“El que diferencia el Servei d’Acompanyament per a la Vida Autònoma de FSC i ho fa novedós, és el suport educatiu individual”

Andrea Meana coordina el Servei d’Acompanyament per a la Vida Autònoma (SAVA) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona des del passat mes de setembre. Es tracta d’un projecte, subvencionat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, adreçat a persones amb conductes addictives que estan abstinents i han realitzat un tractament previ per a l’addicció o estan en una fase final d’aquest. L’objectiu de l’servei és donar suport educatiu a les persones que decideixin continuar amb el tractament, comptant amb un suport professional, en aquest moment de transició i consolidació de la seva autonomia.

– Andrea, coordines aquest servei des de fa poc temps, si bé a la Fundació Salut i Comunitat portes ja cert temps treballant.

Així és, coordino el servei SAVA des de setembre de 2020. Anteriorment, treballava com a educadora en aquest servei, concretament durant 2015 i 2016, i a el mateix temps també com a educadora en el Pis Terapèutic “Cosmos” i el Centre de Dia de Reinserció «La crisàlide», ambdós serveis de FSC a Barcelona, ​​dirigits a persones amb conductes addictives.

Aquesta experiència laboral em va permetre veure la necessitat de Servei d’Acompanyament per a la Vida Autònoma per la connexió amb el Pis Terapèutic “Cosmos”, donant-li una continuació a la feina de reinserció que es realitza en aquest servei.

En aquest sentit, el projecte va sorgir de la necessitat de seguir acompanyant a persones amb conductes addictives, un cop finalitzat el tractament més intensiu en la comunitat terapèutica o al pis terapèutic.

– Ha de ser un moment molt delicat de transició, en el qual també és important comptar amb ajuda professional.

Sí, ja que aquestes persones passen d’una gran contenció a una situació de total autonomia. És per això que es va veure la necessitat de seguir acompanyant-les, un cop finalitzat el seu tractament.

D’altra banda, gràcies a la subvenció rebuda per la Generalitat de Catalunya, vam poder ampliar el servei a persones que, fent un tractament continuat en un centre especialitzat de drogues (públic o privat), i mantenint l’abstinència, necessitaran aquest suport educatiu.

– A quin perfil de persones es dirigeix ​​el servei?

El servei està dirigit a persones que estan abstinents i que es troben en un moment d’estabilitat psicològica, ja que és important que els acompanyaments tinguin la funció d’atendre tota la part educativa i no tant la contenció psicològica i emocional, que és més necessària en moments previs de tractament o en altres dispositius més específics per a això.

– Com es realitza aquest suport educatiu?

L’acompanyament el podem fer a casa, si ho prefereix o el veiem necessari. Aquest acompanyament es pot realitzar en el domicili de la persona, al despatx de servei habilitat per a això, o de forma telemàtica. Això últim ha estat una implantació recent a causa de la situació de confinament, però també podria ser molt adequat per a persones que s’hagin anat a viure fora de Barcelona o tinguin dificultats en la mobilitat, per exemple.

D’altra banda, l’acompanyament el realitzem amb una periodicitat setmanal o quinzenal. La periodicitat dels acompanyaments es consensua entre el / l’educadora i la persona. Depenent de el moment en què es trobi, pot necessitar acompanyaments de forma més o menys intensiva.

L’habitual és un cop a la setmana o quinzenal a del principi i amb el temps, es va espaiant, però cada persona té necessitats úniques, així que depèn de el cas.

– Entenc que en aquest moment és molt important la comunicació amb la persona usuària, per asseure aquestes bases.

Sí, vam quedar amb la persona a la que realitzarem aquest acompanyament i vam pactar quan i on ens veurem i per a què, tenint en compte els objectius que es marca.

Entre els objectius a treballar, es troben la millora de la planificació del seu temps lliure; la recerca d’activitats d’oci que el beneficiïn; la millora dels seus hàbits de salut; oferir un suport a la seva gestió econòmica; establir les barreres a mantenir per no recaure, etc.

– Podríem dir que l’acompanyament educatiu individual és la característica diferenciadora d’aquest servei?

