“Han estat uns mesos molt exigents a tots els nivells, en els quals he adquirit aprenentatges importants, tant a nivell professional com personal”

Molt han canviat les coses des de la primera entrevista a Nico Asensio, responsable del servei de prevenció de riscos laborals de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), fa ja una mica més de 2 anys, en la qual ens traslladava la importància de la prevenció en aquest àmbit, així com del seu funcionament eficient en els centres i serveis dirigits i gestionats per la nostra entitat. En aquesta entrevista, ens parla sobre prevenció de riscos laborals i COVID-19, en relació a les mesures determinades per les autoritats sanitàries, seguides i implantades en FSC amb motiu de la pandèmia, entre altres aspectes d’interès. 

– Com van ser els primers moments, en matèria de prevenció de riscos laborals en FSC?

Els primers moments van ser molt intensos i amb molta incertesa, amb una demanda interna d’informació, comprensiblement elevada, a la qual calia donar resposta, de manera clara i ràpida.

Els canvis normatius freqüents, les indicacions del Ministeri de Sanitat canviants (en ocasions confuses), les exigències que ens arribaven a nivell autonòmic i local, etc., van ser una constant durant molt de temps. Tot això, ens obligava a estar atents en tot moment a qualsevol novetat que calgués traslladar als centres de treball.

Tinc la impressió que hem viscut en aquests “primers moments” durant gran part d’aquests últims mesos.

– Quines mesures s’han pres, amb motiu de la pandèmia?

En les dates prèvies a la declaració de l’estat d’alarma (durant el mes de febrer), des del Servei de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) de FSC, es va adoptar una línia d’actuació orientada a col·laborar amb les autoritats de Salut Pública, fent difusió de la informació i missatges de tranquil·litat procedents d’aquestes.

El 27 de febrer, amb 17 casos confirmats de COVID-19 a Espanya, emetem des del Servei de PRL el primer comunicat, dirigit a tot el personal de l’entitat, informant sobre què era el COVID-19, quins eren els seus símptomes, com es propagava, com podíem prevenir-la, etc. Tot això en funció de les evidències científiques d’aquell moment.

Aquesta activitat d’informació s’ha dut a terme de manera freqüent durant tots aquests mesos i fins al moment actual.

–  Has fet esment a la col·laboració amb les autoritats de Salut Pública…

Sí. Cal no oblidar que es tracta d’un problema de salut pública i no de salut laboral. A partir del 14 de març, moment en què es declara l’estat d’alarma, els serveis de PRL, passem a ser actors col·laboradors del Ministeri de Sanitat, les directrius de la qual hem seguit en tot moment, si bé també hem pres mesures des de la nostra entitat.

– En quin han consistit aquestes mesures?

Des del Servei de PRL de FSC hem elaborat un document marc (PLA DE PREVENCIÓ, ACTUACIÓ I CONTINGÈNCIA ENFRONT DEL CORONAVIRUS). Totes les mesures adoptades, estan planificades i previstes aquest document que permet que cada centre, en funció de la seva activitat, pugui adoptar les mesures preventives adequades en tot moment.

En funció del nivell de risc (o exposició) de cada centre, s’han pres les mesures preventives oportunes i planificades. Cal no oblidar la diversitat d’activitats que abasta FSC i dins de cadascuna d’elles, els diferents escenaris que es poden presentar, sobretot si fem referència als centres residencials (menors, tercera edat i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat), motiu pel qual, el nivell de risc determinat inicialment, pot variar.

– En quin sentit?, podries posar un exemple?

Per exemple, davant una situació d’un resident que sigui cas positiu de COVID-19, en aquest cas, les mesures preventives han d’estar en concordança amb el nou nivell de risc, tant a nivell organitzatiu de l’activitat del centre, com en les mesures de protecció individual que ha d’adoptar el personal que dóna atenció a aquest cas. Tot això està previst i planificat en el document marc.

