Exusuaris/es del Centre Terapèutic “Riera Major” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) fan visites a la comunitat terapèutica per compartir la seva experiència en el temps que porten d’abstinència, una vegada finalitzat el procés residencial. Solen ser dies plens d’emocions, tant per als habitants actuals de la casa, com per als/les exusuaris/es i professionals.
Aquestes visites es realitzen des de fa temps unes tres o quatre vegades per any. En elles es convoca a diverses persones que han realitzat tractament a la comunitat terapèutica amb l’objectiu, d’una banda, de compartir les seves experiències i reprendre per un dia les seves vivències al centre i, d’altra banda, de transmetre una visió de futur a les persones que en aquest moment estan realitzant el procés.
Cinc van ser les persones que durant l’última visita van acudir a l’hora de dinar, realitzat a l’exterior, gaudint així de l’entorn, de manera que exusuaris/es i usuaris/es actuals es van anar coneixent de manera informal. Posteriorment, es van organitzar diversos grups, de manera que exusuaris/es fossin rotant per cada un d’ells abordant els diferents temes d’interès que s’havien plantejat prèviament.
Els visitants, en aquest cas, han continuat la seva marxa amb períodes que van des dels 15 mesos d’abstinència des que van abandonar la comunitat terapèutica, fins als 26 mesos.
En aquesta ocasió, els temes escollits en els grups van ser:
- La relació amb la família i/o la parella.
- Les situacions d’alt risc de consum (SAR).
- Com es planteja la reinserció i el futur.
- “El meu nou jo”.
El menjar posterior va donar pas, després d’una bona sobretaula, l’abordatge d’una nova dinàmica grupal, en aquest cas ja de forma conjunta i sense que hi hagués un guió en relació als temes a tractar.
Aquestes xerrades van permetre als usuaris/es actuals entendre que cal estar molt alerta, que hi ha moltes qüestions i que, per poder abordar-les, necessitaran temps. Així mateix, els van traslladar que és important la continuïtat del tractament, d’estar en comunitat és només el principi.
Quan els exusuaris/es verbalitzen la possibilitat d’una recaiguda com una cosa amb el que explicar, que forma part del procés, que no només apareixen les ganes de consumir al principi de l’abstinència, sinó que posteriorment han de seguir batallant amb ells mateixos, en les persones que actualment fan el procés apareix una reacció de certa sorpresa.
Això els porta a preguntar i compartir quines estratègies poden ser útils en aquestes situacions. La idea que preval és que si es produeix una recaiguda és especialment important no deixar-se portar, poder parlar i demanar ajuda als/les professionals, els familiars, amb l’objectiu de parar de la forma més ràpida i menys perjudicial possible.
Recalquen la importància que les famílies van entenent l’addicció a partir del treball que realitzen, tant en les sessions grupals setmanals com a les teràpies unifamiliars, encara que són molt conscients que ells han obtingut molta més preparació. Una idea molt clara que preval és la necessitat de comunicació amb les persones més properes (parella, pares, germans, etc.).
El missatge que queda a la casa i en els habitants és un missatge optimista i d’esperança: “hi ha vida fora en abstinència”. Si treballes i poses l’esforç pots sortir d’això, cal ser constant, trobar coses que et motivin, viure el dia a dia.
Per als professionals que compartim un dia més amb ells va ser gratificant i motivador després d’haver-los acompanyat en el seu recorregut, al haver-los vist patir i barallar-se amb ells mateixos durant el procés, haver-ho passat malament, haver plorat i rigut, i haver-nos emocionat amb ells/es… Ara, temps després, observem com els canvis que s’han anat iniciant aquí han tingut una continuïtat i han permès prosseguir cap a una millora i avanç del seu estat personal.