El passat 6 de març es va dur a terme una jornada sobre la importància de la coordinació entre els centres d’atenció i seguiment a drogodependents (CAS) i l’àrea de mesures penals alternatives. Les dues xarxes van presentar un protocol de coordinació que posa de relleu la importància del treball en xarxa, en el seguiment i gestió de les mesures penals alternatives (MPA).
La jornada va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de Barcelona (CEJFE), organisme autònom adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya que ofereix formació especialitzada i de recerca en l’àmbit del dret i la justícia.
En la formació hi va haver una àmplia representació de professionals de la Fundació Salut i Comunitat, ja que en l’actualitat, la nostra entitat gestiona a Catalunya el CAS de Brians (únic CAS d’àmbit intrapenitenciario) i al CAS del Prat (recurs gestionat en UTE costat de dues entitats).
Per poder entendre l’objecte de les MPA, cal que puguem retrocedir històricament a principis dels anys vuitanta. L’any 1981 es transfereixen les competències en matèria de justícia juvenil a la Generalitat de Catalunya. És en aquest moment quan s’inicien les primeres experiències de treball en l’àmbit de les mesures en medi obert. Posteriorment, l’any 1984, es traspassen les competències en matèria penitenciària. A mitjans dels vuitanta, la Generalitat crea el Servei d’Atenció i Orientació Social amb l’objectiu de fer el seguiment de les mesures penals alternatives.
Al maig de 1996, entra en vigor la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, la qual modificava el codi penal antic creant les condicions per poder assumir les noves mesures penals alternatives a la presó.
Les mesures penals alternatives són instruments que permeten, d’una banda, a jutjats i tribunals donar una resposta menys punitiva i institucionalizadora davant la comissió d’un delicte i / o falta i, de l’altra, són instruments que eviten l’ingrés en una institució tancada com la presó a determinades persones.
Les mesures penals alternatives pivoten sobre tres elements clau:
- El treball en benefici de la comunitat; importància de responsabilitzar al subjecte, però també a la societat, en aquest procés.
- Potenciar abordatges que redueixin els índexs de reincidència i l’entrada en una institució tancada com és la presó.
- Mesures alternatives a la presó que contemplin les múltiples dimensions de la persona (situació: familiar, social, laboral, econòmica, etc.)
Des del nostre punt de vista, hi ha dues qüestions clau en l’àmbit de les Mesures Penals Alternatives que no hem de perdre de vista: Una primera es refereix a la pròpia persona, com a subjecte de drets i deures i que és la principal protagonista i beneficiària d’una MPA. Un altre element clau és la societat, com a agent que integra i es mostra participatiu en aquest tipus d’accions.
En aquest sentit, per la nostra dilatada experiència en el sector de l’execució penal, sabem de la importància d’articular persona i societat. Crear una cultura que engrani dos elements no només dotarà de més qualitat al procés de reinserció, sinó que també empoderará la persona implicada i permetrà un model de societat més inclusiva i integradora. Per la nostra forma d’entendre la reinserció social, aquest procés, no només passa per la implicació del subjecte, sinó que entenem que no es completa sense la implicació de la ciutadania.
En aquest sentit, cal assenyalar, per tal de poder entendre la filosofia i els valors que estan presents en una mesura penal alternativa, alguns principis bàsics relacionats amb l’atenció a persones beneficiàries d’aquesta figura legal.
- Principi d’igualtat davant la llei. Qualsevol ciutadà que sigui susceptible d’accés a un programa de Mesura Penal Alternativa ha de tenir al seu abast la informació necessària per poder accedir. No és possible que aquesta informació arribi a uns pocs.
- Principi de confidencialitat i el resguard de la intimitat. Cal pensar que en aquest tipus de mesures circulen una gran quantitat d’informacions que han de ser preservades. Informacions relacionades amb la salut, la justícia, la família, les addiccions, que requereixen d’un tracte respectuós i d’una especial cura.
- Principi d’individualitat. L’abordatge i tractament de les Mesures Penals Alternatives s’hauria de donar des d’aquest principi. O dit d’una altra manera, és important tenir en compte, com en qualsevol altre àmbit, la particularitat de cada individu. Quan parlem de Mesures Penals Alternatives, parlem d’instruments que tenen associada una temporalitat. Per tant, hi ha un principi i un final que s’han de tenir en compte en el moment de crear qualsevol pla de treball.
- Principi de responsabilitat. Finalment, i no per això menys important, esmentar el principi d’elecció i responsabilitat del propi individu davant les MPA. Si bé hem assenyalat anteriorment la importància que aquest tipus de mesures arribin a qualsevol persona que compleixi els requisits establerts, també és cert que seguidament la persona té la responsabilitat de decidir si vol participar o no. És interessant recordar, en aquest sentit, que quan no hi ha desig per participar en aquest tipus de programes, les possibilitats d ‘”èxit” es redueixen exponencialment.
En segon lloc, i en relació a la societat com a agent actiu en l’àmbit d’execució penal, cal assenyalar algunes idees:
- És important que des de les administracions i entitats que participen en l’àmbit de l’execució penal es pugui sensibilitzar els diferents agents socials per afavorir una millor acollida d’aquest tipus d’experiències. En aquest sentit, creiem que és important no dimitir en la tasca d’apropar la complexitat d’aquest àmbit a la societat en el seu conjunt per promoure una mirada més inclusiva i menys criminalitzadora.
- La participació de la comunitat en aquest procés ha d’ocupar un lloc clau. Tal com comentàvem anteriorment, un procés de reinserció no només s’ha de basar en la participació del propi subjecte, sinó que és important comptar amb la participació de la comunitat. Per a això hem d’establir fulls de ruta en què tinguem en compte els diferents agents, en un moment d’altra banda delicat a aquest nivell.
Com a idea final ia manera de tancament, cal esmentar el treball de suport i acompanyament a persones privades de llibertat que la nostra entitat, la Fundació Salut i Comunitat, ha dut a terme en les últimes tres dècades, tant a nivell intrapenitenciario com en medi obert.
Els diferents projectes que FSC gestiona en aquest àmbit, són una clara aposta per un tipus de població fortament estigmatitzada per la societat. Cal destacar que FSC va ser una de les primeres entitats a portar a terme aquests programes. Era mitjans dels anys 80, en un Tercer Sector encara feble i en construcció, i on poques entitats treballaven amb aquest tipus població. Durant aquests últims trenta anys, FSC ha anat reinventant i innovant en la gestió dels diferents projectes, adaptant-los a cada moment i buscant l’excel · lència en l’atenció a persones privades de llibertat.
Manu Izquierdo
Treballador social del CAS de Brians
Fundació Salut i Comunitat