“He treballat a diferents empreses durant aquests 50 anys d’activitat laboral i sento que el SAP ha estat la que més a prop ha estat a la meva manera de veure la vida”

Carmen Garcés López, de 65 anys, es va jubilar l’11 d’octubre passat. Els seus darrers 8 anys de trajectòria professional, els ha passat al Servei d’Atenció Psicològica (SAP) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, ​​treballant com a administrativa, motiu pel qual us hem volgut fer una entrevista. A FSC li agraeix l’oportunitat d’haver-ne format part durant tots aquests anys i als seus companys/es del servei, els anima a seguir amb la seva entregada professió, que tan necessària diu que és per a la nostra societat en una època en què estem tan exposats a rebre grans impactes emocionals.

– Ara que t’has jubilat, com et trobes?

Em trobo bé. Estrenant encara aquesta nova etapa… Feliç d’haver arribat fins aquí. Professionalment parlant, intentant adaptar-me a aquesta nova perspectiva del món i de la vida, en general. Es veuen les coses altrament, indiscutiblement.

– Recordes quan vas començar a treballar a la Fundació Salut i Comunitat? Com ​​van ser aquests inicis?

Vaig començar a treballar al SAP fa 8 anys, cobrint el lloc d’una de les administratives que, en aquell moment, estava de baixa per malaltia. En principi, seria una suplència, però van acabar concedint-li la incapacitat total i em vaig quedar treballant en el servei.

– Què és el que et va atreure de treballar al SAP?

Em va agradar molt que es tractés d’una feina amb una finalitat social. Suposava fer un gir de 180° a la meva trajectòria professional, ja que, a excepció del meu primer treball en un laboratori farmacèutic, sempre havia treballat en comerç i distribució.

– Durant aquests anys, en què han consistit les teves tasques laborals?

Han estat les pròpies del lloc d’administració/recepció: atenció telefònica, atenció a l’usuari/ària, agenda de visites, realització d’analítiques, gestió de comandes, arqueig diari de caixa, arqueig mensual de la caixa de despeses, revisió mensual del manteniment del recurs, gestió del correu electrònic, procés d’altes i baixes d’usuaris, realització de la memòria anual, i moltes altres tasques que comporta el funcionament del SAP, on l’afluència d’usuaris és constant.

– Quin balanç fas de tots aquests anys al servei?

El balanç del meu pas pel SAP és de 10. Ha estat la millor forma i el lloc d’acabar la meva trajectòria professional. Les meves companyes i companys ho saben perquè sempre els he fet partícips d’aquesta realitat. He treballat a diferents empreses durant aquests 50 anys d’activitat laboral i sento que el SAP ha estat la que més a prop ha estat a la meva manera de veure la vida.

– En aquest sentit, quin aprenentatge t’emportes de tots aquests anys?

Sens dubte, haver pres consciència de la importància de la salut mental, així com de la problemàtica de les addiccions. Tot el que es faci és poca cosa. Per això, he marxat admirant profundament els/les professionals que es dediquen a ajudar l’usuari/ària a aconseguir una vida estable ia recuperar la il·lusió per seguir endavant.

– ¿ Quins èxits personals o professionals t’enorgulleixen més durant el teu temps de treball a l’entitat?

En el meu cas, sempre ha prevalgut allò personal sobre allò professional. Forma part de la meva manera de ser. Per això, el meu èxit més gran, ha estat portar-me l’afecte dels meus companys/es, als quals agraeixo de nou totes les bones estones compartides durant tots aquests anys.

– Vols comentar-nos alguna anècdota o un moment especial que t’hagi succeït durant aquests anys?

Després de molt pensar-ho, crec que la més significatiu va ser el meu primer dia de treball al SAP. Vaig arribar a pensar que no seria capaç de retenir al meu cap tantes cares i noms d’usuaris, així com d’executar mil tasques alhora, que és la tònica habitual del servei. Em vaig animar a continuar intentant-ho l’endemà i, quan vaig voler adonar-me’n, ja estava immersa en la «meravellosa bogeria» que és el SAP.

– Quina recomanació faries a les persones que hagin començat fa poc la feina a l’entitat?

Li diria que posin el cor a la feina. Al marge del lloc que ocupin, absolutament totes les persones que formin part de FSC es deuen als usuaris que creuen les portes demanant ajuda, i entenc que això és el que ha de prevaler, el bon tracte i l’empatia envers aquestes persones .

– A què et dedicaràs en aquesta nova etapa?

M’agradaria fer moltes coses. Però les prioritàries serien, reprendre l’hàbit de llegir al ritme que m’agrada a mi, reprendre també l’exercici físic que vaig abandonar durant la pandèmia i viatjar. Però, com a bona gèminis que sóc, em trobaré amb noves coses durant el camí, i les voldré descobrir totes.

– Per finalitzar l’entrevista, vols aprofitar per dir algunes paraules que vulguis compartir amb els teus companys/es i l’entitat, en general?

Sí, a FSC, agrair-li l’oportunitat d’haver-ne format part.

A les meves estimades companyes i companys, com ja els vaig dir quan ens acomiadem, confirmar-los que els porto al cor per sempre i animar-los a seguir amb la seva entregada professió, que tan necessària és per a la nostra societat en aquesta època en què estem tan exposats a rebre grans impactes emocionals, i amb què cal aprendre a batallar.