Estratègies plantejades al servei d’acompanyament SAVA per suportar el Nadal de les persones usuàries

El servei d’acompanyament per a la vida autònoma (SAVA) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és un projecte basat en l’acompanyament educatiu per a persones de la província de Barcelona que tenen voluntat de seguir abstinents (i treballar les recaigudes, si les a) al seu entorn quotidià: casa, barri, o altres dispositius públics, amb els quals entren en contacte de forma habitual. És el cas de centres cívics o biblioteques. El servei està destinat a persones que tenen conductes addictives i que han estat o estan en tractament, bé sigui residencial o ambulatòria. 

L’equip professional que realitza els acompanyaments, estableix una relació estreta amb la persona usuària, ja que, d’alguna manera, s’integra a la seva quotidianitat en dur a terme els acompanyaments als espais que aquesta freqüenta. En aquest sentit, des del servei, es dóna suport a les persones usuàries en situacions habituals de la vida quotidiana.

Com és sabut, per a algunes persones el Nadal és una època especialment difícil, ja que implica duels, solitud, conflictes familiars… i no és diferent per a les persones que estan en tractament d’addiccions, encara que amb algunes particularitats.

Testimonis com el de Manu, Susana, Ana i Ramón, usuaris d’aquest servei, així ens ho fan veure, explicant-nos com viuen i que suposen aquests acompanyaments. «He pogut aturar una recaiguda en explicar a l’educadora els pensaments que tenia», afirma Manu.

Per la seva banda, Susana sosté que «el Nadal és una època complicada per a mi, m’he sentit acompanyada per l’educador i ho he pogut portar una mica millor” i l’Anna ens explica que «l’educador sempre m’ajuda en dies difícils, em recorda que he d’activar les meves estratègies i no abandonar-me».

Finalment, Ramón manté que «tot i que aquestes dates nadalenques sempre m’han agradat, em va molt bé disposar d’aquests acompanyaments com a recordatori per no abaixar la guàrdia».

Andrea Meana, coordinadora del servei SAVA a la Fundació Salut i Comunitat, afirma que “no només es poden trobar en una situació en què la soledat es faci més patent que durant la resta de l’any (en trencar els llaços amb antigues amistats de consum) , aquest és un sentiment compartit per moltes de les persones usuàries), també augmenten les situacions de risc exponencialment”.

Així mateix, assegura que “el Nadal és una època de l’any en què el consumisme en general, ja sigui comprant objectes, consumint alcohol o comprant loteria, posa les persones amb conductes addictives en situacions difícils de gestionar. Els estímuls externs funcionen com un disparador a nivell intern en forma de ganes de comprar, records de consum, i/o pensaments relacionats amb la seva conducta o substància problemàtica”.

Per això, al SAVA s’han plantejat estratègies per mitigar els efectes que tenen aquestes festes, com ara el fet de tenir una planificació de lleure més gran. “Hem analitzat en quin entorn passarien aquests dies i amb qui, treballant amb la persona, per tal de disminuir els riscos a què s’exposaria. Això sempre variarà en cada persona, i part de la feina de les persones professionals del SAVA és conèixer quines són les situacions de risc de cada persona usuària i fer-ho veure perquè la persona pugui prendre la millor decisió”, afirma Andrea Meana.

Un exemple molt clar de com és d’augmentar les barreres per prevenir situacions de risc, seria en el cas de les persones amb problemes amb el joc, a les quals se’ls recomana no mirar el nombre de loteria premiat, i fins i tot evitar els punts de venda que puguin ser un estímul important. “Recaure jugant loteria és relativament més senzill, ja que la percepció del risc moltes vegades és menor que amb una màquina escurabutxaques. En realitzar el tractament en el seu entorn quotidià, no hi ha una normativa que indiqui que no ho poden fer (com quan estan en un pis de reinserció o en una comunitat terapèutica), i per això, aquest és un treball de conscienciació necessari per a les persones amb problemàtica de joc al seu entorn quotidià que es treballa des del SAVA de forma habitual”, manté la coordinadora del SAVA.

D’altra banda, manifesta que “en el cas de les persones per a les quals és el primer any fora d’un tractament residencial o en les que hi hagi risc de recaiguda, de vegades s’empra l’estratègia de disminuir el risc que comporta els diners. En alguns casos, es consensua donar la targeta de crèdit a la persona referent del tractament (familiar, amic/ga) o disminuir l’efectiu durant aquests dies”.

Les estratègies, encara que variades, sempre estan enfocades a reduir el risc d’una recaiguda, tant durant les dates nadalenques com després. De vegades, les recaigudes no es donen en el moment de màxima tensió, sinó “quan la tempesta passa, apareixent l’aparent calma i cometent-se imprudències. Per això, al SAVA no només acompanyem durant el procés, també parem atenció als moments posteriors que també poden ser complicats de gestionar”, explica.

Finalment, cal destacar que les persones professionals del SAVA també acostumen a cobrir necessitats afectives de les persones que acompanyen. “Tenir una professional de confiança a la qual es poden obrir, mostrar pors i vulnerabilitats, algú que apareix al seu entorn habitual de forma constant, sol pal·liar part de la sensació de solitud o buit, que en especial, apareix a l’inici de viure de forma autònoma en abstinència o en dates tan assenyalades com les nadalenques”, afirma Andrea Meana.