Comunitat (FSC), s’ha realitzat un pòster, en relació a uns qüestionaris que es van fer arribar recentment a les entitats que treballem en els àmbits de drogodependències i dones. El document s’ha elaborat conjuntament amb la Federació Catalana de Drogues.
Aquest pòster inclou informació dirigida tant a administracions públiques com a entitats. En relació a aquestes últimes, inclou informació que volem destacar sobre diagnòstic i recomanacions sobre socialització de gènere i treball emocional; violència masclista; violència intrafamiliar; prevenció i equips professionals.
Quant a la situació de diagnòstic i recomanacions dirigides a les administracions públiques, el document aborda aspectes relacionats amb el sinhogarismo; àmbit laboral i drets.
Centrant-nos, en primer lloc, en la informació sobre diagnòstic i recomanacions sobre socialització de gènere i treball emocional dirigides a les entitats , el document assenyala que:
- La socialització de gènere ha fet que les dones s’hagin responsabilitzat majoritàriament de les cures de filles i fills i familiars, rebent més pressió i càrrega de tasques.
- També, s’ha observat que les dones que han estat allunyades de les famílies -ja sigui per haver estat ingressades en serveis residencials, com per ser immigrants-, han viscut amb molta preocupació aquesta distància i separació.
- En aquest sentit, es recomana a les entitats que treballen més que mai amb les dones i persones de gènere no binari seu estat emocional, l’acompanyament en la criança, sentiments de culpa, autoestima, i salut mental, en general. Es recomana a més que els equips professionals es formin en l’abordatge de l’trauma.
- S’ha observat que el confinament també ha generat més angoixa i estrès en elles (ho han expressat més), i que en general, han buscat l’ajuda a les entitats de referència, a través de nous canals i eines telemàtiques, generant-se un augment de l’atenció telefònica, així com de l’atenció via telemàtica, tant individual com de grup.
Igualment, s’ha observat que les dones i persones de gènere no binari, s’han beneficiat més d’aquest tipus d’atenció immediata, més freqüent i per un canal que els permetia conciliar amb les seves responsabilitats de cures.
Donats els bons resultats, es recomana que es mantinguin aquests nous canals, sempre que sigui possible, per a aquelles dones i persones de gènere no binari que els hagi resultat útil i pràctic.
En relació a la informació sobre violència masclista adreçada a les entitats , en aquest document, s’afirma que:
- El confinament ha invisibilitzat molt la violència masclista i que algunes dones han preferit confinar amb el seu maltractador davant la por a la solitud.
- Es recomana fer un treball amb les dones usuàries dels serveis gestionats per les entitats, per tal de detectar possibles violències que hagin rebut, així com coordinació amb els serveis de violència masclista.
Pel que fa a la violència intrafamiliar , es manté que:
- El confinament també ha invisibilitzat les violències intrafamiliars i que s’han detectat violències de fills adults cap a les mares ja grans, entre d’altres situacions que s’han donat.
- També, s’ha observat com algunes dones i persones de gènere no binari, patien una total desatenció per part de membres de la família (parella, fills/es majors) que els ha generat molta solitud.
- Es recomana posar en marxa programes per atendre famílies, a través dels quals siguin ateses i rebin seguiment usuàries de el servei.
Respecte a la informació sobre prevenció que dirigeix a les entitats , en el document se sosté que:
- Molts programes que eren d’àmbit escolar s’han tancat.
- Així mateix, que no se sap encara com quedarà l’escenari de festes majors, festivals, etc.
- Es recomana treballar amb els i les joves l’adaptació als límits que la nova situació ha imposat (distància social, física…).
- Es manté que la crisi de l’COVID-19 fa necessària una adaptació dels programes de prevenció i dels seus continguts per ajustar-se a la nova normalitat, tot i que no s’han de perdre algunes eines que estaven funcionant com “els punts liles”, a l’suprimir ara les festes al carrer.
En aquest sentit, s’afirma que la violència sexual no desapareixerà i que les entitats han d’estar atentes a noves expressions i escenaris, com a festes privades en les que es puguin produir encara més situacions de risc.
El document també contempla informació sobre diagnòstic i recomanacions als equips professionals:
- Els equips han rebut molta pressió per adaptar-se i donar resposta a la crisi de l’COVID-19, amb jornades de treball més llargues, risc d’encomanar, etc.
- També, cal destacar que es tracta d’equips molt feminitzats, ja que les professions de les cures estan feminitzades.
- Es recomana introduir espais de cura dirigits als equips professionals, ja que s’han vist exposats a ampliar molt els horaris de cobertura ia treballar amb urgències i situacions complicades.
- Així mateix, s’aconsella realitzar formacions dirigides als equips de professionals sobre trauma agut i estrès posttraumàtic; i formacions en acompanyament a el dol.
Finalment, volem destacar la informació referent a drets que s’inclou en el document, en relació a l’ diagnòstic i recomanacions a les administracions públiques.
- Es constata que durant el període de confinament s’han vist interromputs processos judicials, visites amb fills / es menors tutelats pels equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA); cancel·lació dels tràmits d’ajudes econòmiques i d’habitatge, així com suspensió de controls d’orina a homes que han exercit violència i tenen una ordre d’allunyament en els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS).
- En aquest sentit, es recomana donar prioritat més aviat millor a la reactivació de tots aquests processos que formen part dels drets de les dones, així com facilitar que la informació jurídica arribi a les dones que en aquest procés han estat molt desinformades sobre què podien reclamar i fer i què no.