Des de l’any 2003, el 17 de desembre se celebra aquesta efemèride que va néixer arran dels crims violents que van tenir lloc a la ciutat de Seattle, als EUA, entre els anys vuitanta i noranta del segle passat, i que van ser perpetrats per el «L’Assassí del Riu Verd» que va matar al voltant de 50 dones, “amb la finalitat de netejar els carrers”.

El dia va ser creat per Annie Sprinkle, educadora sexual, sexòloga i treballadora sexual, i per Robyn Few, fundadora del “Sex Workers Outreach Project USA” (SWOP-USA), organització nord-americana de defensa dels drets de les treballadores sexuals, i crida l’atenció sobre els crims d’odi comesos contra les treballadores sexuals a tot el món, així com la necessitat d’eliminar l’estigma social i la discriminació que han contribuït a generar aquesta violència contra les treballadores sexuals.

Des de llavors, s’ha pres el 17 de desembre com un dia per homenatjar les víctimes, utilitzant el paraigua vermell com a símbol de resistència a la discriminació, si bé amb el temps ha canviat la seva raó de ser, donant veu a les treballadores sexuals que pateixen tota mena de maltractaments i abusos, en l’exercici de la seva feina.

Recentment, la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana ha lliurat els VIII reconeixements Meninas. Es tracta d’un guardó vinculat al Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, en què es reconeix organismes, col·lectius, entitats, institucions i persones físiques per la seva especial implicació en la lluita contra la violència masclista i la protecció de les víctimes.

Com assenyalàvem en una notícia anterior , un dels projectes guardonats en aquesta edició d’aquests premis va ser el Programa d’Inclusió de Dones Mitjançant Acompanyament (IMMA) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en què s’intervé amb dones víctimes de tracta amb finalitats dexplotació sexual.

Des del projecte d’Inclusió de Dones Mitjançant Acompanyament (IMMA), que realitzem a Castelló, acompanyem dones en exercici de la prostitució, prioritàriament víctimes de tracta amb finalitats d’explotació sexual, en un procés d’inclusió basat en l’accés a drets socials i sanitaris.

El programa es desenvolupa en zones de prostitució de carrer de la província ia les instal·lacions de FSC a Castelló, tractant de facilitar a aquestes dones, a través de diferents accions, l’accés als seus drets socials, econòmics i sanitaris com a procés d’increment de la autonomia personal i reducció de lʻaïllament.

La nostra intervenció inclou la prevenció de malalties de transmissió sexual, i el seguiment, control i, si escau, tractament de les mateixes. I, a més, promou la inclusió en els sistemes de protecció sociosanitaris de la zona, a través d’informació, assessorament i acompanyament, quan calgui.

Sens dubte, el tràfic constitueix una de les formes més extremes de la violència contra les dones, suposa una greu vulneració als seus drets humans i, tanmateix, és socialment tolerada, convertint la dona en objecte de consum masculí.

Per això, cada any les organitzacions en pro dels drets de les treballadores sexuals es llancen al carrer, a exigir que se’ls garanteixin els seus drets, fent diferents esdeveniments, i es manifesten, també a través de les xarxes socials, amb les etiquetes #NoalaViolenciaContralasTrabajadorasSexuals o #NiUnaTrabajadoraSexualMenos.

En el cas de la Fundació Salut i Comunitat, el dia 17 de desembre passat, es va sumar a la celebració d’aquest dia per tornar a dir que no a la violència que viuen aquestes dones diàriament, recordant que elles també són part de la societat i tenen els mateixos drets que la resta de la ciutadania.

Tal com s’assenyala al II Pla Nacional sobre Dones, Pau i Seguretat (2017-2023) del Govern d’Espanya, el tràfic d’éssers humans es reconeix com una forma de violència a les Recomanacions de la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (1979), a la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona de l’Assemblea General de Nacions Unides (1993) ia la Plataforma d’Acció de Beijing (1995).

D’acord amb aquestes, es pot afirmar que aquest delicte és una de les manifestacions i conseqüències de la desigualtat entre dones i homes, tant a les societats d’origen com a les de destinació, constituint una greu amenaça per a la pau i seguretat, sigui quina sigui la seva finalitat.