“El treball que realitzo consisteix fonamentalment a vincular les persones sense llar al CAI d’Alacant, a través del Programa de Carrer”

Víctor Rodríguez és treballador social dels Programes de Corta Estada del Centre d’Acollida i Inserció per a Persones Sense Llar (CAI) d’Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). En aquest lloc, porta uns 4 anys i mig, si bé al CAI treballa des del 2016. Anteriorment, va treballar com a Tècnic Auxiliar Educatiu (TAE) en aquest mateix servei. A més, ha realitzat funcions com a treballador social en l’àmbit sanitari als municipis d’Aspe, Elx i Crevillent, a la província d’Alacant. En aquesta entrevista, ho coneixerem millor, així com les funcions que realitza a l’Equip de Carrer, un dels Programes de Curta Estada del CAI.

– Des de quan treballes a FSC i com s’ha anat desenvolupant la teva trajectòria professional a l’entitat?

Hi treballo des del 2016, any en què vaig començar fent substitucions a l’Equip Permanent, després vaig passar a treballar com a TAE, fins que finalment el gener del 2020 vaig promocionar treballador social, substituint la baixa d’una companya. Al març, vaig signar el contracte indefinit en aquest lloc fins a l’actualitat.

– En què consisteix la teva feina, actualment?

També fem una feina molt interessant de camp: l’Equip de Carrer, que és el “protagonista” d’aquesta entrevista. El 2020, quan es va iniciar aquest programa, érem 2 treballadors socials. Actualment, també s’ha incorporat la infermera del CAI un dia a la setmana, ja que hi ha persones en situació de carrer amb molts problemes de salut.

El treball que faig consisteix fonamentalment a vincular les persones sense llar al CAI d’Alacant, a través del Programa de Carrer. Es tracta de persones que, per diverses raons, no estan al moment per residir al CAI, o simplement desconeixen el servei. És molt important la part de l’enllaç, perquè una feina, que pot durar mesos, pot suposar una alternativa a la situació de carrer i una oportunitat per a la inserció d’aquestes persones.

Moltes persones amb qui estem en procés de vinculació, tenen un perfil de consum i/o salut mental o tots dos (patologia dual), per la qual cosa, com he assenyalat anteriorment, és un procés lent i de vegades ple de “baixes i altes”, és a dir, de moments en què no es localitzen les persones, altres moments que estan millor, dies en què no estan disposades parlar, etc.

– D’aquí ve la importància d’aquest programa, acompanyant-los en aquests processos…

Sí, perquè, quan estiguin en un bon moment i ells/es decideixin, puguin ocupar una plaça de resident al CAI. En aquest sentit, per poder fer millor el vincle, se’ls sol oferir el menjador extern a les persones que vulguin venir. D’aquesta manera, tenen l’oportunitat de contactar amb més professionals, com ara la psicòloga, etc. i es pot abordar de manera més holística les necessitats de les persones.

– A més, quines altres activitats /accions dueu a terme?

Destacaria també les sortides, que es fan dues vegades al mes, coordinades amb la psicòloga del centre, ja que molts perfils de persones sense llar són de salut mental o patologia dual.

Altres activitats realitzades amb l’Equip de Carrer consisteixen a dur a terme diferents acompanyaments a entitats, fer gestions de persones que estan al carrer i tenen dificultats. Per exemple, acompanyar-los al jutjat, al metge, etc.

Es tracta d’apropar a la persona el “despatx”, on normalment treballem i que se senti el més còmoda possible, per poder abordar millor les necessitats, ja que, pel seu moment personal, no acudeixen de forma presència als serveis del CAI. Per tant, es tracta d’informar, orientar i assessorar la persona tan bé com sigui possible, apropant-nos a la ubicació que es trobi al carrer.

Destacar a més les reunions de l’Equip de Tractament Assertiu Comunitari (ETAC), en què diferents entitats ens reunim amb el servei de psiquiatria de l’Hospital General d’Alacant i de l’Hospital de Sant Joan, per abordar de manera interdisciplinària les necessitats de les persones sense llar, amb perfil de salut mental.

