Emocionant celebració del 20è Aniversari del CAI d’Alacant ambientada amb la banda de música del centre

El 16 de juny passat, vam celebrar la vintena Jornada de Fogueres del Centre d’Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d’Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC).

Després de dos llargs anys de restriccions sanitàries i socials, i amb motiu de les Fogueres de Sant Joan (Les Fogueres de Sant Joan), popular festa alacantina que gaudeix d’una llarga tradició festera, tant professionals com participants del centre no van dubtar a reunir-se i vestir-se de festa per llançar-se juntes i junts a la celebració d’aquest dia, particularment especial per dues raons, les circumstàncies sanitàries que ens antecedeixen, d’una banda, i l’imminent 20è aniversari del CAI de l’altra.

La temàtica escollida per a aquest any va ser el “20 Aniversari”, representat per un gran pastís decorat amb el mateix número i una maqueta del propi centre a dalt del monument.

La jornada es va celebrar en horari de matí, i així es va poder gaudir d’un esplèndid sol que va il·luminar la celebració de l’esdeveniment. En representació de l’Ajuntament d’Alacant, van acudir la cap del programa d’Inclusió Sociolaboral, María López Colmena, i Enrique Sánchez, com a cap actual del servei d’Acció social i Família, que van dedicar unes breus paraules d’acollida a les persones presents.

Les fogueres amigues que van assistir a l’acte, així com organitzacions de la Xarxa d’Entitats de Persones sense Llar d’Alacant (REAPSHA) i altres associacions de caràcter social convidades amb què habitualment es treballa com Cris Ciutat Jardí, Adiem o Solco, van poder gaudir de un entretingut programa d’activitats que va oferir, entre d’altres, el delit d’un breu concert orquestrat per la banda de música del CAI, banda conformada per les i els participants del taller de música que es desenvolupa a les instal·lacions del centre.

Com a part sine qua non de les jornades, el cos de bombers/es no va poder faltar, que, entre càntics i aclams, van aconseguir apagar les flames de la foguera que amb tant d’afecte les i els participants del centre van estar construint durant mesos. Després de la tradicional cremà i, com no podia ser d’una altra manera, les entitats i organitzacions convidades van poder gaudir d’un petit i refrescant aperitiu en espais habilitats amb ombra i platets, entre els quals no podien faltar les típiques coques amb tonyina” (“ coques amb tonyina”).

D’altra banda, cada any es realitza un llibret (llibret), en què es mostra el perquè i el com de la construcció. Aquest any, a més, es van realitzar entrevistes a les i els professionals que porten al CAI des del seu inici, incorporant-se alguns fragments de les mateixes a aquest llibret.

Uns fragments que també volem compartir en aquesta notícia.

Quan se’ls va preguntar sobre els canvis en aquests 20 anys, van contestar:

• “Sí que n’hi ha hagut molts, tant en metodologia, en forma de treballar, en companys, treballadors, directors/es del centre que han passat… hi ha hagut molts canvis”.
• “Conforme anava passant el temps, anàvem adquirint l’experiència en el treball amb les persones, doncs anàvem canviant, anàvem corregint algunes coses per poder millorar el servei, i sí que és veritat que, avui dia, encara seguim canviant coses amb el fi de millorar, perquè bé és un centre que està en constant moviment…”.
• “Canvis quant a persones i canvis quant a funcionament perquè ens hem hagut d’anar adaptant-nos a les diferents realitats que ha anat tenint el col·lectiu de persones sense llar, el perfil de persona sense llar ha canviat durant aquests vint anys”.

Quant a millors moments quan se’ls va preguntar, aquestes van ser les respostes de les i els professionals que van estar als inicis del CAI:

• “Per mi, un moment bonic és quan una persona entra aquí amb certes necessitats, i tu veus el procés d’aquesta persona, com en treballar amb ella va canviant fins a la data de la sortida, aleshores quan arriba la data de la sortida d’aquesta persona persona, t’adones de la feina que s’ha fet. Per mi, veure aquell moment de la sortida, pensat en el moment de l’entrada, és un moment bonic quan la persona se’n va i se’n va contenta…”.
• “Moments molt bonics, molt gratificants i que et carreguen també una mica les piles per seguir endavant, són quan has ajudat algú durant aquests vint anys i en qualsevol esdeveniment, a qualsevol lloc, et veuen pel carrer i els veus que hi són bé, estan fent una vida normalitzada i que han superat una sèrie de dificultats i problemes que tenien”.
• «A mi, les jornades, les fogueres, les jornades esportives i totes aquestes coses m’agraden un munt, crec que calen, vénen bé i són moments molt bonics”.

Finalment, el CAI en una paraula, tal com ho van expressar en aquestes entrevistes, és:

• “Evolució”.
• “Esperança”.
• Un oasi enmig d’un desert.
• “Inclusió”.

Finalment, considerant la participació activa com un dels elements clau en els processos d’inclusió social, tots ells van destacar la importància de la celebració d’actes d’aquesta índole per iniciar, mantenir i augmentar la participació en el teixit social comunitari de les persones i/o col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat o d’exclusió social, fomentant així la creació de xarxes primàries de suport, la integració i el sentiment d’arrelament a la comunitat de les persones amb qui es treballa.

Des d’aquest espai de notícies, volem felicitar cadascun dels professionals que han fet possible aquests 20 anys de vida del CAI d’Alacant.