Entrevista a Sònia Fuertes (FSC), vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya

Sònia Fuertes és Subdirectora de l’Àrea d’Inclusió Social de FSC, i ens representa a ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social). Al seu torn, representa a ECAS a la Junta Directiva de La Taula, i actualment n’és la seva Vicepresidenta. Parlem amb la Sònia dels objectius de La  Taula, els seus èxits i les dificultats organitzacionals i personals d’aquesta tasca.

Avui entrevistem a la nostra companya Sònia Fuertes. Sònia és Educadora Social i Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació, amb Postgrau en Ciències Polítiques. Grau en Funció Gerencial en les ONG. Ha participat en diversos espais i xarxes com ara Fòrum de Salut Mental, Encaix, Comitè 1er de Desembre, i les plataformes estatals ASECEDI i UNAD. Treballa a FSC des de que aquesta encara funcionava sota la denominació d’ABS, Associació Benestar i Salut. Es va incorporar al nostre Centre de Dia de d’Addiccions ubicat a l’Hospitalet de Llobregat des de la seva creació el mes de maig de 1990. Des d’aleshores ha estat directora d’aquest centre i coordinadora de diversos programes, i posteriorment, des del 2009, Subdirectora de l’Àrea d’Inserció Social de la Fundació.

Avui volem parlar especialment amb ella de la tasca que desenvolupa com a Vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector de Catalunya

Sònia, quan de temps fa que vas ser escollida com a vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector de Catalunya?

La actual junta directiva de la Taula va ser escollida el 16 de juliol de 2015 per un mandat de tres anys, fins al 2018. Els càrrecs es van designar amb posterioritat, a la primera reunió que vam mantenir, al setembre. Ostento el càrrec de vicepresidenta, la coordinació del grup de pobresa i inclusió i la representació a EAPN  Espanya (European Anti Poverty Network) on la Taula forma part de la Comissió Permanent.

FSC està present a la Taula mitjançant diverses federacions a les que pertany (de drogodependències, salut mental, tuteles, inclusió social, comunitats terapèutiques, etc.). Tu per quina via participes a la Junta?

En el meu cas represento a ECAS a la Taula. ECAS, Entitats Catalanes d’Acció Social, és una federació que agrupa més de 100 entitats i que engloba temàtiques com la pobresa, la inserció laboral, la immigració i l’àmbit de l’execució penal entre d’altres. És una federació molt activa, amb un alt nivell de participació, de transferència de coneixement i d’incidència política. El nostre objectiu és sumar esforços i vehicular-los per afavorir la inclusió, fer efectius els drets de les persones i promoure la ciutadania plena.

Per cert, què és exactament la Taula del Tercer Sector? Quantes federacions o entitats en formen part?

La Taula va néixer l’any 2003 sota la forma jurídica d’associació. Actualment agrupa 35 federacions que aglutinen aproximadament a 3.000 entitats socials no lucratives. Aquestes entitats són associacions, fundacions, cooperatives d’iniciativa social i empreses d’inserció, que comparteixen l’objectiu de lluitar pels drets socials, parant especial atenció a situacions que poden comportar exclusió i que poden afectar a col·lectius diversos com ara infància i família, joves, persones immigrades, gent gran, discapacitats psíquics, físics i sensorials, drogodependents, persones amb dificultats per accedir a un lloc de treball, persones sense sostre, etc.

El nostre objectiu és avançar cap a una societat amb menys desigualtat i menys pobresa. Això va ser especialment assenyalat en el darrer congrés del passat més de juny,  “Créixer socialment”.

Per què parlar de tercer sector enlloc de parlar de sector no lucratiu? No es pot confondre això amb els sectors tradicionals de l’activitat econòmica primari, secundari i terciari (serveis)?

Anomenem tercer sector a totes aquelles activitats que no corresponen a l’àmbit del mercat i tampoc a  l’àmbit governamental. Aquests serien els dos sectors “de referència” a la nostra definició. Per tant, la independència en les nostres accions pel que fa a l’acció dels diversos governs i la manca de lucre són els trets definitoris més importants. Entenem que aquesta confusió actualment està “força superada” en la mesura que hem fet del nostre un sector present a la societat i als mitjans de comunicació, aspecte que ha afavorit un millor coneixement del mateix.

Quina ha estat la trajectòria de la Taula des de la seva creació, vull dir, les seves fites principals?

En els darrers anys, la incidència de la Taula en les polítiques socials i en el conjunt de la ciutadania és més que notable. El ressò mediàtic de les seves actuacions i la participació activa en la identificació de necessitats i disseny de propostes és actualment incontestable.

Hem aconseguit incidir en les condicions de la concertació i contractació públiques (treballant conjuntament amb la Confederació, que és la patronal del tercer sector), impulsar el debat al voltant de temes d’interès pel sector (amb Jornades i amb els diversos Congressos), participar d’espais d’incidència política (en grups de treball formals amb l’Administració, amb reunions amb els diversos partits polítics)…

Al meu parer l’èxit més rellevant és que actualment la Taula té incidència en les polítiques socials, col·labora en el seu disseny i denuncia aquelles situacions que comporten o legitimen la desigualtat en les nostres societats. És un actor reconegut per la seva expertesa i amb capacitat per introduir canvis. Els debats al voltant de polítiques d’ocupació, promoció del lleure, rendes de ciutadania, habitatge entre d’altres  han estat sovint liderats des d’alguna Federació i “amplificats” i recolzats per la Taula aconseguint compromisos concrets per part dels diferents governs.

Actualment, quins són els objectius principals de la Taula a curt i mig termini? Què s’està fent?