També s’estableixen de forma bimensual reunions amb els diferents equips de carrer professionals de la ciutat d’Alacant, així com amb la Xarxa d’Entitats per a l’Atenció de Persones Sense Llar d’Alacant (REAPSHA). D’aquesta manera, es poden compartir casos des del màxim respecte i podem buscar una solució des de diferents mirades.

Finalment, anomenar l’estreta vinculació que hi ha amb la Policia Local. Durant les entrevistes realitzades per l’Equip de Carrer, anem acompanyats per dos policies locals vestits de paisà que tenen una visió força empàtica i social, vetllant pel benestar de les persones, facilitant la feina i ajudant a la coordinació amb la pròpia Policia Local.

– Especialment, què t’aporta aquesta feina?

T’ho puc resumir en 3 paraules: satisfacció personal i força. Sembla molt comú, però m’agradaria aclarir-ho. Satisfacció personal perquè s‟observa l‟evolució de les persones que vinculem amb l‟Equip de Carrer. D’estar en condicions pèssimes, de vegades rebre algun insult, etc., com pas a pas van canviant la seva percepció de tot i el tipus de necessitats plantejades. Sol ser un procés llarg, però quan s’aconsegueix vincular amb el CAI la persona sol ser un èxit. Per això, la satisfacció i força per seguir amb més casos – per molt difícils que siguin – tant a la vida laboral, com a la personal. Sempre em repeteixo la mateixa frase “Si…. pot, jo puc”.

– A quantes persones heu atès des de la posada en funcionament del servei i de quina manera feu l’atenció?

Actualment, hi ha unes 300 persones sense llar a Alacant. Número que cada vegada va pujant més, això sense comptar, les persones que ja són al CAI o centres similars.

La nostra atenció es realitza dos dies a la setmana, els dilluns de 17.00 a 19.00 hores i els divendres de 11.00 a 13.00. Durant les sortides, atenem casos que ja tenim ubicats i que pas a pas estem vinculant al CAI i/o avisos de la ciutadania o de l’ajuntament, que cada cop són més freqüents i més versàtils.

Per exemple, durant aquest darrer any, hem observat un increment en la població de persones joves àrabs, moltes sense permís de residència, amb problemàtica de consum o salut mental. Aquesta circumstància altres anys no se’ns ha donat. A més del perfil de persones sense llar, que cada cop es van deteriorant més al carrer pel pas del temps, a nivell físic i mental.

– A quantes ateneu actualment?

D’acord amb el que tenim registrat, al voltant de 100 persones, però aquesta dada és més gran, ja que hi ha persones que no podem registrar a les aplicacions corresponents perquè no et donen la filiació completa, o de vegades no s’identifiquen, sense oblidar la llei de protecció dades, ja que, si no donen el consentiment, no les podem registrar.

– T’agradaria comentar alguna altra qüestió?

Sí, destacar la tasca que fem, que de vegades pot ser frustrant i sembla que no dóna resultats, però com t’he comentat, és un treball lent, fins i tot d’anys, interdisciplinari i comunitari, però hi ha finals bons i feliços.

Entradas recientes

Visita de les persones usuàries dels Habitatges Comunitaris “Intxaurrondo” al Parc de Bombers de Donostia

Fa uns anys, aquest centre tutelar, de titularitat de l'Ajuntament de Donostia, que compta amb…

1 setmana hace

Vaig decidir fer voluntariat al CAI d’Alacant per altruisme cap a les persones necessitades”

Francisco Javier Calderón Els és voluntari des de fa aproximadament un any i mig del…

1 setmana hace

El projecte «Kè M’expliKes?» gestionat per FSC i l’Associació Arep aconsegueix un dels quatre premis de Salut Mental Catalunya a la innovació 2024

El programa ofereix suport i acompanyament gratuït en salut mental i/o conductes addictives (patologia dual) a joves de 15 a…

1 setmana hace

FSC imparteix formacions de prevenció en drogodependències, dirigides a equips directius de tots els centres d’educació secundària d’Andorra

El nostre company Otger Amatller, coordinador del Departament de Prevenció de la Fundació Salut i…

1 setmana hace