Es presenta a Castelló el “I Estudi de Persones sense Llar” en el qual ha col·laborat activament la Fundació Salut i Comunitat

Diferents organitzacions socials, entre les quals es troba la nostra entitat, l’Ajuntament de Castelló i la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana ha realitzat aquest primer estudi que detalla la realitat de les persones sense llar, a la ciutat de Castelló. El treball es va presentar el passat dia 24 de novembre, en vigílies de la celebració del Dia de les Persones Sense Llar.

L’estudi mostra la situació d’exclusió residencial a Castelló, a partir de la recollida de dades intensiva realitzada la nit del 20 al 21 d’octubre de l’any passat en els recursos residencials específics per a persones sense llar i entre les persones que es trobaven al carrer .

Durant aquesta nit, voluntariat i personal laboral de les diferents organitzacions promotores de l’estudi, repartits per equips i zones, van entrevistar a un total de 74 persones.

Es va localitzar a 135 persones sense habitatge, de les que 21 (el 15%) viuen al carrer i altres 114 (85%) utilitzen recursos assistencials (centres d’acollida o albergs).

Les conclusions que es desprenen d’aquest estudi són les següents:

• La situació d’exclusió residencial afecta majoritàriament a homes (72%), si bé el nombre de dones exposades a aquestes circumstàncies està augmentant. En el cas de les dones, aquesta situació sovint està relacionada amb la violència de gènere. Les dones que viuen al carrer solen ser víctimes de la mateixa causa de la situació de desprotecció que viuen.
• D’altra banda, l’edat més freqüentment trobada entre les dones que pateixen exclusió residencial és 60 anys. Es tracta de persones que podrien accedir a recursos residencials però que no ho fan.
• Percentualment es localitza en aquestes circumstàncies a un nombre de persones estrangeres tres vegades superior al total de persones censades. Això porta a la Taula Tècnica que ha elaborat aquest estudi a establir la hipòtesi que les persones estrangeres tenen més possibilitats de patir greu exclusió residencial en comparació amb les espanyoles.
• Es comprova a més que hi ha un alt percentatge de persones estrangeres que no estan empadronades a Castelló, però que pernocten en els seus carrers. Aquesta manca de padró pot ser un factor d’exclusió en aquells casos de residència permanent a la ciutat, ja que no permet exercir drets de ciutadania.
• El percentatge de persones que fa més d’un any a Castelló i que no té empadronament ascendeix al 44%.
• La majoria de les persones enquestades residien a casa pròpia abans d’arribar a la situació de carrer. Això porta a la Taula Tècnica a valorar la necessitat de promoure mesures per prevenir i pal·liar aquestes situacions.
• Les persones sense llar pateixen freqüentment violència quan es troben en situació de carrer. De les persones enquestades, el 55% ha estat víctima d’insults o amenaces; el 48% de robatoris; el 31% ha estat estafat o estafat, el 12% ha patit agressió física i el 5% agressió sexual durant la seva situació de carrer.
• La majoria dels enquestats (un 79%) compta amb algun tipus d’estudis. Això trenca amb l’estereotip de persones sense estudis en situació de carrer.
• Un 17% de persones enquestades no té accés al dret universal a la salut. Això incrementa la seva vulnerabilitat tenint en compte que les persones en situació de sense llar pateixen un major deteriorament de la seva salut física i mental. En molts casos aquest dret es perd per falta de padró;en altres per la impossibilitat d’aconseguir la documentació exigida, en el cas de persones estrangeres. La Taula Tècnica considera que es requereixen fórmules que permetin que aquestes persones tinguin accés al sistema sanitari públic. Un 25% no rep tractament per les seves patologies. El motiu és no poder fer front al cost dels tractaments, problemàtica recollida per les entitats del Tercer Sector i que requereix d’una proposta que permeti l’accés als tractaments a les persones sense recursos.
• En relació amb el consum d’alcohol, tabac i altres drogues, en comparar les dades de l’estudi amb els de l’última enquesta estatal EDATS, es troben taxes superiors de consum en les substàncies cocaïna i heroïna (en tots dos casos quadruplicant la taxa de l’enquesta estatal). No obstant això, en el cas de l’alcohol, la taxa obtinguda entre les persones enquestades se situa 27.6% punts per sota de les dades ofertes per l’enquesta EDATS.
• El 13% de les persones enquestades declara tenir algun trastorn mental. Es tracta del percentatge més alt de patologia registrada, segons les enquestes (el segueixen amb un 8% les malalties del sistema circulatori i amb un 9% les lesions osteoarticulars o fractures).

Finalment, la Taula Tècnica proposa l’establiment d’una Estratègia autonòmica Integral per a Persones sense Llar que faciliti un marc adequat per al disseny d’una estratègia local. Aquesta estratègia serviria d’orientació al treball d’acompanyament a les persones sense llar ia les mesures polítiques/estructurals/socials necessàries per fer-ho.

Aquest pla autonòmic es contempla més com una eina per harmonitzar les actuacions de les administracions locals i les entitats del Tercer Sector. L’estratègia hauria de desenvolupar aquells àmbits de l’Estratègia Nacional que competencialment li corresponen (polítiques socials integradores i integrades d’habitatge, ocupació, etc., que garanteixin la prevenció i ofereixin un sistema plural d’allotjament; el desenvolupament de recursos de baixa exigència i contacte de qualitat, que minimitzin el temps al carrer i garanteixin els drets dels ciutadans/es que es troben sense llar, etc.).

A més, es proposa que es potenciï el treball iniciat a nivell local mitjançant la Taula Tècnica de Persones sense Llar per seguir avançant en l’establiment de xarxes, sinergies i intercanvi d’experiència i coneixement. D’altra banda, es considera fonamental implicar la Taula en altres àrees de l’Administració competents en la problemàtica per a una intervenció integral a Castelló, com poden ser habitatge o sanitat.