Ángela Larrea Martínez és directora de la Residència de Yécora (Àlaba) des de l’octubre de l’any passat. Un servei del qual és titular en la gestió la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i l’Associació Lagunduz. És Diplomada en Treball Social per la Universitat de La Rioja, compta amb un màster de criminalitat i intervenció social amb menors i amb un curs de direcció de centres sociosanitaris i de serveis socials. Ha treballat anteriorment com a directora d’un centre de dia a La Rioja i com a treballadora social. Considera que les dificultats que han viscut les dones de generacions anteriors, les ha fet ser més fortes, sobreposar-se, i avançar en la lluita per la igualtat, si bé queda un recorregut per fer.

– Què significa per a tu el Dia de la Dona?

 Per mi, significa posar en valor el paper de les dones a la societat; concretament, el treball, sacrifici i valor que han hagut de tenir totes les dones grans per poder aconseguir allò que ara gaudim nosaltres.

Moltes vegades, cometem l’error de vincular un dia tan significatiu a temes polítics, cosa que fa que la celebració s’enterboleixi i que, tristament, es generin diferents “bans”, a favor i en contra.

Per això, crec que el que és bonic d’aquest dia és honrar i valorar totes les dones que han lluitat i segueixen lluitant pels nostres drets, recolzar-nos entre nosaltres i fer força totes a una per seguir endavant, intentant extingir aquelles diferències que encara, a avui dia, perduren entre dones i homes en alguns àmbits laborals. 

– Quines activitats heu realitzat al centre la setmana del 8 de març?

Hem plantejat una sèrie d’activitats amb les persones residents, totes relacionades amb aquesta celebració. Ens agrada que siguin les persones grans les protagonistes de totes les activitats que fem. Per això, vam organitzar diferents sessions de manualitats, en les quals es van crear objectes per poder compondre un mural amb tots els treballs realitzats, cosa que vam fer el Dia de la Dona.

També, durant aquesta jornada, vam fer una dinàmica en què les dones usuàries de la residència, ens van parlar de la seva vida laboral, tant dins com fora de casa. En aquest sentit, ens van exposar el més significatiu per a elles i ens van explicar com es veuen ara, a la societat, i què pensen sobre el paper que tenen les dones, joves i grans, actualment.

A més, en aquest mural, intentem fusionar el passat amb el present. Vam voler visibilitzar l’esforç de les dones grans usuàries que resideixen al servei i també, el de les treballadores de la residència. D’aquesta manera, es va poder constatar que, recolzant-nos les unes en les altres, s’aconsegueix avançar amb més seguretat i ímpetu, aconseguint allò que ens proposem.

– Com s’han anat desenvolupant aquestes activitats? Hi ha hagut participació per part de les persones usuàries?

Sí, n’hi ha hagut. Per al bon desenvolupament de les activitats, és important veure com es troben les persones usuàries que resideixen al servei. Hi ha moments en què estan més actives i participatives i altres, en què prefereixen estar més tranquil·les.

Durant aquesta setmana, les protagonistes de les activitats han estat les dones, sense deixar de banda els homes que hi han volgut participar. Hem pintat les mans de morat per deixar la seva empremta impresa al paper, hem dibuixat i retallat els llaços morats per posar-nos-ho durant el dia de la dona a la roba, etc.

Totes aquestes activitats les hem fet sempre amb música de fons, com no podia ser altrament, ja que, com se sol dir, “La música alegra l’ànima”, si bé en aquesta ocasió, hem triat cançons compostes i/o interpretades majoritàriament per dones.

– Com ha estat l’ambient laboral durant aquests dies?

L’ambient de feina ha estat molt bo. Durant la setmana del 8M, tant dones com homes, persones residents i treballadores, hi han col·laborat conjuntament, enfortint l’enllaç que ja tenien.

Com que es tracta d’una residència petita, el tracte és personal i familiar, cosa que reverteix positivament en les persones residents i s’ha fet especialment palesa durant aquesta setmana del 8M. A més, s’ha sentit l’especial afecte envers les dones grans i les seves aportacions abans i ara.

– En aquest sentit, quin paper consideres que tenen les dones grans actualment a la societat?

Partint de la base que la tercera edat no està gens valorada a la nostra societat, crec que, en concret, les dones grans continuen exercint un paper fonamental.

Són elles les que ajuden els seus fills/es a cuidar els seus néts/es quan estan treballant. També són elles les que ens han ensenyat i ens segueixen transmetent els valors de lluita i sacrifici per seguir endavant en situacions difícils.

Cal tenir en compte que “a la vida no és tot de color de rosa”, té moments en què ens podem veure sobrepassades i és aquí, on hem de treure del nostre interior això que elles ens han inculcat i sobreposar-nos a la situació , la qual cosa fa que sortim més enfortides. El terme que tan de moda està ara, “resiliència”, és això que han fet les dones grans al llarg de tota la vida.

– T’agradaria aportar alguna cosa més a l’entrevista?

Sí. Un dels aspectes que m’agradaria destacar és que, malgrat que les dones grans quan eren joves, es van dedicar majoritàriament a la feina no assalariada i/oa cura de familiars, són elles les que, una vegada que han tingut temps per a si mateixes, han sabut invertir-ho de manera fructífera i ho han sabut gaudir fent el que més els agrada.

Això significa que tenen més relacions socials que els homes, que s’apunten a diferents activitats per estar actives, col·laboren en diferents entitats com voluntàries, etc. Això fa que estiguin molt actives i que la salut, tant física com mental, es mantingui en millors condicions.

Així mateix, enforteix i repercuteix en una millor imatge social de les dones grans, tan merescuda per tots els èxits.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.