“El voluntariat a CERCLES m’ha ajudat a comprendre que les persones en risc d’exclusió, mereixen dedicació i tenen dret a ser ajudades”

Mari Valldeperas Sucarrats és voluntària de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de desembre de 2017, concretament de el projecte CERCLES, si bé la seva trajectòria com a voluntària ve de molt enrere en el temps. El projecte en el qual col·labora a Barcelona, subvencionat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, consisteix a acompanyar i supervisar a delinqüents sexuals d’alt risc en el període previ a la llibertat definitiva, facilitant així la seva inserció en la societat i evitant , en la mesura del possible, que cometin un nou delicte. Aquesta entrevista ens permet conèixer la seva gran vocació altruista i la tasca que realitza a la nostra entitat.

– Explica’ns els teus inicis com a voluntària. Com i per què et vas interessar per fer voluntariat?

Vaig començar com a voluntària als 15 anys. Va haver-hi unes grans inundacions a Sabadell, en la qual resideixo, i em vaig oferir a fer tasques de voluntariat als barris, que van ser literalment escombrats per les aigües, amb gran nombre de morts i desapareguts.

En aquest moment, em vaig interessar per fer voluntariat perquè els diumenges fèiem catequesi i ajudàvem a les famílies en un barri anomenat Los Rosales que va ser un dels mes danyats, i van morir moltes de les persones que coneixíem, entre elles nens amb els que passàvem moltes hores cada setmana.

– Et interessaven especialment aquest tipus de programes d’integració social o va ser alguna cosa casual començar a fer aquest tipus de voluntariat?

M’interessava col·laborar en programes d’integració social, sobretot adreçats a la reinserció de delinqüents sexuals. Anteriorment, havia realitzat 4 anys de voluntariat al Centre Penitenciari “La Model” de Barcelona, ​​però l’àmbit de la delinqüència sexual era absolutament desconegut per a mi i em sentia motivada per fer voluntariat amb persones d’aquesta tipologia.

– Quines tasques realitzes en el context de la teva activitat com a voluntària?

Comencem amb sessions setmanals en què ens vam reunir el grup de voluntaris/es, que sol estar format per 4 o 5 persones, més el coordinador, amb el Membre Central (MC) que és la persona a qui donem suport. Més endavant, es comencen a fer sortides amb el MC, acompanyat de 2 o 3 voluntaris/es, per tal d’ajudar a recuperar aficions que tenia o trobar activitats que li puguin interessar, per tal que, quan acabi el Cercle, pugui valer-se per si sol. Nosaltres / es actuem com un pont que l’ajuda en la seva reinserció a la societat.

– Quines tasques t’agraden més?

M’és difícil dir quals m’agraden més perquè cada fase té un interès diferent, però les reunions personals in situ ens permeten conèixer-nos i conèixer-lo i veure com va evolucionant. Es crea un vincle amb ell i s’estableix una relació de confiança que li dóna seguretat perquè veu que hi ha persones que es preocupen per ell, el consideren i el valoren.

– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?

Les reunions presencials solen durar de 2 a 3 hores i les sortides depenen de l’activitat que es dugui a terme. A més, hi ha força feina complementari: actes de les reunions, sortides i trucades telefòniques, sessions de formació, sessions dóna valoració i control, etc.

No sabria quantificar exactament el nombre d’hores, també depèn de si ens trobem en una fase inicial d’al Cercle (llavors són més hores, unes 4 hores setmanals), o en una fase intermèdia o final, en la qual la dedicació és inferior, sent en el meu cas una mitjana de 6-8 hores mensuals.

– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntària o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins al moment?

Alguns dels millors moments s’han donat en la relació amb els altres membres de el grup i en les sessions de formació pel nombre de coneixements que s’adquireixen. Les converses telefòniques amb el MC constitueixen un record inesborrable perquè s’estableix una relació personal de confiança i coneixement mutus intensa i molt satisfactòria.  

– Quins beneficis consideres que aporta aquest voluntariat que realitzes en les persones en règim obert i en llibertat condicional?

Treballem amb persones molt desvinculades de la societat, amb poques habilitats socials, que se senten soles, rebutjades i en el pitjor dels casos, sense vincles familiars. La nostra missió en CERCLES consisteix a acompanyar aquestes persones, escoltar-les, donar-los seguretat i autoestima i oferir eines perquè puguin desenvolupar-se en el medi social, un cop obtinguin la llibertat definitiva.

– Què t’aporta a tu aquest voluntariat?

La meva participació en CERCLES m’ha ajudat a canviar la perspectiva sobre els delictes de naturalesa sexual ia comprendre que les persones vulnerables i en risc d’exclusió, mereixen dedicació i tenen dret a ser ajudades. A més, he entès que, sense deixar de condemnar el delicte, podem incidir en les persones que han comès per tal d’evitar que reincideixin i, per tant, causin més dolor i més patiment. Això és molt important no només per a les víctimes, sinó per a la societat en el seu conjunt perquè constitueix una forma de contenció i aporta tranquil·litat a el cos social.  

– Què els diries a les persones que estiguin plantejant-fer voluntariat a CERCLES?

Els diria que pensin que si tots nosaltres/es, posats en un determinat context, som capaços de cometre accions execrables, qui les cometen no deixen de ser persones i que mereixen una segona oportunitat. Per tant, la nostra funció és recuperar i posar en valor les facetes més “humanes” d’aquestes persones davant la inhumanitat que els ha empès a cometre aquestes accions.

També els diria que no és un voluntariat fàcil, però sí que és extremadament gratificant i que es dóna molt, però es rep encara més, per part de totes les parts implicades: professionals, voluntaris/es i evidentment, de l’MC.

– Vols destacar alguna cosa més de la teva tasca com a voluntària?

Penso que no hem d’oblidar que les persones amb les que treballem ja han estat jutjades per un tribunal i que la nostra funció no és jutjar-les, sinó ajudar-les i acompanyar-les. Transmetre’ls confiança i comprensió, fer que tornin a sentir-se persones dignes i mereixedores d’un lloc en la societat. Aquest ha de ser el nostre objectiu com a voluntaris.