Dels objectius que ens plantegem destacaria dos de tipus social: aconseguir un model polític i econòmic socialment més just, que compti amb polítiques predistributives, i avançar cap a un sistema de benestar més avançat que l’actual. I, en l’àmbit del Tercer Sector, volem que aquest sigui més reconegut i influent,  que cooperi de forma més intensa i eficaç amb les administracions públiques, que les entitats siguin més eficients i innovadores, i que la Taula com a tal s’articuli millor internament i amb altres institucions del sector.

En una situació tan complexa com la que vivim, amb una crisi econòmica interminable d’una banda i la situació específica de Catalunya de l’altra, què pot aportar i com s’ha de moure una plataforma com aquesta?

En un moment com aquest pensem que és molt important promoure i lluitar per més i millors polítiques socials. Per tant,  és molt important la incidència política, la sensibilització ciutadana i la col·laboració amb altres agents socials. Donar dades, promoure propostes, impulsar l’avaluació de polítiques…  Tots aquests aspectes són complementaris i necessaris.

En una clau més personal, què t’està aportant aquesta experiència de vicepresidir la taula? 

Considero que el treball en xarxa et proporciona un coneixement del tercer sector d’una manera àmplia i et facilita comprendre millor les especificitats de cada àmbit d’actuació. M’atreviria a dir que és un exercici de generositat i humilitat alhora, on es fa imprescindible la capacitat d’escolta i la disposició vers un lideratge compartit. La idea d’equip és una de les idees clau. En aquest sentit és molt important defugir els personalismes i allò que podríem anomenar la “satisfacció narcisista” i entendre que es tracta de promoure i conèixer el que ens uneix, el que compartim, alhora que som capaços de respectar el que ens diferencia.

 Quin nivell d’esforç et suposa? Com ho compagines amb la teva feina diària a la fundació?

El primer error a considerar és creure que aquest és un exercici en solitari. La representativitat és sempre atorgada des d’una organització i és per tant una tasca d’equip. La meva representació a ECAS com Fundació Salut i Comunitat i a la Taula com ECAS es sostinguda també pels companys i companyes tant d’una organització com de l’altra. Ara bé, sempre hi ha una part de feina que s’incrementa i que habitualment corre a compte del propi temps personal. És inevitable que així sigui. La preparació de reunions, la lectura de documents, la redacció de propostes… Totes aquestes activitats passen a desenvolupar-se en moments com el cap de setmana. Aquí, com a factor positiu podríem parlar de l’alt nivell de compromís que algunes organitzacions (i persones) tenen i que ens permet avançar. Ara bé, hem de ser crítics també pel que fa a la sostenibilitat d’aquests encàrrecs. Atesa la seva inqüestionable importància potser haurem de veure altres fórmules. Aquest és un debat incipient.

A moltes comunitats autònomes no existeix una iniciativa com la de la Taula. Què creus que caldria fer si no hi ha Taula, caldria inventar-la?

Cada territori té els seus temps i aquests venen donats per raons històriques i d’articulació de les pròpies entitats. Ara mateix, EAPN Espanya agrupa diverses organitzacions de tot el territori i el mateix passa amb la Plataforma del Tercer Sector. En aquestes organitzacions s’agrupen tant els territoris com organitzacions de caire estatal (Càritas, Creu Roja, CERMI, ONCE….). Un dels reptes és, un cop més, trobar un espai on tothom es pugui sentir reconegut i no establir una relació de “competència” per assolir més protagonisme (aquesta és una manera ràpida de reduir un tema molt més complex).

Sònia, et desitgem molta sort i encert en aquesta tasca

---

[framed_box width=”” minheight=””]
Objectius de la Taula pel període 2015-2018

1. Un model polític i econòmic socialment més just

Defensarem les transformacions necessàries de l’actual model polític i econòmic perquè esdevingui socialment més just, equitatiu, solidari i cooperatiu, i perquè compti amb polítiques predistributives més eficaces per actuar sobre les causes estructurals, prevenir la reproducció de les desigualtats i garantir la igualtat d’oportunitats.

2. Un sistema de benestar més avançat

Proposarem l’enfortiment legal dels drets socials, i una major inversió en programes i serveis públics universals per augmentar l’eficàcia redistributiva del nostre sistema de benestar i la seva capacitat per garantir i fer efectius els drets de tots els ciutadans.

3. Un Tercer Sector Social més reconegut i influent

Impulsarem els valors, la visibilitat i el discurs públic del nostre sector per guanyar suport social, reconeixement institucional, capacitat d’incidència i un major reconeixement de la contribució de les entitats socials de Catalunya al progrés social, l’aprofundiment de la democràcia i la millora dels serveis públics.

4. Una cooperació més intensa i eficaç amb les Administracions Públiques

Promourem i defensarem una aliança més estreta i eficaç del Tercer Sector Social amb les Administracions Públiques, un model de governança en el qual el nostre sector hi adquireixi un lloc més actiu i preeminent, i un sistema de cooperació per a la prestació de serveis públics més eficient.

5. Unes entitats i un sector més eficients i innovadors

Defensarem un marc legal, laboral, jurídic i de finançament que faciliti i enforteixi l’activitat de les entitats del Tercer Sector Social, i impulsarem la millora contínua de les entitats i l’eficiència i la innovació del sector en àmbits estratègics per donar un millor servei a la societat.

6. Una institució capaç d’assumir els nous reptes

Impulsarem l’enfortiment de les capacitats de la Taula, una millor articulació amb les altres institucions del sector i l’aprofundiment de la participació interna, a fi que pugui assumir les línies estratègiques de la institució i els nous reptes que les entitats del sector ens plantegen.

[/framed_box]