Homenatge a Rafa, el nostre voluntari poeta del Centre de Dia “La Crisàlide” de Barcelona

Que dolentes són les etiquetes i que poc ajuden a conèixer l’altre! Si aprenguéssim a mirar-nos desprenent-nos-en, veient simplement la persona que està davant i tot el que té per oferir, canviaria…. Centrar-nos en allò que sí que està i assumint allò que no serà… I aprendre a veure l’essència de l’altra persona i validar tot allò que és, allò que està i allò que val, acompanyant en aquest procés i guiant la persona perquè es pugui veure, tal com la veiem des de fora, tal com la veiem aquí al Centre de Dia “La Crisàlide” de Barcelona, ​​gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC).

Ell és el nostre voluntari més antic i ja fa més de 10 anys que està amb nosaltres. Rafa és generós, amable, predisposat, col·laborador, desinteressat, bon company i cuidador…. També és creatiu, enginyós, imaginatiu, resolutiu, pràctic, diligent, i, a més, molt prudent. I a tot això cal afegir-hi un enorme cor. Sempre està de bon humor, és afectuós amb tothom, un bromista amb un sentit de l’humor fi que mai falla quan se’l necessita. Sempre està disposat a arreglar, muntar, reparar, comprar, ordenar i ajudar en qualsevol cosa que puguem necessitar. Les seves dificultats de memòria i de visió no li impedeixen ser ni estar perquè amb el temps va aprendre que no el defineixen com a persona.Les nostres dificultats hi són per recordar-nos que podem sobreposar-nos-hi acceptant que hi són i que formen part de nosaltres, res més.

Es va anar fent el seu lloc al centre, primer com a usuari, després com a veterà i ara com a voluntari, i ja no podem pensar al centre sense que Rafa hi sigui. Per als tallers, les sortides, els grups nous, tant se val el que fem, ell hi serà per acostar-se, ajudar, acompanyar o simplement ser-hi. Un autèntic privilegi comptar amb algú de manera tan incondicional.

I a més de tot aquest saber, estar… també és un autèntic poeta, d’aquells abans, dels de veritat. De tant en tant, ens porta poesies sobre una frase que li hàgim dit o alguna cosa que hagi passat a les hores compartides.

“Immensament feliç em sento quan em dónes les gràcies,

Les mateixes et dono jo a tu per deixar-me compartir

Aquestes hores de taller matutines

…….

Qui m’ho havia de dir!

Has rescatat la part humana i artística que un dia vaig perdre

Gràcies per llançar-me el salvavides que,

Per amor propi i sort vaig recollir

…. “

De vegades, apareix amb un nou present, una altra poesia que ens regala amb certa timidesa sobre com se sent en ser aquí…

“Com els/les ferrers/es forgen el ferro

Per ferrar-los a Salut i Comunitat,

en el nostre cas La Crisàlide, la teva Sandra a l’avantguarda

flanquejada pels teus extrems Andrea i Neus

sou les ferreres dels nostres cervells

forjant-los dia rere dia,

tornant-los la lucidesa que vam perdre al seu dia…

Bones ferreres tenim

que forgen els nostres cervells,

per tornar-los nets i impol·luts

per començar de nou el nostre present i futur

Bones ferreres sou que forgeu amb cap certesa i cor

Durant el confinament la poesia es va convertir en el seu desfogament, el va ajudar a canalitzar totes les pors, les ansietats, la soledat… I va produir i va produir sense parar. Des d’aleshores, aquest canal d’expressió ha esdevingut una necessitat i escriu a la vida, a la primavera, als dies assolellats i als grisos, escriu a les anècdotes que succeeixen al centre, escriu a tot allò que el fa vibrar. Cada persona que acaba el procés s’emporta la seva poesia sempre personalitzada i tan profundament adequada… És el nostre Rafa, el de totes les persones a qui va robant el cor durant la seva estada al centre.

“No et pensis que és tan fàcil escriure per als altres

És molt complicat, difícil d’explicar, d’assimilar.

Perquè jo, igual que les teves companyes i companys d’abans i ara

hem passat pel mateix procés.

A alguns els ha costat més, a altres menys,

tot depèn de l’actitud, del compromís que posem

a l’inici del procés de recuperació

que és mantenir l’afany en el pacte adquirit

Sobretot, per tu, perquè si no hi ha compromís

Poc o res poden fer les nostres famílies

I en aquest cas les nostres mentores

Poc o res poden fer per nosaltres, per tu

Excepte perjudicar-nos encara més

T’escric amb total sinceritat

Potser no és tota la del món,

no és bo mentir, menys un mateix

Heu sabut aprofitar l’oportunitat

I pres amb fermesa la mà estesa de Salut i Comunitat,

Crisàlide i Ave fènix de noves persones, sí de noves persones

No la deixis anar, manteni’t aferrat a ella

Potser no hi ha cap altra oportunitat, no la rebutgis

Tens al davant una vida plena de colors i boniques melodies

P…, gaudeixes de la teva nova vida, de la teva nova realitat

Un privilegi poder comptar amb ell no només per a l’equip a qui ens facilita qualsevol detall que demanem, sinó també per a les persones usuàries del recurs que el veuen com un veterà amb molt de saber ia qui poder recórrer per a infinitat d’assumptes.

Queda’t amb nosaltres Rafa, perquè cada dia és un nou repte, un nou aprenentatge, un nou regal… i és fantàstic que els que passeu pel centre i ens permeteu acompanyar-vos, us quedeu després per donar exemple als que acaben de començar

Gràcies per ser i per ser-hi. Gràcies Rafa.

---

Aquest espai és possible gràcies al  Programa de Voluntariat de FSC ,  subvencionat pel  Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 , amb càrrec a l’assignació tributària de 0,7% de l’IRPF i el  Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya ,  a través de la convocatòria de subvencions de projectes i activitats d’entitats socials a Catalunya.