Mª Ángeles Gutiérrez va començar a treballar fa 18 anys a la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Concretament, al Centre d’Assistència de Reducció del Dany de Barranquillas, més conegut com a “narcosala”. Des d’aleshores, la seva trajectòria professional s’ha desenvolupat a l’àmbit d’atenció a persones en situació de drogodependències, tant en entorn de consum, com en pis de tractament, unitats mòbils i centres penitenciaris. Actualment, i des de fa 3 anys, és la directora del Centre de Reducció del Dany de La Cañada Real, servei depenent de la Subdirecció General d’Adiccions de l’Organisme Autònom Madrid Salut de l’Ajuntament de Madrid, gestionat i dirigit per FSC. En aquest centre, també realitza funcions com a treballadora social.
– Què significa per a tu ocupar el lloc de direcció al Centre de Reducció del Dany (CRD) de La Cañada Real?
Em sento molt afortunada de ser on sóc, dirigint un centre amb unes característiques tan peculiars com és el CRD ia l’entorn de La Cañada, amb els seus trets intrínsecs, de vegades difícils de manejar, però que t’ofereixen l’oportunitat de conèixer les persones des d’una perspectiva que no us permeten altres centres ni contextos professionals.
Sens dubte, per mi, després de gairebé 9 anys fora del treball en poblats, aquest repte professional com a directora suposa una oportunitat d’aprenentatge i de coneixement personal en àrees en què, anteriorment, no havia aprofundit com ho estic fent ara.
– A més, al CRD de La Cañada Real fas funcions de treballadora social… Ens agradaria que ens expliquessis quina feina fas des de cada posició.
Sí, a la meva feina, ocupo el lloc de directora i també, sóc treballadora social en aquest centre, l’objectiu del qual és donar cobertura a les necessitats bàsiques de les persones en consum actiu de substàncies que resideixen a La Cañada Real.
Des del meu lloc de directora, les funcions que faig són: direcció i supervisió de l’equip, implementació i seguiment tècnic de projectes de l’alumnat en pràctiques i de persones voluntàries; dirigir en la realització de les tasques des de les diferents àrees; fer processos de selecció, coordinació amb les diferents administracions, garantir el millor funcionament del centre, relació amb proveïdors i treball burocràtic.
Així mateix, oferir atenció als usuaris/es del centre. En aquest sentit, intento garantir que l’atenció, l’acompanyament i el suport que oferim sigui de qualitat i proper. Ja fora del centre, l’assistència a actes i espais de formació i treball, així com la coordinació constant amb l’Administració i altres entitats que formen part important del meu dia a dia a nivell professional.
Com a treballadora social, les meves funcions es basen en l’acompanyament en els processos vitals de cada persona i intervenció amb les persones usuàries que acudeixen al centre amb un enfocament de reducció de danys i basant-nos en un model biopsicosocial: acompanyament social i suport emocional, tramitació de documentació, assessorament i acompanyament per fer tràmits administratius (empadronaments, targeta sanitària, DNI, sol·licitud de prestacions, obertura de comptes bancaris…), derivació a centres d’acollida i centres de tractament, elaboració d’informes socials, atenció familiar, sol·licitud de cites, així com coordinació amb els diferents recursos de la xarxa d’addiccions i de persones sense llar.
– Especialment, què t’aporta la feina social?
M’hi aporta molt. Per mi, el treball social és una tasca privilegiada perquè et permet conèixer vivències, processos vitals, traumes de cada persona; la persona confia en tu, que la puguis acompanyar en aquests processos, i per a mi, això és un regal pel que fa a la intervenció.
Des de la posició de treballadora social, t’has de posicionar des de l’empatia, però també des dels límits, ja que, en algunes situacions, et veus sotmesa a xantatge emocional i manipulació i has de saber manejar aquestes situacions.
– Quantes persones realitzeu funcions com a treballadores socials al centre?
Som dues treballadores socials.
– Amb quins altres perfils professionals compteu al servei?
A més, l’equip professional està integrat per un psicòleg i quatre monitors.
– Tornant a les teves funcions com a directora del centre, què diries que més et satisfà?