Sí, el que diferencia aquest servei i ho fa nou, és l’acompanyament educatiu individual, mentre que el seguiment terapèutic i psicològic ho segueix fent la seva psicòleg/a de referència.
En el nostre cas, els educadors/es de l’SAVA donem suport a totes aquelles dificultats que sorgeixen en el dia a dia i que cal treballar per poder mantenir l’abstinència, i així seguir elaborant projectes futurs saludables que generin benestar i evitar determinades situacions que puguin ser un risc.

– Quantes persones integreu l’equip de el projecte i de quins perfils professionals?

En l’actualitat, el integrem a tres persones: 2 educadors/es que també treballen en els pisos terapèutics de FSC i jo.

En el meu cas, faig una doble funció (com a coordinadora i educadora) i també cal destacar la tasca realitzada per Gemma Maudes, sotsdirectora de l’àrea, que va impulsar aquest projecte en els seus inicis i segueix estant molt present i supervisant l’ampliació de l’servei.

– En el teu cas, tenint en compte aquesta doble funció que realitzes, què és el que més t’agrada de la tasca que realitzes?

El que més m’agrada d’aquest treball és la possibilitat de treballar amb les persones, de forma molt propera i donant un suport molt proper. El fet que l’equip professional vagi a casa i els/les acompanyem físicament a les gestions que hagin de realitzar, facilita moltíssim aquest tipus de vincle.

– El gènere segueixen sent un dels grans reptes en el tractament de les addiccions. De quina manera apliqueu la perspectiva de gènere en la intervenció que realitzeu des del servei?

La perspectiva de gènere aplicada en els tractaments té a veure, entre altres coses, amb el respecte pel ritme de la persona a qui estàs atenent, comprenent la variabilitat de les seves característiques personals sense imposar les teves pròpies que com a professional també t’has construït.

Això és així en el SAVA, atès que la metodologia de treball es basa en arribar a acords amb la persona usuària, detectar les característiques del seu tractament, etc. El que necessita en aquest moment (quina és la seva demanda) i atendre professionalment aquestes necessitats.

Aquesta manera de dur a terme els acompanyaments, permet que les persones participin activament del seu procés de recuperació, ja que formen part activa i no passiva. En aquest sentit, no acaten unes normes externes, sinó que construeixen juntament amb el/la professional el seu propi recorregut.

– Com participen les persones del seu procés de recuperació?

De diferents formes. Exemples d’això són: es consensuen els objectius i la revisió dels mateixos, la periodicitat dels acompanyaments, el lloc d’atenció i la durada de l’procés.

L’aplicació de criteris flexibles permet que la persona usuària pugui trobar-se en un moment de dificultat i, tot i així, sentir el suport i vincle amb la persona que li està fent el seguiment, sense que això impliqui necessàriament sortir de el recurs, per no encaixar amb un protocol més tancat.

Sempre serà necessari establir una sèrie de límits clars que permetin frenar determinades situacions que la persona usuària no li van bé. En el cas d’aquest servei, si ens trobem amb una persona que ha recaigut i que no vol canviar res per frenar les recaigudes, aquest seria el moment de finalitzar el seu procés en el SAVA.

No obstant això, la flexibilitat de l’servei permet seguir amb els acompanyaments en el cas d’una recaiguda, si la persona es compromet amb un seguit de mesures pactades amb l’equip professional per frenar aquesta recaiguda.

– Quin balanç fas de la tasca que veniu realitzant fins al moment en SAVA?

Un projecte com aquest és molt necessari per a les persones que finalitzen tractaments intensius. La sensació de vertigen que tenen moltes persones a les que se’ls va a donar l’alta, queda socorreguda a l’saber que seguiran en contacte amb un servei que els acompanyarà en el seu dia a dia.

La por a l’alta ia l’autonomia és una realitat, i pot representar una situació de risc de recaiguda. És per això que oferir-los la possibilitat que iniciïn un seguiment d’aquest tipus, pot fer molt bé a les persones usuàries que hi participen.

– Per acabar, quins reptes us heu marcat a mig termini en el servei?

El repte principal seria seguir consolidant el projecte de l’SAVA, juntament amb altres entitats que també ofereixen aquest servei. A l’ésser un projecte que té pocs anys, estem treballant per construir un servei amb criteris compartits pels diferents professionals que pertanyem a l’circuit d’addiccions.

La nostra finalitat és poder oferir aquest servei a el màxim de persones possibles i establir, més endavant, criteris d’avaluació que ens permetin validar aquest servei com a part essencial, en l’última fase de reinserció de les persones drogodependents.