Experiència des de les teràpies artístiques a la Comunitat Terapèutica de FSC “Can Coll”: compromís i gratitud

Tenint en compte els resultats d’anys anteriors, vam decidir repetir aquesta activitat que realitzem amb caràcter anual. Aquesta vegada ens enfrontàvem a canvis que modificaven l’enfocament. Sabíem que anàvem a sentir l’absència d’una persona molt important de l’equip de la Comunitat Terapèutica “Can Coll” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC): Joana, monitora de cuina i professional imprescindible en aquestes experiències artístiques, a la qual vam voler dedicar la present activitat.

La seva marxa era imminent causa de la seva jubilació. Ella ha estat instigadora i part activa d’aquests projectes des del seu inici, si bé havíem de adaptar l’experiència a un membre menys. Però ella, abans d’anar-se’n, va voler obsequiar-nos amb el que, de moment, ha estat la seva última aportació: ens va recordar els conceptes de compromís i gratitud com a eixos centrals del nostre projecte. Com sempre, aquesta és la llavor de la tasca que realitzem en les teràpies artístiques que desenvolupem en aquest servei.

Des de l’equip professional, entenem el compromís com un dels valors que durant 16 anys ha transmès Joana a tots els usuaris/es que han passat per aquesta comunitat, així que vam oferir a el grup actual la possibilitat de crear, a través d’aquesta activitat, una obra nascuda de l’compromís i també de la gratitud, que representés tots dos conceptes amb els quals poder créixer a nivell grupal.

A partir d’aquestes premisses, cada usuari/a treballar tot un ventall d’habilitats socials i reflexions personals que grupalment van donar lloc a la nostra creació conjunta, un bell arbre de llum. Amb tots els conflictes, dificultats, i també incorporant la sorpresa i l’orgull que havien sorgit durant la creació del “arbre”, vam iniciar el treball individual, on cada membre de el grup va explorar en les seves pròpies creacions seves necessitats de canvis i les seves pròpies transformacions personals.

L’activitat d’aquest any, possiblement a causa de experiències molt enriquidores de l’equip professional d’altres anys i a la feina prèvia amb la creació de l’arbre, va derivar en la tasca d’un grup molt implicat en realitzar aquesta tasca artística, arribant a sorprendre en aquesta ocasió fins i tot a l’propi equip professional que guiava el grup.

Cal destacar també que, a l’inici, el treball grupal proposat, per la seva abstracció, va crear algunes resistències que, al llarg dels dies, no només van disminuir, sinó que van permetre fer un treball en aquest sentit, aconseguint la implicació dels usuaris/es participants en la revisió constant i diària d’aquest treball artístic, amb els seus consegüents implicacions terapèutiques.

Des de la comparativa de l’obra amb els respectius moments de l’procés vivencial en el qual es trobaven els usuaris/es, observem aspectes com la capacitat de transformació constant, la flexibilitat… A el temps, l’obra ocupava l’eix central de la casa en un lloc diferencial. Això els permetia poder observar-la i integrar-la en la vida diària de la comunitat, en aquest treball interior que estaven realitzant.

A causa de al bon desenvolupament de la feina feta, l’equip va decidir traslladar a el grup la decisió final a la qual es devia arribar amb aquesta creació. Seguidament, el grup va consensuar desmuntar l’obra i cremar el material que havia representat el reflex d’aquest treball realitzat durant un mes, amb la creença que, rememorant antics ritus ancestrals de purificació, podien donar l’experiència per finalitzada.

Després d’acomiadar junts de forma simbòlica l’experiència, el grup va tenir la iniciativa de recollir les cendres. Amb elles, va crear un material amb el qual va emmarcar una fotografia de tots els participants que es va penjar a la casa en la qual havia tingut lloc aquesta vivència.

Per a l’equip professional de l’servei, sempre suposa tota una experiència fer aquesta activitat, però en aquesta ocasió, segurament a causa de com va sorgir la llavor, al seu rellevància, a les experiències passades o bé a la singularitat de les persones participants que han integrat el grup actual de l’activitat, ha estat doblement gratificant. Una cosa que volem compartir i que ha estat la motivació per escriure aquest article.

Amb el mateix, a més, volem expressar la nostra gratitud a la Fundació Salut i Comunitat per facilitar aquesta experiència i per la seva confiança en la tasca que realitzem en aquest servei. Als membres de el grup per oferir un aprenentatge inestimable i especialment, agrair a la persona que va plantar la llavor i que tants fruits ha repartit al llarg de la seva experiència…

Gràcies Joana.