Reprenent les mesures concretes que s’han adoptat, podríem elaborar un llarg llistat de mesures concretes adoptades, però en línies generals:

• Elaboració de protocols i documents de bones pràctiques per a prevenir el contagi.
• Promoció de la higiene personal: adquisició de gels desinfectants, tovalloles d’un sol ús, situant-les en les entrades/sortides dels centres, zones comunes i zones de tracte directe amb el públic, per a propiciar i incentivar la rentada de mans (col·locació de cartells informatius).
• Extremar la neteja de llocs de treball i instal·lacions, augmentat (segons sigui procedent) les tasques de neteja i l’ús de productes desinfectants.
• Ús de màscares: s’informa de l’ús correcte i es col·loquen cartells que recorden aquesta informació.
• Identificació de personal vulnerable, avaluació del risc i adopció de mesures preventives, si escau.
• Implementar les mesures necessàries per a minimitzar el contacte entre el personal i entre aquest i els usuaris/as o públic que pugui concórrer en el centre de treball.
• Actuacions enfront de tercers: control/restricció de l’accés de proveïdors, clients, usuaris/as, a les nostres instal·lacions per a minimitzar el contacte.

Una altra activitat, que no és pròpia dels serveis de PRL, però en la qual estem col·laborant amb el Ministeri de Sanitat, és la realització de l’estudi de contactes en l’àmbit laboral.

Des de l’inici, hem estat aquests -tan nomenats actualment- “rastrejadors” de contactes, determinant, quan ha estat necessari, el confinament preventiu del personal que havia estat contacte estret d’un cas sospitós o confirmat de COVID-19.

– Què destacaries de la implementació i seguiment d’aquestes mesures en els centres i serveis gestionats i dirigits per FSC?

Sense llevar reconeixement a cap/a professional de FSC, ja que tots/as ho tenen, vull destacar el treball de les direccions dels centres de treball, que han hagut d’implantar totes les mesures preventives necessàries que se’ls anava indicant, adaptar-se als continus canvis que ens vèiem obligats/as a introduir, bregar amb les complicacions que s’anaven presentant i fer possible el manteniment de la “normalitat” en les activitats i serveis essencials que es prestaven i dels quals són responsables.

– En quina situació ens trobem ara en l’entitat, en matèria de prevenció de riscos laborals?

Estem (o estàvem) en una pausa, que sembla serà més breu del que molts/as prevèiem.  La situació actual comença a semblar-se a aquells inicis de març, alguna cosa que esperàvem pogués ocórrer a les portes de tardor, no a mitjan juliol.

Veurem com evoluciona tot, però cal estar en alerta i preparats. El coronavirus segueix a Espanya i sembla que l’estacionalitat no és un factor tan determinant en el seu control.

La forma en la qual pugui evolucionar la situació actual, tindrà molt a veure amb el comportament que cadascun de nosaltres/as tinguem a l’hora de respectar i complir les mesures de control i prevenció que els organismes de Salut Pública estableixin a cada moment.

No hi ha solucions màgiques mentre que no tinguem una vacuna. Per això, és important no relaxar-se a l’hora d’adoptar les mesures preventives essencials: distància de seguretat i higiene freqüent de mans, unit a la mesura accessòria i obligatòria d’utilització de màscares en els termes que les autoritats sanitàries estableixin a cada moment i en cada territori.

– Què diries que s’ha après fins al moment actual?

Crec que, si alguna cosa hem après, és que no es poden fer prediccions, hi ha moltes variables que intervenen en la “equació”. Massa incògnites per buidar, com per a aventurar-se a predir, per exemple, un escenari futur.

Sigui el que sigui el que ens ofereixi el futur a curt termini, segur que estarem millor preparats en matèria de prevenció de riscos laborals.

– Per a finalitzar, com has passat tu aquests mesos, quant a vivència personal, familiar, etc.?

Han estat uns mesos molt exigents a tots els nivells, en els quals he adquirit aprenentatges importants, tant a nivell professional com personal.

He tingut la sort de poder treballar de manera aïllada en les oficines de FSC durant tot el confinament. Alguna cosa que no hagués estat possible si la meva situació familiar, per temes de conciliació, no m’ho hagués permès.