Andreea Monica Cara Tirim, criminòloga, és voluntària de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de fa més d’un any. Concretament, al projecte Cercles de Suport i Responsabilitat. Cercles Espanya. El programa es duu a terme a la Comunitat Autònoma de Madrid, així com a València i Alacant, subvencionat pel  Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030,  amb càrrec a l’assignació tributària del  0,7% de l’IRPF , la  Secretaria General d’Institucions Penitenciàries del Ministeri de l’ Interior (entitat que, juntament amb FSC, supervisa el projecte) i el suport de la  Fundació ”la Caixa” . Aquesta entrevista ens permet conèixer millor la tasca que fa com a voluntària d’aquest projecte a València.

– Per què vas decidir fer voluntariat al projecte Cercles de Suport i Responsabilitat?

Estava a la recerca d’alguna oferta de voluntariat, ja havia col·laborat en altres entitats i volia alguna cosa diferent i nova. Vaig accedir a la pàgina web www.hacesfalta.org i vaig veure un anunci relacionat amb aquest voluntariat. Em va cridar molt l’atenció perquè em va semblar que tenia molta relació amb els meus estudis i vaig decidir inscriure’m .

– Quant de temps fas aquest voluntariat?

Sóc voluntària des que va començar el primer Cercle a València. De fet, a qui pertanyo, és el primer que es va crear. Em sembla recordar que fa poc més d’un any, des d’abril del 2023.

– Ens agradaria que ens expliquessis les teves tasques com a voluntària, en el context del treball que es duu a terme en aquest projecte.

Sí. El Cercle està format per 6 voluntaris, tots/es ens ocupem de ser un Cercle de suport social del membre central (MC). Les nostres tasques són diverses. En primer lloc, juntament amb el MC, identifiquem els factors de risc que podrien suposar una recaiguda i establim aquest Cercle, en què el MC se sentís còmode, recolzat i hi hagués confiança perquè el desenvolupament del voluntariat pogués dur-se a terme de manera satisfactòria. Tot seguit, vam establir un pla.

Ens vam adonar que el seu major factor de risc era i és passar temps tot sol i avorrir-se. Així que, gran part de la nostra tasca s’ha basat en cercar activitats, en les quals el MC pogués tenir cert interès a fer i, alhora, que pogués socialitzar amb altres persones. La socialització ve determinada per un altre dels seus factors de risc, li costa conèixer persones i mantenir relacions afectives, tant a nivell de parella com amistats.

Un altre dels objectius ha estat, a més que establís nous vincles i perdés la por de socialitzar, enfortir aquells vincles amb què ja compta. Per exemple, la família i les amistats.

En cas que es trobe davant d’una situació de risc, tant el MC com els altres voluntaris/es, disposem d’un telèfon mòbil amb números facilitats des de la pròpia fundació, perquè aquest pugui contactar-nos i, així, evitar que es doni aquesta situació .

– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?

Per començar, fins i tot abans de conèixer el nostre MC i d’establir-se el Cercle, vam haver de realitzar una formació durant tot un cap de setmana. Va ser una formació intensiva, però molt interessant i de profit.

Un cop determinat el Cercle, havíem de dedicar temps cada setmana. Al cap d’uns mesos, una vegada que el MC havia establert un vincle amb tots els voluntaris/es, ja no calia que a totes les reunions acudíssim tots/es, encara que sempre havien de ser presents almenys 2 dels voluntaris/es a les sortides culturals i de lleure. Per tant, el temps dedicat va anar disminuint una vegada cada dues o tres setmanes, segons la nostra disponibilitat.

– En quina fase del projecte us trobeu actualment?

Actualment, ja estem a la darrera fase, en què només tenim una reunió mensual amb el MC. Tot i això, seguim mantenint contacte amb ell a través del mòbil.

– Què t’aporta aquesta experiència de voluntariat?

