Miguel Brito és Graduat en Criminologia i Política Criminal, així com Llicenciat en Criminologia per la UB, a més de tenir un Màster en Psicoteràpia Analítica Grupal per la Universitat de Deusto. Està especialitzat en l’àmbit de les addiccions, els delictes violents i l’atenció post penitenciària. Actualment és el coordinador de la Unitat de Suport de CerclesCat i director de les Unitats Dependents d’Alta Intensitat Bàrcino i Baix Llobregat, dirigides i gestionades per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona. En aquesta entrevista, coneixerem millor la tasca que realitza a la nostra entitat.

– Des de quan treballes a la Fundació Salut i Comunitat i què destacaries dels teus inicis?

Vaig començar com a monitor al Centre de Dia d’Adiccions el 2006, encara que ja coneixia amb anterioritat la tasca que exerceix la Fundació Salut i Comunitat. Com a criminòleg, volia poder formar part d’aquest gran projecte i continuar formant-me de la mà de professionals amb tanta experiència. Va resultar ser una etapa molt gratificant i estimulant per a mi, la qual em va permetre explorar diferents àmbits i definir la meva trajectòria professional.

– Quines tasques has realitzat i exerceixes actualment?

Durant aquests anys he tingut l’oportunitat de formar part de diferents serveis que m’han permès créixer professionalment com el Centre de Dia d’Adiccions, el Pis Terapèutic per a població penitenciària o el programa Alcostop, dirigit a persones que havien comès un delicte de trànsit baix els efectes de lalcohol.

El 2015, lideraré la posada en marxa de la Unitat Dependent Baix Llobregat i el 2018, obrim la Unitat Dependent d’Alta Intensitat Bàrcino, un servei dirigit a persones que han comès delictes violents i on treballem per acompanyar-los en la transició del règim tancat a la llibertat condicional o definitiva.

Actualment, superviso ambdues unitats dependents i coordino la Unitat de Suport de CerclesCat, un projecte que es va posar en marxa el 2013 per atendre persones que han comès delictes contra la llibertat sexual i que, per la metodologia de treball que duem a terme, continua sent actualment molt innovador. 

– Com ha estat el procés d’adaptació a la crisi sanitària en aquests serveis? Què destacaries sobre les mesures que vau prendre per evitar el contagi de COVID-19 entre els usuaris?

En primer lloc, vull destacar la feina que es va dur a terme des del Departament de Prevenció de Riscos Laborals (PRRLL) de l’entitat, que ens va oferir unes directrius clares de com actuar a les diferents etapes de la pandèmia. Això ens va permetre poder-les adaptar a la realitat de cada servei i evitar la propagació de contagis entre professionals i usuaris que pogués provocar el tancament temporal d’alguna de les Unitats Dependents.

En segon lloc, la motivació i la predisposició dels equips ha estat clau per adaptar-nos a aquesta etapa de tanta incertesa. Tot i les limitacions a la primera etapa de la pandèmia, continuem atenent diàriament els usuaris a través de reunions virtuals. Era important acompanyar-los i que se sentissin escoltats en un moment on hi va haver moltes pèrdues personals, però també laborals i econòmiques.

La creativitat i la flexibilitat per adaptar-se als canvis, crec que són competències fonamentals per treballar al tercer sector, i la crisi sanitària ha estat una oportunitat per posar-nos a prova i créixer en l’àmbit professional i personal.

– Tot i així, en aquestes circumstàncies de crisi sanitària i econòmica actual, sabem que els resultats de la vostra feina han estat bons. En quin moment esteu ara?

Efectivament, malgrat que alguns programes es van veure afectats pel que fa a l’ocupació per la situació de crisi sanitària, hem pogut continuar treballant per assolir els objectius dels diferents serveis. Un exemple clar són les dades d’inserció laboral que hem aconseguit durant el 2021 a les Unitats Dependents. Tot i que la majoria de persones que atenem no disposen d’experiència laboral prèvia ni de formació específica, el 55% de les persones que van iniciar el seu procés al nostre servei sense feina, va obtenir un contracte laboral.

