El 24 d’octubre passat, un grup de voluntaris/es va recórrer novament els carrers d’aquesta ciutat per dur a terme un cens de persones sense llar i actualitzar les dades recopilades el 2021, quan es va realitzar per segona vegada aquesta iniciativa. L‟objectiu d‟aquests censos era conèixer la situació real del problema i assenyalar les línies estratègiques d‟acció per a les entitats socials i les administracions públiques. En aquest tercer cens de persones sense llar, hi van participar 15 entitats socials, inclosa la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
Segons fonts de l’organització de la iniciativa, es van poder identificar les necessitats de les persones en situació de carrer en unes circumstàncies agreujades per l’increment de preus de béns i serveis bàsics com a resultat de la pandèmia, el canvi climàtic i el conflicte a Ucraïna, la qual cosa va generar nous perfils i necessitats socials.
El cens anterior, dut a terme gràcies a la participació del voluntariat, va revelar que el 2021 hi havia 754 persones en situació de carrer a València, 352 al carrer i 402 en albergs. Més de la meitat va reconèixer haver experimentat alguna discriminació associada a la seva situació residencial i haver patit delictes d’odi durant la seva etapa de sensellarisme.
És important destacar que la Fundació Salut i Comunitat va ser una de les entitats socials que van participar als dos censos anteriors. En el cas del II Cens de Persones Sense Llar de València, realitzat el desembre del 2021, es va subratllar novament la necessària col·laboració entre les administracions públiques i les entitats socials per abordar aquesta problemàtica tan complexa. També es va destacar el compromís social i la gran tasca del voluntariat per fer la iniciativa.
D’altra banda, des del Centre d’Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de València, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat, s’informa que en aquests moments s’està participant en diferents comissions de treball.
A més, la novetat d’aquell any va ser que el cens va comptar amb el treball previ realitzat durant mesos pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb l’objectiu d’unificar criteris i formular una proposta metodològica consensuada i comuna per a l’anàlisi de la situació de exclusió residencial a Espanya.
Això va permetre dur a terme un «projecte pilot de recomptes nocturns de persones sense llar» a les comunitats autònomes i ajuntaments que van desitjar participar, com va ser el cas de l’Ajuntament de València.