El Taller Sociolaboral de la Fundació Salut i Comunitat tanca el 2013 amb optimisme

El servei ha finalitzat l’any amb molt bons resultats i totes les seves places ocupades, després d’un any marcat per les retallades de les administracions, mentre la demanda per ocupar les seves places s’anava incrementant. El taller sociolaboral de la Fundació Salut i Comunitat porta més de vint anys atenent persones en tractament de deshabituació d’alcohol i/o altres drogues, i compta amb una trajectòria consolidada en el Circuit d’Atenció Integral en Addiccions.

A la fi de 2012, i després d’alguns anys d’incertesa en relació a l’única font de finançament del servei des de l’administració pública, la mala notícia ens obligava a tancar l’any amb tristesa i por davant un futur incert a causa de la dràstica reducció de la subvenció.

El taller, ubicat a Barcelona, ​​necessita molt poc a nivell econòmic, però assisteix a moltes persones en tractament que, diàriament, acudeixen a ell i que, d’alguna manera, es recolzen i en depenen. Les previsions no eren en absolut positives i, davant la precarietat en què quedava el servei i la, ja de per si, austeritat d’aquest, no va quedar més alternativa que reduir el personal.

El servei va passar de tenir dos professionals a un de sol, amb tots els inconvenients que això implicava, i, tot i així, la previsió d’acabar l’any amb dèficit agreujava de forma important la situació. I així va començar 2013, amb molta incertesa sobre com suportar i superar la situació…

Però tal com es promou sempre des del propi servei, “VOLER ÉS PODER”. Davant la perspectiva de lluitar o deixar-se vèncer, l’opció era clara. I, lluny de venir-nos a baix, enfoquem l’any amb il·lusió per defensar el nostre, per lluitar per allò en el que cegament creiem, per allò que sabem que és necessari i que no podem deixar morir, per defensar el “encàrrec” que en el seu dia se’ns va fer i que encara avui més que mai, segueix plenament vigent. I així és com, gairebé des del principi, no vam perdre la il·lusió i vam posar en marxa l’engranatge per consolidar, almenys, el que ens havia quedat.

Durant el 2013, el Taller Sociolaboral ha treballat, juntament amb tots els/les usuaris/es que el componen, per produir peces de fusta que en la festivitat de Sant Jordi es van exposar i vendre als carrers de Barcelona amb gran èxit. I ha seguit treballant, després d’aquest dia, per preparar l’exposició que es realitzarà a l’abril de 2014, com una forma d’autofinançament. S’ha continuat potenciant el Club Artístic i Social , consolidant-lo com part del taller o com una continuació del mateix, acabant l’any amb un ple absolut en les places del mateix i amb llista d’espera per al 2014, generant així també nous ingressos que alimenten l’ propi servei.

D’altra banda, també s’ha treballat per retenir el màxim nombre d’usuaris/es arribant a valors per sobre de la mitjana (56% d’altes terapèutiques), i tanquem 2013 amb ple absolut també a les places del taller i amb dos grups molt consolidats d’usuaris/es en tractament, que es mantenen en 2014.

Així és que, com l’au fènix que reneix de les cendres, el Taller Sociolaboral, des de la seva humil posició, acomiada un dur any en què hem crescut en la nostra lluita i amb el convenciment que allò que fem té sentit, que cal lluitar per allò en el que creiem, doncs encara quan se’ns vol fer creure que tot s’ha ensorrat, a les nostres mans està creure’ns-ho, o lluitar per aconseguir l’impossible, el que encara està per fer o per inventar.

2014 comença amb il·lusió i amb la certesa i la satisfacció d’haver lluitat per la qual cosa creiem i haver mantingut i refermat més, tot i que el vent no bufava a favor, un recurs molt senzill però amb molt sentit tant per a professionals com a usuaris/es i derivadors que segueixen confiant, després de tants anys, en nosaltres.

El futur està per escriure, però per descomptat que no ens quedarem esperant que s’escrigui sol, sinó que intentarem influir en ell perquè sigui, al nostre entendre, com ha de ser, sense deixar que l’atzar o les circumstàncies externes modifiquin més que l’estrictament necessari. Seguirem creient allò que “QUI VOL, POT”.