“El voluntariat al programa Círculos España m’ha fet creure en la capacitat de reinserció de les persones i en la justícia restaurativa”

Nacha de Alfonso Martínez és voluntària des de fa una mica més d’un any del programa Cercles de Suport i Responsabilitat. Cercles Espanya a València, alhora que és estudiant del Grau de Treball social. En aquesta entrevista, ens trasllada la seva experiència com a voluntària d’aquest projecte, subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb càrrec a l’assignació tributària del 0,7% de l’IRPF, la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries del Ministeri de l’Interior ( entitat que, juntament amb la Fundació Salut i Comunitat, supervisa el projecte), que compta amb el suport de la Fundació “la Caixa”.

– Què és el que et va motivar a fer aquest voluntariat?

Vaig decidir fer-ho perquè em sentia afí als valors de la iniciativa i volia conèixer l’àmbit en què es desenvolupa, el penitenciari, des de dins.

– En què consisteix, a grans trets, la teva tasca com a voluntària?

Cada cercle està compost per 6 voluntaris/es, una coordinadora i el Membre Central (una persona que ha comès delictes d’agressió sexual i es troba al final de la condemna). El voluntariat té la funció de servir com a reflex del que es trobarà aquesta persona a l’hora d’exposar-se a la societat, acompanyant-lo en la reinserció i controlant-ne els possibles factors de risc. Amb això, esperem disminuir-ne la possibilitat de reincidència.

Al principi, fèiem una reunió setmanal, passant amb el temps a ser quinzenal, posteriorment va ser mensual i ara, estem a les portes que el contacte sigui únicament per telèfon. Cada cercle dura un any i mig, per la qual cosa està arribant al final.

– Com s’ha anat desenvolupant el voluntariat? Com ​​és l’ambient?

S´ha desenvolupat bé, l´ambient és molt bo. Es fa molt èmfasi en el “feedback”, tant en allò positiu, com en allò negatiu i constructiu. Al llarg de tota l’experiència, la professional responsable està al corrent de tots i cadascun dels voluntaris/es, tant com a grup, com individualment, ja que és un voluntariat que realment et pot afectar personalment.

– De quina manera consideres que heu servit de suport al Membre Central, a través del voluntariat?

Es tracta d’un suport especialment important en un moment en què aquesta persona s’enfronta a la seva nova realitat a la societat. Em sembla que la tasca és molt significativa, crec que les possibilitats de reincidència són molt més grans, quan aquestes persones no compten amb una xarxa i seguiment proper.

– Què us ha ensenyat aquesta experiència de voluntariat?

M’ha ensenyat molt sobre realitats que eren desconegudes per a mi. A més, m’ha fet creure en la capacitat de reinserció de les persones i la justícia restaurativa. També m’ha aportat eines i visió per al meu futur professional.

– El voluntariat s’ha complementat amb diverses formacions, què en destacaries?

Sí, se’n va fer una inicial i han tingut lloc altres formacions posteriorment, al llarg d’aquest any i mig, de manera continuada. La inicial va ser molt útil per comprendre el funcionament i temàtica del voluntariat, conèixer altres voluntaris i observar el nostre comportament en les possibles situacions que havien de ser donades (a través de debats sobre casos pràctics).

En el cas de les altres formacions que ens han ofert periòdicament, la seva funció ha estat informar-nos sobre diferents temes relacionats amb la violència sexual. Per exemple, la ciberdelinqüència.

Una de les formacions a destacar, va ser la trobada a Madrid amb altres voluntaris/es. Allí vam conèixer que érem moltes les persones que ens havíem implicat en el projecte, cosa que ens va motivar en la tasca i va permetre que parléssim sobre les diferents situacions i conflictes amb què ens havíem trobat en els nostres cercles, compartint recomanacions. En aquesta formació, ens centrem també en la realitat dels abusos infantils i en tota la xarxa que hi ha de persones usuàries que intercanvien aquest contingut. Les formacions, sumades a la pròpia experiència, han estat una gran font d’aprenentatge per a mi.

– Amb quins moments et quedaries del que hem viscut fins ara com a voluntària d’aquest projecte?

Em quedo amb els moments en què el Membre Central ha mostrat la connexió que sent amb nosaltres i ha exposat els avenços que ha aconseguit, de la nostra mà.

– Per acabar l’entrevista, vols comentar o incidir en algun aspecte més?

Sí, vull animar altres persones a fer un voluntariat, és beneficiós en tots els sentits. A més, per mi, el més important és veure que del que aporto al programa, en surten fruits i que el que faig, de debò té un perquè i un resultat. En aquest voluntariat, aquest és el sentiment totalment.

 

---