Hola! Em dic “Txispa”. Guau!, Perdó … Hola! I jo sóc “Lukas”. Sí, ho heu endevinat. Som els gossos, que entrenats per Alain Maortúa, participem des de fa 5 anys en l’activitat de la Teràpia Assistida amb Animals-TAA-al Centre Gerontològic “Ego-Gain” de la localitat Gipuzcoana d’Eibar. Un centre que pertany a la Diputació Foral de Guipúscoa i, el Programa d’Atenció Psicosocial, està sent gestionat per la UTE formada per la Fundació Salut i Comunitat i Lagunduz des de fa gairebé mig any.

Tant Alain, un gran professional que compta amb molta experiència en la TAA, com nosaltres assistim dues vegades per setmana a aquest centre per dur a terme una activitat lúdica que, mitjançant la interacció entre animals i usuaris/es, pretén aconseguir un efecte terapèutic que aporti una sensació de benestar a les persones a les quals s’adreça.

Pel que ens diu Alain, i també els participants en aquestes sessions, aquesta teràpia o activitat millora la qualitat de vida de les persones d’aquest col·lectiu, ja que redueix els sentiments de solitud, depressió i avorriment que, en moltes ocasions, els acompanya en aquesta fase de la vida.

Oi “Txispa” que tant Alain com Pere, el responsable d’aquest programa psicosocial del centre, ens han dit que aquestes sessions tenen com a objectiu millorar, entre altres àrees, la comunicació verbal, a través de les converses sobre animals, així com la relació entre els treballadors del centre i els residents, i que nosaltres som els facilitadors, és a dir, som com ponts que fan que Alain arribi més fàcilment a les persones que participen en el grup? – “Guau”, vull dir, “Sí”.

Pel que ens diuen, durant les sessions, el dir el nostre nom, sexe, edat, el ressaltar les característiques de la nostra raça i la seva funció, així com el preguntar sobre si han tingut un gos, permet treballar amb les persones que assisteixen a les mateixes la memòria a curt/llarg termini i això resulta de molta utilitat per mantenir o millorar el seu estat cognitiu. Bé, això és el que diuen els terapeutes d’aquest gran equip assistencial que té Ego-gain.

Els animals com a éssers vius que som, ens convertim en un estímul multisensorial molt fort, ja que som capaços de captar l’atenció i motivació dels usuaris millorant la seva cooperació i implicació en la teràpia o activitat.

Sabem, els gossos també, que quan s’arriba a la vellesa, l’organisme pateix uns canvis fisiològics i també sensorials (visió, audició, tacte, olor i sabor) i s’ha comprovat que els animals de companyia satisfem la necessitat de les persones grans de tocar i ser tocat.

L’estar veient a un animal moure, jugar amb una pilota, acariciar o raspallar poden ser estímuls que connectin a la gent gran amb la realitat, ja que captem la seva atenció, a més de que aconseguim que s’oblidin dels seus problemes i desenvolupin empatia, que d’una altra manera no seria possible. “Txispa”, què és empatia? Glup, t’ho explico un altre dia “Lukas”, que he de seguir.

Sabem que les persones grans tenen l’enorme necessitat de donar i rebre afecte i companyerisme i en aquest sentit els gossos, com altres animals, trenquem amb la monotonia en afavorir la interacció.

Els animals no jutgem les persones, a nosaltres ens és igual si una persona va en cadira de rodes, li falten dues cames, no pot parlar o sentir, si té 70 o 100 anys d’edat o si pateix la malaltia de Parkinson o Alzheimer . Els animals només volem donar i rebre afecte igual que les persones grans.

A més, amb aquest tipus de teràpia es treballen molts aspectes: memòria, motricitat, atenció i autocontrol, autoestima, empatia, sentiments de soledat i ansietat …

Bé “Lukas”, crec que ja ens esperen per anar a l’activitat i ara només ens queda esperar que des de la UTE Lagunduz-Fundació Salut i Comunitat ens portin a altres centres dels que gestionen per implantar aquesta activitat.

Guau, guau. Perdó, agur.