El sentit de la vida per a un exusuari del CAI d’Alacant

Mai he estat competitiu. No he pretès mai ser millor que un altre/a. Sempre he buscat el sentit de la vida. Sempre m’he dit: “he de ser millor que el meu jo de l’ahir, però pitjor que el meu jo del demà”.

Millora per tu, no perquè t’ho exigeixin els altres, i només aleshores trobaràs el sentit de la vida. Aquesta és la meva història que descriu com l’esport i, especialment el karate, em va ajudar a recuperar el meu camí en el pitjor moment al llarg de la meva existència quan després de sortir de la presó em vaig trobar en una situació d’exclusió social.

He de confessar que mai no he estat un esportista nat. És més, per mi, sent jove, la classe de gimnàstica era una “maria”, m’avorria i, quan podia, m’escaquejava.
Després, amb 18 anys i prop del moment de fer la mili, em vaig proposar posar-me en forma veient el que se’m venia a sobre i vaig decidir fer taekwondo. Va ser en aquell moment quan vaig començar a comprendre el que significava la paraula “sacrifici” i vaig aprendre la lliçó més important de la meva vida, que el que és important no és ser millor que els altres, sinó superar el teu propi jo…

Van ser llargues hores les que em vaig passar sol al gimnàs pegant-li cops a un sac i on me’n vaig anar trobant dia a dia amb mi mateix, guanyant pas a pas al meu jo interior. Van passar alguns anys que vaig tornar a abandonar l’esport, em vaig casar, vaig aconseguir una feina, però en cap moment tot el que havia après sobre la superació personal em va abandonar el dia a dia. Ja formava part del meu ésser…

Diversos anys després, quan vaig ser pare, vaig reprendre la meva activitat esportiva, però aquesta vegada amb el tennis, va ser el meu fill gran el que m’hi va aficionar. En aquell moment, van tornar de nou les hores llargues en solitud, entrenant donant cops contra una paret a un frontó o traient en una pista. El meu únic objectiu de nou era anar cada dia millorant una mica més, tornava a lluitar amb mi mateix…

Aquesta manera d’entendre la vida la vaig traslladar als meus fills. Quan un entra a una pista, és simplement per posar a prova el veritable jo i comprovar la seva fortalesa. No es perd, encara que el resultat digui el contrari. Si has guanyat la lluita contra tu mateix, si has guanyat el teu jo de l’ahir, és perquè aleshores avui seràs una mica millor.

Me’n recordo avui quan el meu fill, després d’una final amb un resultat de 6-0 6-0, em va dir: “papà, m’ha vençut”, però ràpidament li vaig contestar: “avui no, perquè has comprès que la victòria no és allò important, sinó la teva lluita interior; has perdut una batalla no la guerra, però la guanyaràs perquè has trobant el sentit a la teva vida”.

El sentit de la vida és trobar un propòsit, assumir una responsabilitat. Així, tenint clar un “per què?”, podrem fer front a tots els “com”. I què millor “per què?” que ser millor cada dia… I com?, doncs buscant a l’esport aquesta superació i traslladant-ho després a totes les facetes de la teva vida.

Fa menys d’un any i mig, vaig viure el moment més crític de la meva vida on vaig perdre el nord, era al carrer, sense família, ni amics/gues, arruïnat, i el pitjor, sense ganes de lluitar…I vaig acabar al Centre de Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d’Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), on un divendres em van dir d’assistir a una classe, en què vaig conèixer Juan, el meu mestre de karate durant alguns mesos… Va ser en aquell moment quan vaig començar a recuperar el sentit a la meva vida, a lluitar contra el meu veritable enemic, a recordar els meus 18 anys, les hores de tennis, les paraules del meu fill i ho vaig entendre tot de nou. Només havia perdut una batalla, però la guerra continuava…

Recorda: la societat no t’exclou, potser el problema és que tu no lluites prou per tu mateix perquè la societat t’inclogui de nou. Busca el sentit de la vida dins teu i deixa que l’esport t’ajudi pel camí. I recorda que, si alguna vegada dubtes en la teva lluita o no saps per on començar, acosta’t al CAI d’Alacant i pregunta per en Joan, assisteix a una de les seves classes de karate, comença a millorar per tu, a lluitar per ser millor, no perquè no t’acceptin, sinó per acceptar-te a tu mateix, comença una vida establint el repte de ser tu mateix millor cada dia…

Gràcies Juan per les teves classes de karate i, sobretot, gràcies per ajudar-me a tornar a trobar el camí de la lluita i el meu sentit de la vida per tornar a ser cada dia una mica millor, d’aprendre alguna cosa nova, de recuperar el lluitador intern que nia en cadascun de nosaltres i que ens fa trencar les pedres al camí com un mestre karateka.

Gràcies Mestre Oss!

Posdata: Oss en japonès deriva de la frase Osu Shinobu (empènyer i suportar/perseverar), encarna l’esperit del karate, emfatitzant la perseverança i la superació de desafiaments.

Epíleg: Ah… se m’oblidava, us preguntareu per la meva situació actual: vaig sortir del centre el passat dia 9 juny, amb tots els objectius del meu pla complerts i visc pel meu compte en un pis. Estic a punt d’acabar un curs de cuina de nivell 2 i amb la idea de començar a l’any que ve el Grau de Gastronomia a la universitat. Si bé és cert que el karate em va ajudar a recuperar el sentit a la vida, també tot el que he tornat a ser avui, ha estat gràcies a l’ajuda dels treballadors/es socials, educadors/es i altres professionals que treballen al CAI d’Alacant, els quals es mereixen un reconeixement per la feina que han fet amb mi.