Em dic Juan Almiñana i fa 21 anys que treballo com a Tècnic Auxiliar Educatiu (TAE) al Centre d’Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d’Alacant, de titularitat municipal. És un servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). 

Tot i que ja he fet 51 anys, des de fa 41 sóc practicant de karate. Aquesta disciplina ha estat la meva guia, el meu refugi i m’ha ajudat a ser la persona que sóc actualment. Al costat de la meva professió, puc dir que és la meva raó de ser, el meu propòsit de vida. A més, amb el karate aconsegueixo alliberar l’estrès i les tensions acumulades, després de llargues jornades laborals amb el col·lectiu que atenem en aquest servei, les persones sense llar.

El karate és la meva vàlvula d’escapament i una manera de cuidar la meva salut física i mental. D’aquesta manera, puc donar la meva millor versió a totes les persones que m’acompanyen en aquest recorregut vital, tant a nivell personal com laboral.

Crec tant en els beneficis d’aquesta disciplina que, des de fa més d’un any, una companya i jo, vam posar en marxa al servei el taller “El karate com a alternativa saludable d’oci i temps lliure”. En aquesta activitat, intentem transmetre als participants del servei tècniques de creixement personal, a més d’ajudar amb això a alliberar l’estrès que pateixen per les seves situacions personals.

A més, he de dir que des del principi aquest taller va ser acollit amb molt d’entusiasme. Hem rebut diverses cartes de felicitació i agraïment per part dels participants, sentint-nos molt recompensats i amb ganes de seguir amb aquesta iniciativa.

Després d’expressar el que significa el karate per a mi, és just comentar-vos i posar en valor el següent:

El passat mes de juliol, la Federació Espanyola de Karate Kyokushinkai, em va seleccionar com a mestre adjunt del curs internacional a realitzar a Dinamarca al setembre.

Em vaig sentir feliç, afortunat i molt il·lusionat de tenir aquesta gran oportunitat. Això sí, quan vaig revisar les meves planetes de treball, tot es va ensorrar. Em vaig adonar que coincidia amb els meus torns i ja havia esgotat els meus dies d’assumptes propis i de vacances.

Vaig quedar desolat, perdria una gran oportunitat en la meva carrera esportiva, una experiència vital i personal única esperada durant molts anys… Tot i que ja havia participat com a alumne en multitud de cursos internacionals, mai no havia tingut l’oportunitat de fer-ho com a mestre.

Tot i això, li vaig comentar a Iván Antón (director del CAI), el qual, sense dubtar-ho, va veure la manera, juntament amb els meus companys/es de FSC, de cobrir els meus torns perquè jo pogués complir aquest somni tan desitjat.

D’aquesta manera, el dia 31 de setembre vaig volar cap a Dinamarca i vaig participar com a mestre al curs internacional de karate. Va ser una experiència molt bona per a mi.

Estic feliç de treballar en una entitat com la Fundació Salut i Comunitat que facilita la conciliació laboral i personal perquè puguem complir els nostres somnis. Amb això, aconsegueix que treballadors/es com jo puguem trobar l’equilibri que ens permeti fer amb més qualitat el nostre “treball social”.

En aquest sentit, considero que cal estar bé amb un mateix per poder estar bé amb els altres i, així, exercir millor les teves funcions laborals. No puc estar més agraït a l’equip professional del CAI d’Alacant, cosa que us volia compartir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.