El treball de direcció a La Cañada Real és una feina molt de “aquí i ara”; existeix, per descomptat, una planificació de tasques des de la direcció que ocupo, però el gruix del treball és intervenir en les situacions diàries que es plantegen: intervenció en crisi, demandes concretes, assessorament, resolució de conflictes, dubtes, coordinacions, intervenció en situacions de violència, medicació amb altres agents socials de lentorn, etc.
Aquestes particularitats i imprevistos em permeten seguir aprenent i manejar-me en situacions d’urgència, alhora que requereixen una revisió tècnica permanent que faig per assegurar el rigor metodològic de les intervencions.
– Quina ha estat la situació més difícil a què t’has enfrontat des que ocupes el lloc de direcció?
Des que vaig començar a treballar amb persones que tenen un consum per abús de substàncies, la gestió més complexa és la duresa i complexitat de les històries de vida que comporten, sostenir aquests “nivells” de patiment és exigent, professionalment parlant.
Així mateix, situacions d’especial duresa viscudes al poblat, com és la situació de dones embarassades, en què s’efectua una retirada del menor.
D’altra banda, allò relacionat amb la mort d’alguna persona usuària. El fet d’haver de comunicar-ho a la seva família ha estat molt dolorós.
– Com t’organitzes per fer compatibles les tasques de direcció, juntament amb les de treballadora social?
Recordo que, quan vaig començar a treballar com a directora i treballadora social al CRD, no volia que se’m quedés gens pendent per al dia següent. Al principi, la sensació és que no arribes, et qüestiones si ho estaràs fent bé perquè, al capdavall, estàs aprenent a funcionar en un lloc nou per a tu.
Amb el temps, vas aprenent a prioritzar les tasques que és imprescindible fer cada dia, delegas i posposes coses que no són tan prioritàries. Tot i així, m’agradaria poder tenir més temps per dedicar a les persones que atenem. Sempre que tinc algun dia o estona més distès, m’agrada molt compartir un cafè amb una xerrada i intervenir-hi, sense presses i sense haver de controlar tant els temps perquè em doni temps a fer tota la resta.
– Explica’ns un dia a la teva feina.
El nostre centre està ubicat en allò que es coneix com l’esplanada de Valdemingómez, on arribem amb un vehicle de Madrid Salut. El centre s’obre a les 10:00 hores, però des d’una estona abans ho posem tot a punt per a l’obertura.
Normalment, estic amb un altre company al lloc de la porta, atenent totes les persones que vénen i donant-los accés al servei que requereixen o atenció a la porta, en el cas d’aquelles persones que no són perfil de la tasca que es realitza a el centre; combino aquesta tasca amb el treball de despatx que m’ocupa gran part de la jornada (trucades telefòniques, paperassa, reunions en línia…). A estonetes, dono suport al menjador, pati, bugaderia i sala morada per fer intervencions in situ ; i, quan és necessari o possible, surto a l’esplanada per fer intervencions al carrer.
El meu despatx sempre és obert perquè les persones em sentin propera i amb confiança de poder plantejar-me qualsevol dubte, proposta o queixa. Des d’aquesta posició, tinc el privilegi que altres persones comparteixin amb mi els seus processos vitals i me’n facin partícips.
– Per acabar l’entrevista, quina percepció creus que té la societat de la vostra feina en reducció del mal?
En general, la societat té una imatge molt negativa del col·lectiu de persones drogodependents en situació de carrer, ja que acostuma a estar associat a delinqüència i altres problemàtiques socials. Crec, a més, que una gran part de la societat que no treballa amb aquest col·lectiu no acaba d’entendre què és la reducció de danys.
Moltes persones m’han arribat a dir que “els ajudem a drogar-se”, que no caldria ajudar aquestes persones, que si no em fa por la meva feina, etc. Altres persones tenen una visió des de la pena… Sempre ha estat un col·lectiu molt qüestionat i prejutjat perquè la societat se centra en les conseqüències socials derivades del consum, però no s’atura a entendre el perquè de les addiccions, no coneix les històries de vida que donen moltes respostes a l’aparició i el manteniment de l’addicció. Gust o no, les drogues existeixen i existiran, formen part de la societat i tenim obligació de donar resposta a les necessitats de les persones addictes.