Actualment seguim treballant per optimitzar al màxim l’ocupació dels nostres serveis i oferir una segona oportunitat a persones que, per la seva història de vida i el seu pas per presó, segueixen sent estigmatitzades i disposen de menys oportunitats. 

– En relació amb activitats realitzades des de CERCLES, projecte que també coordines, què teniu previst fer a curt i mitjà termini, i amb quins objectius?

Un dels nostres objectius per a aquest any és continuar visibilitzant el projecte, i per això, estem treballant en diferents alternatives que esperem es materialitzin properament. Des de la Unitat de Suport, seguim treballant estretament amb l’equip de recerca, el qual està format pel Departament de Justícia, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) i la Universitat de Barcelona, ​​per continuar tenint dades objectives sobre l’impacte de la nostra intervenció i la reincidència. Fins avui, s’han publicat quatre informes d’avaluació de Cercles, que es poden consultar a la web del CEJFE.

 D’altra banda, seguim promovent millores al projecte alineades amb CirclesEurope, que és l’agència registrada d’Associacions Europees de “Cercles de Suport i Responsabilitat”, on participem activament juntament amb la resta de països que també són membres com el Regne Unit o Bèlgica.

– Amb quants voluntaris/es compteu en aquests moments a CERCLES i quines tasques realitzen?

Actualment, comptem amb més de 45 persones compromeses amb els principis de la justícia restaurativa i que creuen en la responsabilitat compartida per protegir la comunitat.

Les persones voluntàries s’encarreguen d’oferir suport emocional a la persona penada en aquesta etapa de transició on es troba. Es tracta d’una etapa delicada, ja que ha de posar en pràctica totes les eines que ha adquirit després del seu pas per presó, en un moment on apareix un estrès emocional més gran, ja que ha de trobar el seu lloc dins de l’entorn familiar i social.

D’altra banda, aquestes persones coneixen molt bé els factors de risc que podrien portar el penat a cometre un nou delicte, així com el seu pla de prevenció de recaigudes, fet que els permet detectar, juntament amb el professional que coordina el Cercle, si hi ha risc de reincidència i anticipar-nos perquè no hi hagi noves víctimes.

Des de CerclesCat, treballem sota dos lemes que hem de tenir present totes les persones que participem al projecte: “No més víctimes” i “No hi ha secrets” i que són punts clau en què pivota el projecte per garantir l’èxit.

 – Quins diries que són els reptes més grans als que us enfronteu aquest any 2022?

La crisi sanitària ha provocat també una crisi econòmica important en alguns sectors laborals i que afecten molt de prop les persones que atenem. Per aquest motiu, ens sembla interessant posar el focus a 3 eixos per a aquest any.

D’una banda, treballar de manera més innovadora i intensiva l’ocupació laboral, avaluant les dificultats amb què es troben els nostres usuaris i continuar treballant en xarxa amb altres entitats del Tercer Sector.

En segon lloc, intensificar la difusió de tots els programes per garantir-ne el bon funcionament i incidir en un canvi d’actitud per part de la societat de les persones penades.

Per acabar, hem de continuar impulsant la gestió de qualitat, la qual ens permet continuar implementant millores a través de l’anàlisi dels resultats obtinguts i establir prioritats en l’execució dels diferents programes.

 – T’agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?

Sí. En aquests moments on torna a aparèixer en el debat públic i polític l’ampliació de la presó permanent revisable, crec necessari que, com a professionals de l’àmbit social, hem de continuar fent pedagogia al nostre entorn per rebutjar mites sobre la delinqüència i la reincidència.

La funció que compleix el voluntariat de CerclesCat, em sembla un exemple, ja que les més de 170 persones voluntàries que han participat des dels inicis del projecte, ha contribuït també que aquest missatge pugui calar al seu entorn més proper, promovent un canvi en la visió que puguin tenir envers les persones que han comès un delicte sexual.

En la mesura que la societat estigui informada sobre la realitat que envolta aquest tipus de delictes, promourà la seva integració a la comunitat i facilitarà el desistiment delictiu. Com va dir Dostoievski, “el grau de civilització d´una societat es mesura pel tracte als seus presos”.