Després de la formació adreçada als equips de professionals dels centres participants gestionats per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), vam iniciar, concretament el mes de novembre passat, la implementació del sistema d’avaluació informatitzat, desenvolupat amb el suport del Pla Nacional sobre Drogues (PNSD), en el marc de la convocatòria 2022 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (fons europeus “Next Generation”). La valoració que fem de la implementació daquest sistema és molt positiva ja que, a més dels beneficis que implica per a la pràctica habitual dels centres participants, ha permès que puguin treballar i avaluar amb uns criteris unificats.

Al llarg d’aquests mesos, l’avaluació de les persones usuàries dels centres de tractament psicosocial intensiu en drogodependències, s’ha realitzat a través del nou sistema informatitzat, que va ser dissenyat durant 2022-2023, responent a la necessitat de modernització i informatització de els sistemes de recollida de la informació i bases de dades als recursos assistencials.

En aquesta fase de prova, s’ha recollit informació d’un total de 79 persones usuàries del Centre de Dia d’Hospitalet, el Pis Terapèutic “Cosmos”, el Pis Terapèutic “Teodor Llorente”, la Comunitat Terapèutica “Can Coll” i la Comunitat Terapèutica Riera Major, tots ells a Catalunya. Al llarg del procés d’implementació, i amb l’objectiu de garantir l’ús correcte del sistema, s’han resolt, des de l’equip d’avaluació i investigació de FSC, un total de 19 consultes plantejades per part dels professionals dels centres participants.

Cal destacar que el sistema d’avaluació digital implementat permet avaluar diferents àrees de la vida de les persones ateses que poden estar afectades, com a conseqüència de la seva problemàtica. En aquest sentit, el sistema recull informació sobre:

  1. Dades identificatives (nom i cognoms, data de naixement, documentació, etc.).
  2. Dades de contacte (lloc de residència, empadronament, etc.).
  3. Processos datenció de FSC (data dingrés, procedència de la persona usuària, professional referent assignat…).
  4. Familiars o altres persones de contacte.
  5. Consum/Abstinència (tipus de problema, substàncies/conductes problemàtiques, via d’administració, desig intens de consumir, etc.)
  6. Qualitat de vida
  7. Salut física (patologies infeccioses, malalties, conductes de risc…).
  8. Salut psicològica i emocional (depressió i ansietat, impulsivitat, autoestima, entre d’altres).
  9. Relacions interpersonals.
  10. Situació laboral.
  11. Situació formativa.

Així mateix, el sistema està dissenyat per poder reavaluar aquestes àrees en diferents moments temporals durant la intervenció realitzada, amb l’objectiu de valorar els canvis produïts i els resultats obtinguts. D’aquesta manera, es pot orientar la intervenció sobre la base dels resultats assolits, permetent que els equips professionals puguin abordar amb més profunditat els aspectes que presentin més dificultats.

Addicionalment, cal assenyalar que la informatització del sistema d’avaluació ha ofert avantatges rellevants per al procés d’avaluació ja que, en primer lloc, el temps emprat en l’aplicació de l’eina s’ha reduït significativament gràcies a la digitalització.

Un altre avantatge és que el procés de registre de les dades s’ha simplificat (els qüestionaris s’autocorregeixen, per posar-ne un exemple), permetent que es pugui dedicar més temps a altres tasques rellevants associades a la intervenció. Finalment, les dades registrades al sistema es guarden automàticament en una base de dades centralitzada, per la qual cosa se suprimeix la necessitat de transferir de forma manual la informació, cosa que repercuteix en un estalvi addicional de temps i una reducció en el risc de errors.

Com hem assenyalat anteriorment, fins ara s’han registrat dades d’un total de 79 persones, de les quals un 72,15% són homes i un 27,85% dones. Altres dades preliminars analitzades indiquen que el 93,42% de les persones avaluades són de nacionalitat espanyola, i el 6,58% restant d’altres nacionalitats (República Txeca, Equador, Panamà, El Salvador i EUA). Així mateix, de totes, el 8,45% estava en situació de sensellarisme.

Algunes d’aquestes dades s’exposen en unes taules, tot seguit:

Gènere Usuaris/es %   Llar Usuaris/es %
Homes 57 72,15% Persones sense llar 6 8,45%
Dones 22 27,85% Persones amb llar 65 91,55%
Total 79 100% Total 71 100%

 

D’altra banda, cal assenyalar que el 77,78% de les persones avaluades estaven solteres, seguides d’un 9,72% de persones divorciades. A més, es van registrar persones en altres situacions com a separades (6,94%), casades (4,17%) o amb parella de fet (1,39%).

Addicionalment, ressaltar el fet que la major part de les persones usuàries no tenien fills/es, en concret un 65,82% davant el 34,18% que sí que els tenia, sent el percentatge més alt el d’un sol fill/a (20,25%) seguit de 2 fills/es (10,13%) i, finalment, 3 fills/es (3,80%).

Finalment, també es va analitzar quina era l’addicció principal que motivava la demanda d’atenció, i el principal motiu era la cocaïna (amb un 54,39%), seguit de l’alcohol (amb un 31,58%) i el cànnabis ( amb un 5,26%).

Per a altres addiccions, els percentatges van ser residuals. Tot i això, si considerem que alguna persona pot formular una demanda per cocaïna i patir també una addicció a l’alcohol (o viceversa), canvia la perspectiva, en el sentit que presenten dependència de la cocaïna un 38,14% i de l’alcohol un percentatge gairebé igual, del 37,11%. En aquest cas, l?addicció al cànnabis augmentaria fins al 12,37%.

A continuació, ho veiem reflectit a les taules:

Addicció motiu de demanda % Casos d’addiccions diagnosticades(soles o combinades) %
Cocaïna 54,39%  Alcohol 37,11%
Alcohol 31,58% Cannabis 12,37%
Cannabis 5,26% Cocaïna 38,14%
Metanfetamina 3,51% Benzodiazepines 4,12%
Crack 1,75% Crack 2,06%
Joc patològic 1,75% Joc patològic 2,06%
Speed 1,75% Tabac 1,03%
Total 100% Metanfetamina 2,06%
Speed 1,03%
Total 100%

 

Aquestes són algunes de les dades descriptives analitzades fins ara, si bé està previst que les properes setmanes es puguin seguir analitzant la totalitat de les dades obtingudes en el procés d’implementació.

Com a conclusió, podem afirmar que la valoració de la implementació del sistema d’avaluació digitalitzat és molt positiva ja que, a més dels beneficis que implica per a la pràctica habitual dels centres, ha permès que els recursos puguin treballar i avaluar amb uns criteris unificats i, per tant, obtenir dades comparables i fiables, essencials per analitzar l’eficàcia d’aquests serveis.