La depressió major és un trastorn mental del qual encara costa parlar. Afecta uns 300 milions de persones a tot el món, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Un 50% no estan diagnosticades. Amb els trastorns d’ansietat, és el problema de salut mental més prevalent. Recentment, s’ha celebrat el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió i hem parlat amb Gemma Maudes, subdirectora de l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), a propòsit dels resultats d’un estudi, publicat a la revista The Lancet Psychiatry.

Segons destaca el Consell General de la Psicologia d’Espanya, segons els resultats d’aquest estudi, realitzat a partir de dades de 29 països, liderat per investigadors/es de la Universitat de Queensland, a Austràlia, i l’Escola de Medicina de Harvard, als EUA, la meitat de les persones desenvoluparà un trastorn mental al llarg de la seva vida. En aquesta investigació, es van seleccionar les dades de les enquestes realitzades per l’Organització Mundial de la Salut del 2001 al 2022.

A l’estudi, s’afirma que la depressió i l’ansietat són els trastorns de l’ànim més comuns a la població. També els problemes de salut mental més freqüents en dones són la depressió, la fòbia específica i el trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) i que, en el cas dels homes, els problemes més freqüents són la depressió, l’abús d’alcohol i la fòbia específica.

Tal com s’assenyala, els resultats ofereixen un gran interès, de cara a la planificació dels serveis de salut mental. Segons manté Gemma Maudes, subdirectora de l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat, l’estudi incideix especialment en la necessitat d’implementar programes de prevenció i atenció primerenca en població adolescent, atesa l’edat mitjana d’inici dels problemes de salut mental. També alerta sobre l’alta prevalença dels problemes de salut mental a la població».

En aquest sentit, apunta que a FSC, gràcies a recursos com el Servei d’Atenció Psicològica (SAP), situat a la ciutat de Barcelona, ​​s’ofereix atenció psicològica i acompanyament per a aquestes persones, juntament amb les seves famílies, moltes vegades oblidades i que també necessiten suport psicològic.

Aquest enfocament, desenvolupat en contextos no hospitalaris, permet una intervenció accessible i personalitzada, orientada a fomentar la recuperació i millorar la qualitat de vida del pacient i de les famílies. Així mateix, si observem la comorbiditat entre els trastorns per ús de substàncies i la depressió, és molt freqüent a la pràctica clínica.

Aquesta relació bidireccional implica que la presència d‟un d‟aquests trastorns incrementa la probabilitat de desenvolupar l‟altre. Per exemple, com assenyala Gemma Maudes, “persones que pateixen un trastorn per depressió, sigui una depressió major o una depressió reactiva, poden recórrer al consum de substàncies com una forma d’automedicació per disminuir o pal·liar-ne els símptomes i el patiment, mentre que l’ús prolongat de substàncies pot induir o exacerbar els estats depressos. I és aquí on es va perpetuant aquest cercle viciós”.

Així mateix, el Consell General de la Psicologia d’Espanya posa en evidència la necessitat urgent en la dotació de recursos assistencials per fer front a aquest desafiament a la salut pública mundial. D’altra banda, incideix que “les diferències per gènere i les diferents corbes d’edat d’inici associades a diferents tipus de trastorns mentals ofertes per aquesta investigació poden ser útils a l’hora de dissenyar intervencions en salut mental, més adaptades a les necessitats de la població”.

Des de l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat, sensibles a les necessitats per atendre, adherir i acompanyar les dones en els seus processos, es considera imprescindible adoptar un enfocament multidisciplinari que consideri les interseccions entre gènere, salut mental, addiccions i violència de gènere.

Gemma Maudes destaca la necessitat d’enfocaments integrals en el tractament. Afegeix que “les dones que presenten algun tipus d’addicció solen ser un grup especialment vulnerable, no només per l’estigma associat al consum de substàncies, sinó també per les càrregues socials i rols de gènere que poden agreujar la seva situació. Sense oblidar-nos que moltes dones que consumeixen substàncies també han experimentat violència física, sexual o psicològica” i que “sense una atenció que reconegui aquest factor, la medicalització només pot tractar els símptomes, en aquest cas la depressió, sense abordar les causes subjacents. Les dones presenten taxes més altes d’hipermedicalització, com a conseqüència que suposa una resposta ràpida a problemes emocionals relacionats amb estrès, la sobrecàrrega laboral o l’abús. Això provoca el reforçament de poder generar una dependència farmacològica, en comptes de promoure una recuperació integral”.

La subdirectora de l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Família de FSC afegeix, a més, que “la medicalització reforça la idea que aquestes dones tenen un problema exclusivament individual, ignorant els determinants socials que les afecten. Per això, és tan important un acompanyament psicològic adequat i que els enfocaments terapèutics incorporin la perspectiva de gènere i que s’hi considerin tots els factors socioculturals i familiars de la persona”.

De la mateixa manera, l’estudi destaca l’interès per invertir esforços a determinar els factors que contribueixen al desenvolupament de trastorns mentals a la població, així com a millorar els programes de prevenció.

Segons l’OMS, el Pla d’Acció sobre Salut Mental 2013-2030 determina les etapes requerides per oferir intervencions adequades a les persones amb trastorns mentals, en particular amb depressió.

La depressió i la conducta autolesiva/el suïcidi figuren entre les afeccions prioritàries abordades al Programa d’Acció per Superar les Bretxes en Salut Mental (mhGAP) ..