El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya obre quatre noves residències penitenciàries per a presos en semillibertat

Justícia ha dotat amb un centenar més de places la xarxa de pisos perquè els presos/es amb millor evolució acabin la condemna mantenint un contacte progressiu amb la societat. Les places es reparteixen entre quatre nous habitatges, que se sumen a les deu ja existents, repartides per tot Catalunya. La Fundació Salut i Comunitat gestionarà una de les noves vivendes.

D’aquesta manera, els reclusos/es recuperen a poc a poc l’autonomia i poden refer la seva vida professional i les relacions socials i familiars, amb l’acompanyament dels serveis penitenciaris, en un entorn tan semblant com sigui possible al de la vida en llibertat.

Col·laboració del Departament de Justícia amb les entitats del Tercer Sector

Els nous habitatges estan ubicades a les comarques catalanes de l’Alt Empordà, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Baix Penedès i, com la resta, es gestionen conjuntament amb les entitats del Tercer Sector. En aquest cas, Suara Cooperativa, la Fundació paper Suport Social, la Fundació APIP-ACAM i la Fundació Salut i Comunitat, respectivament.

El cost de les noves quatre unitats dependents serà de 515.672 euros l’any. Això significa un increment del 33% del pressupost dedicat a la xarxa de residències penitenciàries, que el 2018 serà de més de dos milions d’euros.

Acompanyament durant el trànsit de la presó a la comunitat 

Els reclusos que depenen d’aquests habitatges poden tenir dos nivells de vinculació. D’una banda, els que van a dormir; i de l’altra, els que només van pel seguiment que fan els/les professionals de l’àmbit penitenciari durant el trànsit de la presó a la comunitat.

Dos de cada deu presos en tercer grau vinculats a residències dels serveis penitenciaris

Amb les noves incorporacions, la xarxa de pisos dels serveis penitenciaris ja té una capacitat de 200 places de pernoctació i un centenar més per seguiments. En total, són més de 300 interns/es. És l’equivalent a dos de cada deu presos en tercer grau, que són els que viuen en semillibertat.

“Unitats dependents” dels centres penitenciaris oberts 

Les residències estan situades en habitatges ordinaris, sense cap distinció externa i sense funcionaris/es de presons. Dels pisos, es fan càrrec les entitats del Tercer Sector, amb personal que passa la nit i que, durant el dia, ofereix suport als interns/es perquè es formin, busquin feina, treballin i facin servir els recursos socials i de salut públics.

A aquestes residències només poden accedir els interns/es amb una conducta positiva i sense toxicomanies. Atès que estan en règim de tercer grau, només han d’anar a dormir vuit hores cada dia, excepte el cap de setmana, i mantenir les entrevistes amb els/les professionals que realitzen l’acompanyament del seu cas. Durant la seva estada, els condemnats/es han de mantenir el pis net, cuinar i rentar-se la roba.

Alguns d’aquests pisos estan pensats per a col·lectius que tenen necessitats específiques, com ara dones embarassades o amb fills/es, o interns/es que requereixen un acompanyament més intensiu per a la recerca de treball o el manteniment en l’abstinència d’alcohol o drogues.

El Reglament Penitenciari defineix aquestes residències com “unitats dependents” perquè són extensions que depenen dels centres penitenciaris oberts, unes presons més permeables, pensades perquè els interns/es només vagin a dormir durant el tram final de la seva condemna.

La recuperació esglaonada de la llibertat contribueix a l’èxit de la reinserció social

La creació de noves residències penitenciàries s’emmarca en l’aposta del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya perquè les persones privades de llibertat recuperin progressivament el contacte amb la societat i per reduir el nombre de persones empresonades.

El risc de tornar a delinquir disminueix en el cas dels interns/es que acaben la condemna en contacte amb la societat. Segons l’últim estudi sobre reincidència a Catalunya, només reincideixen dos de cada deu dels interns/es que acaben la pena en contacte amb l’exterior. En canvi, el mateix estudi situa la taxa general de reincidència en tres de cada deu.

Aquest fet, unit a la millora de les eines de predicció del risc de reincidència, han fet que el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya aposti per augmentar els interns/es que passen a aquesta modalitat de compliment de condemna, que s’han incrementat del 21,3% al 25% durant els últims dos anys i mig. Actualment, hi ha 1.640 persones privades de llibertat a Catalunya, classificades en tercer grau pels serveis penitenciaris de la Generalitat.