Maribel és Diplomada en Educació Social per la Universitat Ramon Llull, a Barcelona, ​​i compta amb formació especialitzada en grups, a partir del Màster en Psicoteràpia Analítica Grupal de la Fundació OMIE i la Universitat de Deusto. Està especialitzada en el camp de les addiccions i de la salut mental, i ha treballat des del 2011 en diferents programes gestionats per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). En els darrers anys, en projectes relacionats amb un abordatge integral de la persona i la salut mental comunitària. Des de l’any 2017, treballa en l’àmbit de la prevenció de l’abús sexual, com a coordinadora de Cercles de Suport i Responsabilitat al projecte CerclesCat, gestionat per FSC, en coordinació amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i com a captadora de voluntariat en aquest.

– Quin significat té per a tu la celebració del Dia Internacional del Voluntariat el 5 de desembre?

En un projecte com CerclesCat, on la col·laboració del voluntariat és fonamental i la peça clau per al desenvolupament del mateix, aquesta data busca destacar la important tasca que fan les persones voluntàries, reconèixer-les i agrair el seu compromís i dedicació, ja que, de manera desinteressada , setmanalment ofereixen suport i motiven el desenvolupament dels nous projectes de vida de les persones que atenem.

Aquest any, per celebrar conjuntament aquest dia, s’ha organitzat una jornada de formació anomenada “Per seguir avançant, refresquem la mirada” (“Per seguir avançant, refresquem la mirada”), a càrrec de la Federació Catalana de Voluntariat Social.

Aquesta jornada té com a finalitat reflexionar sobre el paper del voluntariat a la comunitat, i sobre què els ha portat a ser voluntaris/es, així com treballar per afrontar les dificultats que apareixen a la seva tasca, a través de diverses eines. La formació la realitzarem el dia 17 de desembre, encara que el Dia Internacional del Voluntariat és el 5, però hem buscat oferir aquesta formació, passades les festes, per comptar amb el màxim nombre possible de persones.

– Quant de temps fa que treballes com a captadora de voluntariat a CERCLES?

L’any 2014 – en aquell moment em trobava treballant al Programa d’intervenció amb drogodependències (PID), programa gestionat per la Fundació Salut i Comunitat al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona “La Model” – se’m va oferir la possibilitat de realitzar la formació per poder ser coordinadora de Cercles de Responsabilitat i Suport, si bé no va ser fins al 2017 quan vaig entrar a coordinar el meu primer cercle.

L’any 2019, després d’haver coordinat diversos cercles, i de comprovar que sí que hi ha casos que amb suport especialitzat es mantenen sense reincidir, de creure en el treball en equip que es realitza i d’haver viscut experiències positives amb el voluntariat, vaig començar com captadora de voluntariat.

– Quines tasques fas i quines t’agraden més?

Com a captadora de voluntariat, les principals tasques que realitzo són la difusió del projecte per captar noves persones voluntàries, fent per exemple sessions informatives on s’explica i es dóna a conèixer el projecte; planificar el calendari anual de difusió i de contactes amb entitats, universitats, serveis públics, empreses, etc.; establir nous contactes amb entitats i mantenir els actuals fent seguiment de les accions de difusió que fan; així com conèixer i mantenir el contacte amb les persones voluntàries que són a la borsa de voluntariat.

La tasca que potser m’agrada més és fer les activitats de difusió, quan faig les xerrades informatives, ja que es presenta el projecte a persones que s’han interessat a conèixer-lo, que mostren el seu interès a aprendre. Sempre m’acompanya una persona voluntària que dóna a conèixer també la seva experiència, i crec que amb el voluntariat aportem a més un pas més per avançar en la manca d’informació que encara hi ha a la societat i de la difusió que tenim pendent en allò que ha de veure l’agressió sexual.

Continua sent un tema tan pendent que també es reflecteix en la dificultat de trobar voluntariat, potser pels prejudicis al voltant del tema que fan que es generin moltes resistències, com també la dificultat de poder fer la divulgació en alguns espais comunitaris.

– Què és el que consideres que motiva els voluntaris/es a fer aquest tipus de voluntariat?