M’hi aporta molt. A nivell personal, m’ajuda a vèncer prejudicis, desenvolupar habilitats com ara la responsabilitat, el treball en equip, l’empatia o l’escolta activa. També, l’intercanvi d’idees entre els voluntaris/es fa que vegem diferents punts de vista que potser abans no s’havia plantejat un/a.

D’altra banda, la satisfacció, veure els avenços de l’usuari i saber que la teva tasca aporta algun benefici a la comunitat.

– En aquest sentit, concretament, quins beneficis consideres que aporta a l’usuari la teva tasca de voluntariat?

Crec que, així, en crear un vincle, en general amb tots els voluntaris/es, i adquirir un compromís amb el projecte, disminueix la seva probabilitat de reincidència, la qual cosa també és d’ajuda a la societat per prevenir que se’n comenten de nous delictes contra la llibertat sexual.

També crec que el fet d’aconseguir que el MC desenvolupi noves habilitats socials farà que pugui establir vincles socials reals i sans.

– Com és l’ambient de col·laboració amb els professionals de l’entitat que t’ajuden a exercir aquesta tasca de voluntariat?

Personalment, estic molt agraïda amb tots els professionals de l’entitat, tant pel tracte com per la formació rebuda, sempre han estat atents a nosaltres. Principalment, he de destacar el tracte rebut de la meva coordinadora, sempre està pendent de nosaltres, de saber com estem i, si hi ha alguna preocupació que ens ronda pel cap, poder-lo parlar amb ella de forma oberta, perquè ens pugui ajudar tant com pugui.

– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntària o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?

Sincerament, hi ha hagut diversos moments, des dels inicis del voluntariat. Destacaria la formació que rebem. Va ser un cap de setmana intens, però molt enriquidor i, a més, una cosa que com a graduada en Criminologia no havia fet i sempre havia tingut molt d’interès, que va anar a visitar una presó. Vam visitar el mòdul del Centre d’Inserció Social (CIS) i, a més, vam poder conèixer el director del mòdul i intercanviar parers i aprendre sobre els programes dirigits a delinqüents sexuals.

També, vull destacar que hi ha hagut moments de frustració durant el projecte perquè no vèiem avenços o ens costava fer que el MC trobés activitats a què pogués ajustar-se o que li despertessin interès, percebíem el seu desinterès i moltes vegades ho vèiem apagat… Actualment, en les darreres reunions, hem notat un canvi en ell, se’l veu content i feliç i ha desenvolupat habilitats socials, les quals ens ha comptat amb molta il·lusió. Per exemple, com les ha anat posant en pràctica amb els seus familiars i això ha generat en nosaltres una satisfacció per la feina ben feta, saber que el nostre esforç ha donat els seus fruits.

– T’agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?

Sí, afegiria que em sembla un projecte amb una tasca social molt important. En aquest sentit, m’agradaria animar possibles persones interessades perquè crec que la gent no s’hi anima. En aquest sentit, vull dir que no és un voluntariat a l’ús, on una persona va una vegada a la setmana o al mes. Es tracta d’un projecte que, un cop comença, saps quan acabarà i on pots anar veient els avenços aconseguits. Això és molt satisfactori, a més que, a nivell personal, també crec que és enriquidor, i fins i tot, depenent de la teva formació, com és el meu cas, és un aprenentatge.

Crec que a les persones els fa enrere tractar amb aquests usuaris perquè consideren que, després de cometre un delicte, no mereixen ser ajudats, però crec que no veuen el fons d’aquesta tasca. És veritat que ajuda l’usuari, cosa que és important, perquè si no hi ha resocialització, hi ha més probabilitat que una determinada persona torni a reincidir, però, a més, crec que es perd de vista que això també fa que s’evitin noves víctimes.

 

L’ Impuls, Promoció, Selecció i Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC)  és possible gràcies al suport de subvencions de l’Administració Pública, contacta’ns si vols col·laborar:
https://www.fsyc.org/voluntariat/?lang=ca