Un dels trets més característics de la nostra societat és l’envelliment de la població, però la realitat de la gent gran és molt diversa. Amb excessiva freqüència s’associen els conceptes de dependència i discapacitat amb grans, com si aquells fossin acompanyants inevitables d’aquests últims, però això no sempre reflecteix la realitat.
El “II Pla Internacional d’Acció sobre Envelliment” (Nacions Unides, 2002) estableix la lluita contra els estereotips i imatges negatives sobre la vellesa i l’envelliment com a objectiu fonamental. Per la seva banda, l’Organització Mundial de la Salut ha insistit reiteradament en la importància d’estimular imatges no-edadistas (discriminació de les persones majors en funció de l’edat), especialment en els àmbits que més els afecten, salut i serveis socials.
El llenguatge utilitzat per referir-nos a la gent gran mereix ser analitzat amb deteniment i examinar com les imatges socials poden ser considerades com una limitació per a un envelliment satisfactori.
La valoració dels diferents termes com ara «vell», «ancià», «Tercera Edat», «grans» pot ser diferent, segons l’IMSERSO. D’acord amb diferents estudis realitzats a Espanya, «vell» és un terme pejoratiu; «Ancià» és denominador d’una persona molt gran fràgil; «Tercera Edat» es refereix a persones en situació d’atenció o d’oci i esplai i, finalment, «persona gran» sembla ser el més neutre i forma part del vocabulari «políticament correcte», seguint les recomanacions de l’ONU.
Altres organismes, estatals en aquest cas, consideren també com a adequat i neutral l’ús del terme “persones d’edat avançada”, ja que tampoc en ell hi ha càrrega ni valoració de cap tipus.
Seguint amb les recomanacions de l’IMSERSO, l’ús dels termes “envelliment” i “vellesa”, projecta una imatge contraposada; mentre el primer suposa un procés carregat d’expectatives i vitalitat, la “vellesa” suposa un estat irreversible i altament negatiu. La substitució del concepte “vellesa” pel de “envelliment” avança un canvi cap a una imatge social i cultural més dinàmica de la gent gran.
D’altra banda, se solen utilitzar adjectius polars que impliquen una generalització de condicions negatives sobre la vellesa com «dependent», «malalt» i «trist», afegint la condició de «ociós», tenint en compte que la gent gran solen estar definides, precisament, per la seva condició de jubilats/es. Aquests adjectius responen a generalitzacions de condicions i circumstàncies que ocorren en la vellesa, però que no apareixen majoritàriament en tota la gent gran.
Cal assenyalar en positiu, segons l’IMSERSO, que les imatges negatives han disminuït en els últims anys, i parlen a favor d’una visió més favorable de la gent gran, gràcies a polítiques que han calat en la societat i que, per tant, han seguir implantant. Així, davant d’una imatge de dependència, malaltia i incompetència, cada vegada té més pes una altra de saviesa, serenitat, bon consell i experiència.
Conseqüentment, a nivell lingüístic, seria desitjable utilitzar termes «neutres» que descriguin al col·lectiu. També, tractar d’eliminar, en la mesura del possible, l’ús de termes globalitzadors relacionats amb l’aspecte més negatiu de l’estereotip («vell», «ancià», «avi»), segons recomana l’IMSERSO.
En aquest sentit, evitar expressions amb connotacions paternalistes o infantilizadoras com “avis/es” que, encara que solen ser enunciades amb intencionalitat afectuosa, xoquen amb una concepció de la persona gran adulta i amb capacitat d’autodeterminació.
Una imatge real i positiva de la gent gran i l’envelliment contribueix a una millor qualitat de vida. En aquest sentit, segons afirmen alguns autors, el més important de l’envelliment, el veritable repte de l’augment de l’esperança de vida, és aconseguir una autèntica qualitat de vida de la gent gran que els permeti mantenir l’activitat i la independència, en la mesura del possible.
Aquest article té una versió més àmplia en la qual s’aprofundeix una mica més en la temàtica. Es pot descarregar a través d’aquest enllaç:
[button size=”medium” align=”left” link=”https://www.fsyc.org/wp-content/uploads/Estereotipos-vejez-lenguaje.pdf” linkTarget=”_blank” nofollow=”true” icon=”download” icon_color=”#ffffff”]Enllaç a article complet[/button]