La motivació de les persones voluntàries sol ser diversa, encara que el nexe comú que fa que puguis mantenir aquest voluntariat, és contribuir i col·laborar amb una activitat social, fer una acció comunitària, amb la qual se senten gratificades, i especialment, en cercles, una vegada coneixen el funcionament, és col·laborar junts per evitar un nou delicte i que no hi hagi més víctimes ni secrets, objectiu principal i principis bàsics de cercles.

 D’altra banda, el voluntariat que roman a CERCLES cerca una acció diferent, compromesa, qüestionadora. Després trobaríem els interessos personals de cadascú/a, experimentar i obtenir primeres experiències en relació amb alguna professió, realitzar activitats en conjunt amb persones en el lleure, etc.

– Sol ser un voluntariat que es manté en el temps o més aviat de caràcter temporal?

La durada del projecte en total és de 18 mesos, per la qual cosa et diria que sí, és un voluntariat de continuïtat, exigent i de compromís mitjà/llarg.

Solem dir que la mitjana de dedicació setmanal són unes 4 hores. És cert que el projecte s’inicia amb més intensitat i va disminuint en canviar de fases. Consta de dues fases, la primera és dun any i la segona de 6 mesos.

Un cop es considera finalitzat el cercle, hi ha la fase de “mentia”, un suport telefònic que realitza únicament un/a voluntari/a, dels 5 del cercle, durant els següents 6 mesos a posteriori.

A la borsa de voluntariat tenim persones que porten amb nosaltres tres o quatre anys, persones des de l’inici del programa l’any 2013, d’altres que fan un cercle i decideixen per finalitzada la seva col·laboració, d’altres que participen en diversos cercles i després, demanen un temps de descans per després continuar. El programa s’ajusta a totes les persones i les necessitats, un cop es decideix participar amb la responsabilitat del compromís mínim de temps.

– Podríem parlar d’algun tipus de perfil al voluntariat de CERCLES?

Aquest és un altre dels desafiaments. El perfil per accedir-hi és ser major de 18 anys, disposar de capacitat per crear un vincle de respecte i confiança, compartir els principis bàsics del programa i poder treballar en equip per aconseguir l’objectiu comú, així com acceptar el Membre Central (MC ) i, alhora, discrepar amb el seu comportament, quan sigui necessari. Vull puntualitzar que els voluntaris i voluntàries passen per un procés de selecció força exhaustiu, acreditat des d’Europa.

D’altra banda, ens trobem amb més dones que no pas homes i la mitjana d’edat es troba entre els vint i trenta anys. Una àmplia majoria provenen d’estar cursant estudis o exercir professions de l’àmbit social, psicòlegs/òloges, criminòlegs/gues…

El nostre repte és poder assolir una heterogeneïtat més àmplia, aconseguir més homes, arribar a persones de quaranta o cinquanta anys, i amb diversitat de professions.

– Què diries a les persones que s’estan plantejant ser voluntàries d’aquest projecte?

Els diria que s’animin a venir a conèixer-nos, que és un voluntariat entusiasmador, dinàmic, on a més de satisfer un propòsit personal i contribuir amb la tasca de prevenció comunitària, s’estableixen relacions humanes satisfactòries en un bon clima, properes i fluides, fent que lexperiència sigui única i gratificant.

És un voluntariat que aporta creixement personal i també professional, per si algú busca a més aquesta experiència, on cada persona se sentirà acompanyada i sempre que necessiti, pot comptar amb la supervisió d’un coordinador o coordinadora.

Per les valoracions que rebem de les persones voluntàries a partir d’avaluacions de satisfacció que fem semestralment, i per les experiències repetides d’un gran nombre de persones, és un voluntariat que agrada i complau.

– Vols destacar alguna cosa més de la teva feina?

Esmentar que dediquem gran part del treball a la cura, atenció, escolta, empoderament i formació de la persona voluntària, ja que a més de ser una manera de poder agrair-los el seu compromís i la seva tasca, contribuïm a generar un bon ambient per a tothom. Sense el voluntariat no seria possible.