El teatre com a eina terapèutica en el Centre de Dia de Addiccions de FSC

El passat 4 d’octubre, en el marc de la primera jornada organitzada per la Coordinadora d’Comunitats terapeutiques, Pisos de Reinserció i Centres de Dia per a drogodependents de Catalunya, Eusebi Expósito, educador del Centre de Dia de l’Hospitalet (Barcelona), presentar el teatre social en l’espai d’intercanvi de bones pràctiques. La seva exposició va tenir molt bona acollida per part dels assistents.

El Centre de Dia de FSC , en la seva constant recerca de millora per a la intervenció de la població atesa, ha fet possible la creació d’un nou espai de treball dins del propi servei. En ell es fa servir des de fa una mica més d’un any el teatre com a eina d’intervenció terapèutica grupal.

Els resultats obtinguts han estat positius, tant a nivell individual com grupal, aconseguint canvis interpersonals i intrapersonals que milloren el procés de deshabituació de drogues.

Des de l’inici de les civilitzacions, el teatre ha estat una eina de comunicació i transmissió d’històries viscudes, estretament vinculat a la transmissió oral de la cultura. A l’antiga Grècia neix com a representació simbòlica del diví, permet la socialització de valors amb un important component educatiu i catàrtic (purificador) resultant així un espai cohesionador de la comunitat.

D’altra banda, al llarg de la història, ha constituït també una finestra per a la denúncia social i la celebració d’esdeveniments històrics i és-amb aquestes premisses-on l’individu adquireix més protagonisme, sota la influència de les avantguardes contemporànies.

El teatre es converteix llavors en una excel · lent eina per al coneixement personal, els seus clars components terapèutics comencen a donar-se a conèixer amb el teatre més inconformista de Bertolt Brecht o el teatre més educatiu de Sue Jennings, que s’acosta a diferents col·lectius en risc d’exclusió per intervenir amb l’acció dramàtica. Volem destacar aquí les aportacions d’Agusto Boal o Levy Moreno que, des d’una òptica humanista, donen un nou lloc al teatre i esdevé una eina d’autoconeixement: “actors som tots”.

Actualment són moltes les disciplines artístiques que es vinculen a la teràpia: dramateràpia, artteràpia, psicodrama, teatre social… Aquestes mirades ens ofereixen un ampli compendi de tècniques per dotar aquests espais d’una potent màquina per identificar dificultats, capacitats i emocions.

Durant aquest any, hem pogut experimentar al Centre de Dia de FSC dels beneficis del teatre terapèutic i hem dotat de més universalitat al programa. Hem pogut constatar com, en no ser una intervenció tan verbal i directa, es pot treballar amb diferents grups d’usuaris, afavorint que l’individu actor se situï des d’un lloc grupal diferent per poder-se mostrar, crear situacions viscudes i sentir a l’altre amb les seves pròpies potencialitats i limitacions.

La creativitat de l’espai proporciona noves oportunitats per experimentar processos integradors, que permeten millorar la comunicació entre els participants i donar més sensació de pertinença.